Medi ambient

medi ambient

La regressió del Delta posa en perill els calaixos de Buda

El parc natural actua d'urgència per evitar que l'aigua de mar envaeixi les llacunes després que el temporal trenqués la barra de sorra

Els alcaldes del Delta reclamen actuacions per protegir l'Ebre

El tem­po­ral de prin­cipi d'any no va per­ju­di­car només les plat­ges de la costa del­taica, sinó que també va tren­car la barra de sorra que separa els calai­xos –lla­cu­nes d'aigua dolça– de l'illa de Buda del mar. No és un feno­men estrany però sí que ha estat la pri­mera vegada que els calai­xos han que­dat envaïts per l'aigua de mar qua­tre mesos després de la lle­van­tada. El tem­po­ral va obrir un canal d'uns 100 metres d'amplada i uns 80 centímetres de fondària i, mal­grat que habi­tu­al­ment dies després l'aigua salada retro­ce­deix i aban­dona les lla­cu­nes, en aquesta ocasió no ho ha fet. I per evi­tar que els calai­xos que­den inun­dats per aigua salada de forma per­ma­nent, el Parc Natu­ral del Delta de l'Ebre ha rea­lit­zat una actu­ació d'urgència. “Pensàvem que es trac­tava del procés natu­ral, que era difícil que es man­tingués obert. Però hem vist que no”, ha reco­ne­gut el direc­tor del parc, Fran­cesc Vidal, en decla­ra­ci­ons a l'ACN.

El tan­ca­ment pro­vi­si­o­nal de la barra de sorra que ha cons­truït el parc natu­ral s'ha exe­cu­tat les últi­mes set­ma­nes uti­lit­zant sorra pro­ce­dent de la mateixa zona. Les obres, que ja s'han aca­bat, no han reque­rit decla­ració d'impacte ambi­en­tal atès que for­men part de la tasca de man­te­ni­ment dels eco­sis­te­mes. Així, el cordó talla la cir­cu­lació de l'aigua salada a l'inte­rior de la lla­cuna i ha d'aju­dar a faci­li­tar la sedi­men­tació natu­ral de la barra de sorra. “És només una actu­ació d'ajut a la dinàmica lito­ral, per evi­tar la cir­cu­lació d'aigua i que es pugui tan­car amb més faci­li­tat. Veu­rem com evo­lu­ci­ona la dinàmica en una zona que és deli­cada i molt fràgil”, ha asse­nya­lat Vidal.

Gran valor ambi­en­tal

Els calai­xos, unes lla­cu­nes lito­rals de gran valor ambi­en­tal, són hàbitats prin­ci­pal­ment d'aigua dolça per les apor­ta­ci­ons que reben del riu direc­ta­ment. Hi habi­ten plan­tes com el senill i la bova, macròfits sub­mer­gits, així com espècies piscícoles com la carpa i la lliça, majo­ritària­ment d'aigua dolça. Aus com les fot­ges i els ànecs són també habi­tu­als en l'espai, per la presència impor­tant d'ali­ment. La repo­sició de la barra, amb el nou cordó, hau­ria d'evi­tar, pre­ci­sa­ment, que l'entrada tem­po­ral d'aigua salada a par­tir d'aquesta pri­ma­vera pugui aca­bar gene­rant can­vis en els hàbitats i pro­vo­cant la mort de fauna i vege­tació. Aques­tes espècies poden tor­nar a recu­pe­rar-se, segons el direc­tor del parc, però no sense un llarg període de recu­pe­ració i pati­ment. De fet, aquest període de tran­si­to­ri­e­tat és el que real­ment pre­o­cupa al parc.

Però més enllà de la pre­o­cu­pació pel man­te­ni­ment i les con­seqüències sobre l'eco­sis­tema, el senyal d'alarma que envia el tren­ca­ment de la barra lito­ral de Buda és el de l'avenç impa­ra­ble de la regressió vin­cu­lada a la reducció d'apor­tació de sedi­ments. Un feno­men que, fins ara, s'havia foca­lit­zat a l'hemi­delta nord, en zones com Riu­mar i la Mar­quesa. Vidal reco­neix que aquest espai és un “punt dèbil” on gai­rebé no queda sorra perquè es pugui anar rege­ne­rant amb els embats del mar. Per la seua banda, el geòleg tor­tosí Àlvar Arasa ha estu­diat el feno­men i no té dub­tes sobre les cau­ses que l'han produït. “No tenim fonts d'apor­tació de sorra”, ha conclòs. La cons­trucció dels pan­tans ha reduït l'apor­tació de sedi­ments al Delta.

“Exigim mesures: dures o toves”

Els alcaldes dels municipis del delta de l'Ebre han constituït un front institucional que reclama tant a la Generalitat com a l'Estat que actuïn per frenar la regressió que pateix el tram final del Delta. “Els ajuntaments i els consells comarcals exigim mesures, dures o toves, per apaivagar l'impacte de la regressió”, ha manifestat el president del Consell Comarcal del Baix Ebre i alcalde de l'Aldea, Dani Andreu. També l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha reclamat en reiterades ocasions que es facin actuacions al Delta per evitar la pèrdua de terreny i, ahir, el ple de l'Ajuntament d'aquest municipi deltaic va aprovar un document en aquest sentit.

Pel que fa al tipus d'actuacions que s'han de dur a terme al Delta per frenar la regressió, divergeixen entre propietaris, sectors productius i polítics. En aquest sentit, el geòleg Àlvar Arasa sosté que els pòlders no són la solució. Paral·lelament, els alcaldes de les Terres de l'Ebre demanen a la Generalitat que elabore un pla de gestió del Delta. Un document que la Plataforma en Defensa de l'Ebre considera clau per la lluita jurídica contra el pla hidrològic de conca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia