Medi ambient

Medi ambient

Fan net als cingles de Castellfollit

Inicien la neteja vegetal dels dos vessants per fer una diagnosi de patologies

La neteja vegetal de la cinglera és molt important per a la conservació

“La cin­glera de Cas­tell­fo­llit de la Roca des­a­pa­rei­xerà, però fan falta mol­tes i mol­tes gene­ra­ci­ons perquè això passi. Men­tres­tant, els qui gover­nem i tenim res­pon­sa­bi­li­tats sobre aquesta paret tenim l’obli­gació de fre­nar tant com puguem la seva degra­dació”, afir­mava ahir des del mira­dor de la plaça del Cin­gle l’alcalde, Miquel Rever­ter, que va insis­tir una vegada més que no hi ha cap risc per als que hi viuen. I què hi feia, l’alcalde, a prop del pre­ci­pici més famós del país? Doncs mirar com s’ini­ci­a­ven els tre­balls de neteja vege­tal de la paret basàltica, tot un símbol del Parc Natu­ral de la Zona Volcànica de la Gar­rotxa i una de les postals més típiques del país.

N’hi havia per mirar-s’ho per l’espec­ta­cu­la­ri­tat, ja que els tre­balls van a càrrec d’experts de l’empresa Solu­ti­oma SL, que s’han de pen­jar amb cor­des per exe­cu­tar-los, però sobre­tot perquè si ara es poden dur a terme és perquè s’ha estat un parell d’anys picant por­tes i fent reu­ni­ons i hi ha hagut un parell d’eslla­vis­sa­des impor­tants –sense risc per als habi­tants–. Feia més de set anys que no s’hi feia una neteja d’aquesta enver­ga­dura.

La neteja vege­tal de la cin­glera és una actu­ació molt impor­tant per a la seva con­ser­vació, perquè està estre­ta­ment rela­ci­o­nada amb la fil­tració de les aigües, el ver­ta­der ene­mic dels blocs de basalt. Les arrels crei­xen entre aquests blocs i això faci­lita que hi cir­culi l’aigua i, a l’hivern, que s’hi glaci. Per això, ja fa anys es va tre­ba­llar en la millora de les escor­ren­ties de la part supe­rior. Aquesta actu­ació, a més, és impor­tant perquè per pri­mera vegada es farà la neteja vege­tal de la cin­glera sud, la cara més des­co­ne­guda del bloc basàltic de Cas­tell­fo­llit, la del ves­sant del riu Turo­nell, amb zones també molt espec­ta­cu­lars com una balma i la gorga dels Sol­dats. I, final­ment, ha de ser­vir per recu­pe­rar els camins al peu de la cin­glera, cosa que faci­li­tarà l’accés als tècnics –del parc natu­ral i de l’Ins­ti­tut Car­togràfic i Geològic de Cata­lu­nya– a tots els racons i així podran fer una bona diagnosi de tots els pro­ble­mes que pre­senta i redac­tar un pla d’actu­ació i millo­res inte­gral. Això no vol pas dir que no s’hi facin actu­a­ci­ons pun­tu­als o actu­a­ci­ons com l’actu­a­lit­zació d’un regis­tre de cases bui­des, de les que hi ha a sobre el cin­gle.

L’alcalde ha deta­llat que l’actu­ació a la cin­glera es fa per fases, amb una dotació total d’1,5 mili­ons d’euros i que s’hau­ria d’enlles­tir el 2025 si s’han tro­bat els recur­sos que calen. Ara s’està exe­cu­tant la pri­mera d’aques­tes fases, valo­rada en 56.000 euros. La Dipu­tació de Girona hi aporta aquests diners i el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i el parc natu­ral de la Gar­rotxa, diver­sos tècnics. També hi par­ti­ci­pen el Con­sell Comar­cal de la Gar­rotxa, el Con­sorci de Salut Pública i Medi Ambi­ent comar­cal Sigma i el mateix Ajun­ta­ment.

Pre­veu la neteja vege­tal de la franja dels qua­tre pri­mers metres des del cim de la paret a les ban­des nord i sud i la recu­pe­ració dels camins del peu. Inclou també l’eli­mi­nació de vege­tació amb mit­jans no mecànics a les zones de més difícil accés.

En el marc d’aquesta fase, els tècnics ins­tal·laran un cable de vida a la banda del Turo­nell i reforçaran el que ja fa anys que hi ha ins­tal·lats a la banda nord, la de riu Fluvià. Aquests cables són el suport en què s’asse­gu­ren els ope­ra­ris que es pen­gen a la paret per dur-hi a terme les tas­ques de neteja. Els tre­balls s’enlles­ti­ran entre finals de març i prin­ci­pis d’abril.

L’alcalde deia que tot­hom havia de fer la seva feina per al man­te­ni­ment del cin­gle. Sem­bla, doncs, que s’ha ini­ciat un bon camí.

LES XIFRES

1,5
milions
d’euros és la quantitat total que es preveu invertir en la millora i diagnosi de la cinglera
56.000
euros
és el cost dels treballs iniciats ara, que s’allargaran fins a final de març o a l’abril i que sufraga la Diputació
8
anys
és el temps fixat per dur a terme totes les fases previstes d’actuació al cingle de Castellfollit
2
vessants
té la paret basàltica de Castellfollit: el del nord, que dona al riu Fluvià, i el del sud, que ho fa al Turonell

Tres esllavissades importants els últims anys

J.C

A dalt del cingle basàltic de Castellfollit de la Roca hi viuen prop de mig miler de persones. Per això, controlar el procés natural de degradació de la paret i determinar les accions que cal dur-hi a terme és una prioritat de les autoritats públiques competents. I més si es té en compte que, tot i que no hi ha risc evident per a aquest grup de veïns de Castellfollit, les últimes esllavissades han començat a afectar una zona propera a la part urbana.

Se n’han produït tres d’importants pel que fa al volum de roca despresa. L’agost del 2015 es va produir l’última al sector del carrer Pau Casals, al cingle del Turonell. Abans, el 2001, es van desprendre dos blocs d’una tona cadascun. I, el 2011, la cinglera es va escapçar una mica més. En un episodi de pluges que va estovar les capes argiloses del terreny, hi va haver una esllavissada de terra, roques i vegetació a l’extrem del cingle, a sota del mirador. Respecte a aquesta última, ahir l’alcalde va dir que amb la neteja que ara es du a terme els tècnics hi tindran un accés més franc i això els permetrà determinar l’estat real d’aquesta part de la cinglera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia