Medi ambient

JOSEP MARIA JUHÉ

RESPONSABLE DE VOLUNTARIAT DELS AMICS DEL PARC DALMAU DE CALELLA

“El parc Dalmau té tota la força dels arbres centenaris que conté”

El gran pulmó verd de Calella compleix noranta anys en un moment en què l’Ajuntament i la societat civil, a través dels Amics del Parc Dalmau, estan esmerçant esforços per millorar-lo

Què repre­senta el parc Dal­mau per a Cale­lla?
És el seu el pulmó verd. Això de vega­des sona tòpic, però en aquest cas és una rea­li­tat. El parc està just al cen­tre de la ciu­tat i té tota la força dels arbres cen­te­na­ris que conté.
Com ha evo­lu­ci­o­nat en els seus noranta anys d’història?
D’entrada va ser un espai de tro­bada. Per això l’aplec de la sar­dana, que és molt cone­gut, es va fer en aquest parc, on també hi ha un refugi anti­a­eri. Això es va fer espe­ci­al­ment evi­dent als anys sei­xanta i setanta. Amb l’arri­bada del turisme s’hi feien impor­tants fes­ti­vals de música que van por­tar artis­tes de la talla de José Feli­ci­ano i Lluís Llach. Anys després va entrar en decadència. La jar­di­ne­ria i l’espai fores­tal es van anar degra­dant. Fa uns anys va començar a ser vist com a espai a endreçar perquè estava des­a­pro­fi­tat.
Han estat encer­ta­des les actu­a­ci­ons que s’hi han fet?
Hi hagut diver­ses eta­pes i jo hi he tin­gut res­pon­sa­bi­li­tat pri­mer com a regi­dor de Medi Ambi­ent i després com a alcalde. La meva pri­o­ri­tat sem­pre va ser inte­grar la part fores­tal del parc amb la zona enjar­di­nada que ja tenia una certa urba­nit­zació. N’estic con­tent perquè a par­tir de l’actu­ació s’han fet espais per soci­a­lit­zar el parc: zones de joc, una àrea per a gos­sos... Ara s’està reno­vant tota la jar­di­ne­ria. En el ter­reny fores­tal hi ha coses que s’hau­rien d’haver res­pec­tat perquè la vege­tació triga anys a créixer. En temes de jar­di­ne­ria es pri­o­ritza la reno­vació, però jo pot­ser hau­ria con­ser­vat alguna cosa més.
Què es fa a la part fores­tal?
És on actuem els Amics del Parc. Ho fem com si fos un sis­tema natu­ral. És a dir, apro­fi­tant al màxim tot el que la natura ha produït i orde­nant els espais perquè els camins ser­vei­xin per dife­ren­ciar els espais on la natura creix d’una forma espontània dels espais d’ús ciu­tadà i de pas­seig. Volem que el bosc adqui­reixi tot el poten­cial que té i ho fem pen­sant en tots els estrats d’una asso­ci­ació botànica, en la col·labo­ració entre plan­tes, arbus­tos i arbres. A més, mirem de treure una malura molt impor­tant cau­sada per l’apa­rició del Tomi­cus, que és un insecte que actua sobre els arbres debi­li­tats, sobre­tot els pins pinyo­ners, i els con­ver­teix en matèria orgànica. Tallem els arbres afec­tats per la plaga i els tra­iem l’escorça perquè el tronc quedi net, i així els insec­tes no ho tenen fàcil.
Per què aquesta feina es fa a través de volun­ta­ris?
És un tema pres­su­pos­tari. El parc té més de deu hectàrees i sem­pre s’ha pri­o­rit­zat la part de jar­di­ne­ria, la part fores­tal ha que­dat en segon terme.
Quants volun­ta­ris hi ha?
Que actuem al parc direc­ta­ment som uns deu que ens anem alter­nant. L’asso­ci­ació té uns cin­quanta socis. Si tenim en compte que fa un any que vam començar crec que és una xifra impor­tant.
Quins recur­sos tenen?
Les quo­tes dels socis, dotze euros l’any. El mate­rial l’ha cedit l’Ajun­ta­ment i tenim la força de tre­ball dels volun­ta­ris.
El parc és prou cone­gut?
Com en tots els parcs que tenen una funció d’eco­sis­tema natu­ral, és interes­sant poder raci­o­na­lit­zar-ne l’ús. Hi ha d’haver espais d’ús inten­siu i d’altres on la presència humana hau­ria d’estar res­trin­gida. Seria posi­tiu que l’ús social aug­mentés als espais que per­me­ten aquest ús i es pro­tegís el sis­tema natu­ral.
Cal­dria fer altres grans esde­ve­ni­ments com ara l’aplec?
Penso que no. El que és impor­tant és fer esde­ve­ni­ments de petit for­mat. Hi ha una part del parc pen­dent de res­tau­rar on hi ha un petit estany d’aigua en una antiga pedrera que té forma d’amfi­te­a­tre. Aquest espai per­me­tria peti­tes actu­a­ci­ons musi­cals o cul­tu­rals de petit for­mat, un màxim de cent per­so­nes. Això esta­ria bé que es potenciés, i també la des­co­berta del parc amb visi­tes guia­des.
El norantè ani­ver­sari serà un punt d’inflexió per al parc?
El tre­ball i la inversió tin­dran con­tinuïtat en els pro­pers anys. Això ho comen­cem a notar, perquè cada cop hi puja més gent.
Com se cele­brarà aquest norantè ani­ver­sari?
Fem qua­tre con­ferències sobre història del parc, la fauna, els efec­tes del canvi climàtic en el bosc medi­ter­rani i sobre les actu­a­ci­ons que s’estan fent en temes de jar­di­ne­ria. El Dia del Medi Ambi­ent, a prin­cipi de juny, farem una gran festa al parc per ense­nyar tot el que hem fet i també per mirar d’impli­car-hi la resta de la soci­e­tat, veïns i enti­tats de Cale­lla.
Pre­ve­uen que aquesta recu­pe­ració pugui estar enlles­tida pel cen­te­nari del parc?
Un sis­tema natu­ral sem­pre està can­vi­ant. Espe­rem que d’aquí a uns anys encara esti­gui millor que ara i que la dinàmica segueixi sent posi­tiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia