Formigues amb reserves

Els diversos sectors afectats per la reserva marina encara no en veuen clara la creació, que serà una realitat el 2010

El minis­teri de Medi Ambi­ent de l'Estat espa­nyol té pre­vist pre­sen­tar d'aquí a un mes l'esbor­rany de la reserva marina de les illes For­mi­gues, que cobrirà la zona de Pala­fru­gell a Calonge, sense haver arri­bat a cap con­sens amb els sec­tors afec­tats, tot i el seu com­promís. Aquesta pro­posta, segons la dar­rera reunió cele­brada dime­cres a Palamós, va posar en evidència que l'Estat vol enge­gar la reserva el gener del 2010, tot i que­dar temes per dis­cu­tir.

El tema pen­dent més impor­tant és el del fon­deig. L'Estat espa­nyol té clar que els camps de boies per amar­rar embar­ca­ci­ons han d'estar fora dels límits. Per aquest motiu, s'ha reduït una mica la reserva, espe­ci­al­ment a la badia de Palamós i davant de les dues cales de s'Alguer, també al muni­cipi de Palamós. Això ha fet que la reserva passi de tenir 3.667 hectàrees a 3.580,6. A més, dins la reserva es podrà fon­de­jar amb àncora, sem­pre que no afecti els bos­cos de posidònia. Aquest tema no es pot trac­tara perquè encara no està enlles­tit l'estudi que ha de dic­ta­mi­nar-ho.

En l'altre gran tema de dis­cussió, el del bus­seig, s'ha avançat més. el Minis­teri té una pro­posta sobre la taula –que es pot veure en el gràfic–, amb un màxim d'immer­si­ons anu­als de 45.000 en 17 punts. Els llocs amb més punts es tro­ben en els dos espais de la reserva amb més res­tricció, les illes For­mi­gues i els Ullas­tres. Tot i això, l'atracció és el vai­xell Boreas, amb 8.000 immer­si­ons l'any. L'Estat, però, està a l'espera de la con­tra­pro­posta dels 25 clubs i cen­tres de bus­seig de la zona, i deixa clar que una part de les immer­si­ons seran per a par­ti­cu­lars. Tots els cen­tres, segons l'Estat, poden fer un màxim diari teòric de 1.250 immer­si­ons.

Amb tot, els més afec­tats són, sens dubte –ja se sabia des del prin­cipi de la tra­mi­tació–, el sec­tor de la pesca sub­ma­rina. L'acti­vi­tat d'quest col·lec­tiu, que ja no tenia el suport d'algun dels ajun­ta­ments impli­cats, com és el cas del con­sis­tori de Pala­fru­gell, queda total­ment abo­lida de la zona de la reserva marina. «No es treu res, a excepció de la pesca sub­ma­rina», va sen­ten­ciar, d'acord amb diver­sos estu­dis, el sub­di­rec­tor gene­ral de recur­sos del lito­ral del Minis­teri, José Manuel Sánchez Mora.

Aquesta abo­lició no està ben vista pel Fòrum Social del Lito­ral Gironí, amb un total de més de 100 enti­tats, que aplega la majo­ria dels col·lec­tius impli­cats. L'agru­pa­ment ja ha reco­llit més de 5.000 fir­mes perquè es tin­guin en compte totes les acti­vi­tats tra­di­ci­o­nals recre­a­ti­ves, inclosa la pesca sub­ma­rina. Davant aquesta situ­ació, l'enti­tat no des­carta por­tar el pro­jecte de la reserva als tri­bu­nals. «Davant de tota aquesta gestió nefasta i aquesta fat­xen­de­ria madri­le­nya, i res­pec­tant els milers de cata­lans que han sig­nat i ningú els ha con­vençut, des­a­pro­vem total­ment la impo­sició d'aquesta reserva marina d'interès pes­quer i, ara, només queda el camí de la justícia: els jut­jats», diu el fòrum en un comu­ni­cat.

L'Estat espa­nyol té clar que tira enda­vant le pro­jecte per motius pes­quers i medi­am­bi­en­tals, i no des­carta que alguns sec­tors des­con­tents puguin por­tar-lo als tri­bu­nals. Acla­reix, però, que la pro­posta «es modi­fi­ca­ble, si l'experiència demos­tra erra­des», segons Sánchez Mora. Men­tres­tant, els ajun­ta­ments de Begur i Sant Feliu de Guíxols pre­ve­uen incor­po­rar el seu lito­ral a aquesta reserva.

Propostes dels ecologistes

Des del grup ecologista Salvem el Crit-Aritjol, amb seu a Palafrugell, es defensa el control i una reducció de l'actual pressió de la navegació d'esbarjo. En aquest sentit, tot i ser conscient de la importància del sector, es creu que actualment hi ha «una massificació greu», que afecta tant els ecosistemes –els boscos de posidònia i la flora bentònica de les zones rocoses–, com algunes activitats de lleure alternatives, com ara el bany, l'snorkel –nedar per la superfície amb ulleres, tub i peus d'ànec– i la navegació en caiac.

Per combatre aquestes situacions, els ecologistes pensen presentar diverses al·legacions durant l'exposició pública de l'esborrany de l'ordre ministerial de la futura reserva de les illes Formigues. En aquest sentit, defensen que l'estudi dels fons de posidònia, que ha de determinar on no es podrà fondejar amb àncora, respecti els que es troben en bon estat, però també les zones on, malgrat estar greument fraccionats, es poden recuperar, com ara a la badia del Golfet, cala Sènia i s'Alguer, a part de preservar la fauna i flora bentònica. I una altra proposta és la prohibició de qualsevol pesca o extracció a la zona costanera des de Castell al Golfet per convertir-lo en un referent per a l'snorkel. Creuen que aquesta mesura «compensaria» la manca d'una zona de protecció integral en tota la reserva, un cas únic a les reserves marines estatals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.