Curant l'Ebre

Vuit anys després que es fes públic l'informe del Con­sell Supe­rior d'Inves­ti­ga­ci­ons Científiques (CSIC) i la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB) que reve­lava que al fons del pantà de Flix s'acu­mu­len milers de tones de llots tòxics i radi­o­ac­tius, com a con­seqüència de l'acti­vi­tat indus­trial d'Erki­mia (ara Ercros), han començat real­ment les obres d'extracció dels fangs. Cada dia es dra­guen fins a 2.000 tones de fangs res­pecte a les 700.000 tones de llots amb metalls pesants i radi­o­ac­tius que hi ha, un procés que s'allar­garà durant els pròxims dos anys; però el cert és que quan es va fer pública la «bomba» que s'acu­mula al fons del pantà el govern de l'Estat va asse­gu­rar que el 2008 l'Ebre que­da­ria net. Lla­vors, però, encara es des­co­nei­xia quin mètode s'uti­lit­za­ria per neu­tra­lit­zar els llots.

Des­viar el curs del riu, enter­rar-los en un dipòsit sege­llat o bé aïllar la zona i extreure'ls eren les tres opci­ons que hi havia sobre la taula. Final­ment, aquesta dar­rera opció és la que s'ha adop­tat, tal com reco­ma­na­ven la majo­ria dels científics. I l'obra acaba d'arren­car després de múlti­ples retards i amb una data límit per fina­lit­zar els tre­balls: desem­bre del 2015. Si en aquest període no es com­pleta l'extracció dels llots tòxics, la Unió Euro­pea no sub­ven­ci­o­narà el 70% del pres­su­post, que és de 165 mili­ons d'euros.

«Els llots no s'han de que­dar al fons del pantà, s'han d'extreure i hem de pre­su­mir d'exe­cu­tar el pro­jecte de recu­pe­ració ambi­en­tal més potent del con­ti­nent», mani­fes­tava el secre­tari d'Estat de Medi Ambi­ent, Fede­rico Ramos, fa unes set­ma­nes, quan Estat i Gene­ra­li­tat van esce­ni­fi­car l'acord entre admi­nis­tra­ci­ons que ha permès des­en­ca­llar el pro­jecte. Tant és l'interès que ha des­per­tat el procés de des­con­ta­mi­nació del pantà de Flix entre la comu­ni­tat científica inter­na­ci­o­nal que el Minis­teri de Medi Ambi­ent ha creat una pàgina web (www.​dec​onta​mina​tion​flix.​com) que informa de tots els detalls de l'actu­ació en català, cas­tellà i anglès i que, pròxima­ment, es tra­duirà al xinès.

Garan­tir la qua­li­tat de l'aigua i eli­mi­nar els llots tòxics perquè no que­din resi­dus a l'Ebre que puguin gene­rar nous epi­so­dis de con­ta­mi­nació és l'objec­tiu de l'obra, segons ha expli­cat el direc­tor del pro­jecte, Marc Pujols. «Hem fet un mur de pal­plan­xes metàl·liques cla­va­des fins al fons rocós que encer­clen els llots», explica Pujols. Un mur que fa 1.300 metres de lon­gi­tud i aïlla els fang tòxics. Com que el mur ja fa dos anys que està ins­tal·lat, l'eva­po­ració ha pro­vo­cat que el nivell de l'aigua sigui infe­rior al recinte, de tal manera que si hi hagués algun pro­blema seria l'aigua del riu la que pene­tra­ria al recinte i no a la inversa. També s'ha cons­truït un mur de 1.100 metres de lon­gi­tud al marge dret del pantà, així com una planta (dins del polígon químic d'Ercros) on es trac­ta­ran els mate­ri­als extrets i l'aigua. «En una pri­mera fase se sepa­ren gra­ves i sorra, que no con­te­nen con­ta­mi­nació, de l'aigua i i els llims, que es on es con­cen­tra la con­ta­mi­nació», explica el direc­tor del pro­jecte. Poste­ri­or­ment, es des­hi­dra­ten l'aigua i els llims, l'aigua es tras­llada a una depu­ra­dora, men­tre que els llims es clas­si­fi­quen en tres grups, depe­nent dels mate­ri­als con­ta­mi­nats que con­te­nen.