Medi ambient

Adaptar-se per salvar la vinya

En el futur hi haurà més vinyes d’altura, amb una producció més reduïda i més cara

L’adaptació a la nova situació implica la recuperació de varietats i mètodes de conreu tradicionals

La vinya cata­lana pro­duirà menys raïm en el futur, i estarà ubi­cada en zones més altes. Però si els page­sos s’adap­ten a les con­di­ci­ons climàtiques, podran obte­nir vins de gran qua­li­tat, tot i que seran més cars. Aques­tes són algu­nes de les con­clu­si­ons que s’extre­uen dels estu­dis i pronòstics de futur que s’han ela­bo­rat sobre els efec­tes del canvi climàtic a la vinya.

L’avançament de l’inici de la verema dels últims anys (en vint anys, la verema s’ha avançat uns quinze dies), l’incre­ment de les tem­pe­ra­tu­res (sobre­tot durant els mesos d’estiu), les madu­ra­ci­ons més ràpides i sob­ta­des i una plu­vi­o­me­tria irre­gu­lar són alguns exem­ples dels efec­tes del canvi climàtic que ja s’han fet pale­sos sobre la vinya. Les últi­mes ona­des de calor a Cata­lu­nya van pro­vo­car impor­tants pèrdues en les colli­tes del sud de Cata­lu­nya, com ara al Pri­o­rat i a la Terra Alta.

No és estrany, doncs, que els ela­bo­ra­dors s’hagin començat a fixar en les zones altes com a espai de con­reu i que, en els últims anys, hagi començat a créixer el nom­bre d’hectàrees de vinya en zones d’altura històrica­ment humi­des. Paral·lela­ment, els page­sos han tor­nat a les vari­e­tats tra­di­ci­o­nals, apa­rent­ment més resis­tents, i han començat a recu­pe­rar antics mètodes de con­reu, menys inten­sius i amb pro­duc­ci­ons més bai­xes.

El cap de recerca de l’Incavi (Ins­ti­tut Català de la Vinya i el Vi), Xoan Elor­duy, asse­gura que l’única opció per als page­sos és l’adap­tació. L’Incavi tre­ba­lla en estu­dis amb la recu­pe­ració de vari­e­tats tra­di­ci­o­nals (cari­nyena, gar­natxa, gar­natxa blanca, xarel·lo...) i vari­e­tats mino­ritàries (pica­poll, tre­pat...), així com en el redes­co­bri­ment de vari­e­tats per­du­des per afron­tar els can­vis que s’augu­ren en les con­di­ci­ons climàtiques. A hores d’ara, però, també hi ha estu­dis en marxa sobre encre­ua­ments de vari­e­tats resis­tents a deter­mi­na­des pla­gues.

Les pros­pec­ci­ons de futur asse­nya­len un incre­ment de les tem­pe­ra­tu­res d’entre 1 i 2 graus al llarg dels pròxims 50 anys, amb una reducció de l’aigua de pluja i un incre­ment nota­ble de l’eva­po­ració. Això obli­garà a recu­pe­rar les plan­ta­ci­ons en vas, amb ceps bai­xos i raïm collit a mà: menys pro­ducció i més cara.

La pai­sat­gista de l’equip inter­dis­ci­pli­nari de recerca sobre turisme de la Uni­ver­si­tat de París 1 Panteó-Sor­bona, Soa­zig Dar­nay, també mem­bre del Cepvi (Cen­tre d’Estu­dis sobre els Pai­sat­ges Viti­vinícoles), creu que, més que can­vis sis­temàtics en el pai­satge, el canvi climàtic com­por­tarà can­vis cul­tu­rals. “Les vinyes no des­a­pa­rei­xe­ran, però hi haurà can­vis en les vari­e­tats i, per tant, els vins seran dife­rents”, diu Dar­nay. Això farà can­viar la imatge que el con­su­mi­dor tindrà sobre el pai­satge asso­ciat als seus vins. Per tant, ella creu que el canvi climàtic posa en qüestió l’autèntica iden­ti­tat del ter­ri­tori. Segons Dar­nay, els can­vis en el pai­satge ja s’han començat a notar en els últims quinze anys a través d’inver­si­ons de grans cellers que tras­lla­den les plan­ta­ci­ons a zones altes a la recerca de nits més fres­ques. Aquest canvi ha estat ben aco­llit soci­al­ment en vista de l’incre­ment del risc d’incen­dis, ja que les vinyes són reco­ne­gu­des com un autèntic talla­foc. Però el cost de les pro­duc­ci­ons és més ele­vat, ja que creix el risc de pèrdua de la collita, que s’ha de situar en ter­ras­ses i això enca­reix el man­te­ni­ment de la vinya i la verema.

El pre­si­dent de la deno­mi­nació d’ori­gen Penedès, Joan Huguet, creu que el pagès ha d’estar pre­pa­rat per fer els can­vis quan siguin neces­sa­ris. “Ningú no ens pot asse­gu­rar que el canvi serà lineal ni que les vari­e­tats autòcto­nes seran les més resis­tents”, diu Huguet. De fet, les cari­nye­nes del sud de Cata­lu­nya van ser les més per­ju­di­ca­des pels cops de calor del mes de juny pas­sat. Segons ell, l’objec­tiu ha de ser recu­pe­rar la sim­bi­osi de l’home amb la terra: “Ara veiem que la meca­nit­zació i la inten­si­fi­cació dels con­reus entra­ran en crisi i que neces­si­ta­rem més sòl per fer pro­duc­ci­ons més bai­xes, però de més qua­li­tat.” Huguet creu que les vinyes cata­la­nes tor­na­ran als sis­te­mes de con­reu tra­di­ci­o­nals, però no és pes­si­mista. Ho veu com una opor­tu­ni­tat per dei­xar enrere la meca­nit­zació impor­tada i recu­pe­rar el diàleg entre el pagès i la planta.

LES FRASES

El canvi climàtic no es pot canviar. Ens hi haurem d’adaptar per poder continuar treballant la vinya
Xoan Elorduy
CAP DE RECERCA DE L’INCAVI
Amb el canvi de varietats, els vins seran diferents i es posarà en qüestió la identitat del territori
Soazig Darnay
paisatgista i membre del cepvi

Canvis estètics del cep

La necessitat d’adaptació a les noves temperatures, la irregularitat de les pluges, la sequera i l’erosió dels sòls obligaran els pagesos a fer canvis estètics als ceps. Ho explica Soazig Darnay. Segons ella, el més probable és que es torni a fer ús del pàmpol com a sistema per garantir l’ombra que necessitarà el raïm per protegir-se de la calor intensa. En algunes vinyes ja s’estan emparrant els ceps fins als dos metres d’altura per garantir espais d’ombra, i s’està treballant amb associacions d’arbres, vinyes i plantacions de cereals en sistemes que siguin mecanitzables.

Darnay recorda que el cep és una planta enfiladissa i que a l’edat mitjana ja es cultivava emparrada a altres arbres. Segons la investigadora, l’objectiu ara és trobar nous tipus de poda i aplicacions per garantir que el raïm pugui madurar en les millors condicions per donar vins de qualitat, que, en el futur, a causa també de la petjada de carboni, seran més cars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia