“El parc Dalmau té tota la força dels arbres centenaris que conté”

És el seu el pulmó verd. Això de vega­des sona tòpic, però en aquest cas és una rea­li­tat. El parc està just al cen­tre de la ciu­tat i té tota la força dels arbres cen­te­na­ris que conté.

D’entrada va ser un espai de tro­bada. Per això l’aplec de la sar­dana, que és molt cone­gut, es va fer en aquest parc, on també hi ha un refugi anti­a­eri. Això es va fer espe­ci­al­ment evi­dent als anys sei­xanta i setanta. Amb l’arri­bada del turisme s’hi feien impor­tants fes­ti­vals de música que van por­tar artis­tes de la talla de José Feli­ci­ano i Lluís Llach. Anys després va entrar en decadència. La jar­di­ne­ria i l’espai fores­tal es van anar degra­dant. Fa uns anys va començar a ser vist com a espai a endreçar perquè estava des­a­pro­fi­tat.

Hi hagut diver­ses eta­pes i jo hi he tin­gut res­pon­sa­bi­li­tat pri­mer com a regi­dor de Medi Ambi­ent i després com a alcalde. La meva pri­o­ri­tat sem­pre va ser inte­grar la part fores­tal del parc amb la zona enjar­di­nada que ja tenia una certa urba­nit­zació. N’estic con­tent perquè a par­tir de l’actu­ació s’han fet espais per soci­a­lit­zar el parc: zones de joc, una àrea per a gos­sos... Ara s’està reno­vant tota la jar­di­ne­ria. En el ter­reny fores­tal hi ha coses que s’hau­rien d’haver res­pec­tat perquè la vege­tació triga anys a créixer. En temes de jar­di­ne­ria es pri­o­ritza la reno­vació, però jo pot­ser hau­ria con­ser­vat alguna cosa més.

És on actuem els Amics del Parc. Ho fem com si fos un sis­tema natu­ral. És a dir, apro­fi­tant al màxim tot el que la natura ha produït i orde­nant els espais perquè els camins ser­vei­xin per dife­ren­ciar els espais on la natura creix d’una forma espontània dels espais d’ús ciu­tadà i de pas­seig. Volem que el bosc adqui­reixi tot el poten­cial que té i ho fem pen­sant en tots els estrats d’una asso­ci­ació botànica, en la col·labo­ració entre plan­tes, arbus­tos i arbres. A més, mirem de treure una malura molt impor­tant cau­sada per l’apa­rició del Tomi­cus, que és un insecte que actua sobre els arbres debi­li­tats, sobre­tot els pins pinyo­ners, i els con­ver­teix en matèria orgànica. Tallem els arbres afec­tats per la plaga i els tra­iem l’escorça perquè el tronc quedi net, i així els insec­tes no ho tenen fàcil.

És un tema pres­su­pos­tari. El parc té més de deu hectàrees i sem­pre s’ha pri­o­rit­zat la part de jar­di­ne­ria, la part fores­tal ha que­dat en segon terme.

Que actuem al parc direc­ta­ment som uns deu que ens anem alter­nant. L’asso­ci­ació té uns cin­quanta socis. Si tenim en compte que fa un any que vam començar crec que és una xifra impor­tant.

Les quo­tes dels socis, dotze euros l’any. El mate­rial l’ha cedit l’Ajun­ta­ment i tenim la força de tre­ball dels volun­ta­ris.

Com en tots els parcs que tenen una funció d’eco­sis­tema natu­ral, és interes­sant poder raci­o­na­lit­zar-ne l’ús. Hi ha d’haver espais d’ús inten­siu i d’altres on la presència humana hau­ria d’estar res­trin­gida. Seria posi­tiu que l’ús social aug­mentés als espais que per­me­ten aquest ús i es pro­tegís el sis­tema natu­ral.

Penso que no. El que és impor­tant és fer esde­ve­ni­ments de petit for­mat. Hi ha una part del parc pen­dent de res­tau­rar on hi ha un petit estany d’aigua en una antiga pedrera que té forma d’amfi­te­a­tre. Aquest espai per­me­tria peti­tes actu­a­ci­ons musi­cals o cul­tu­rals de petit for­mat, un màxim de cent per­so­nes. Això esta­ria bé que es potenciés, i també la des­co­berta del parc amb visi­tes guia­des.

El tre­ball i la inversió tin­dran con­tinuïtat en els pro­pers anys. Això ho comen­cem a notar, perquè cada cop hi puja més gent.

Fem qua­tre con­ferències sobre història del parc, la fauna, els efec­tes del canvi climàtic en el bosc medi­ter­rani i sobre les actu­a­ci­ons que s’estan fent en temes de jar­di­ne­ria. El Dia del Medi Ambi­ent, a prin­cipi de juny, farem una gran festa al parc per ense­nyar tot el que hem fet i també per mirar d’impli­car-hi la resta de la soci­e­tat, veïns i enti­tats de Cale­lla.

Un sis­tema natu­ral sem­pre està can­vi­ant. Espe­rem que d’aquí a uns anys encara esti­gui millor que ara i que la dinàmica segueixi sent posi­tiva.