Medi ambient

Senglars sense fre

Creix la població d'aquests animals als parcs del Montnegre-Corredor, la serralada Litoral i la serralada de Marina, segons un estudi fet amb dades aportades pels caçadors

Els danys que provoquen van en augment

La població de sen­glars con­ti­nua a l'alça a dife­rents punts de Cata­lu­nya, i prova d'això és l'estudi fet als parcs natu­rals del Mont­ne­gre-Cor­re­dor, ser­ra­lada Lito­ral i ser­ra­lada de Marina, amb les dades apor­ta­des per les dife­rents colles de caçadors que actuen al ter­ri­tori. El tre­ball, pre­sen­tat recent­ment en una tro­bada d'experts orga­nit­zada per la Dipu­tació de Bar­ce­lona, mos­tra que l'incre­ment més espec­ta­cu­lar s'observa al Mont­ne­gre-Cor­re­dor, on durant la tem­po­rada de caça 2014/2015 es va regis­trar una den­si­tat esti­mada de deu sen­glars per quilòmetre qua­drat.

Els tres parcs ges­ti­o­nats per la Dipu­tació tenen situ­a­ci­ons dife­rents, tot i que la tendència al crei­xe­ment és comuna. En el cas del Mont­ne­gre-Cor­re­dor, fa catorze anys que es fa el segui­ment de la població de sen­glars, men­tre que a la ser­ra­lada Lito­ral en fa deu i la ser­ra­lada de Marina s'ha incor­po­rat aquest any al pro­grama de segui­ment fet amb les dades apor­ta­des per les colles de caçadors. De fet, la cacera és l'única via de con­trol de la població de sen­glars, i així com el nom­bre d'exem­plars detec­tats creix, no ho fa el de caçadors. La biòloga dels parcs del Mont­ne­gre-Cor­re­dor i ser­ra­lada de Marina, Mireia Vila, explica que la majo­ria són per­so­nes d'edat avançada i això s'ha incre­men­tat els dar­rers anys perquè no hi ha hagut incor­po­ra­ci­ons de caçadors nous. “No se'ls pot exi­gir que cacin més perquè ho fan per afició”, jus­ti­fica Vila, que hi afe­geix que durant les set­ma­nes al final de la tem­po­rada auto­rit­zada es nota encara més la dava­llada de batu­des. Durant les cace­res, les colles par­ti­ci­pants aba­ten una mit­jana per sota del 30% dels sen­glars que han obser­vat. La tendència marca que dis­mi­nu­eix el nom­bre de cap­tu­res i crei­xen les batu­des excep­ci­o­nals, que es fan fora del període auto­rit­zat de caça, tot i que aquest període s'ha ampliat. En la tem­po­rada 2014/2015 va ser del 7 de setem­bre al 22 de febrer. Durant les batu­des din­tre del període auto­rit­zat, la tem­po­rada pas­sada es van caçar 1.242 sen­glars al con­junt dels tres parcs. A aquests ani­mals s'hi han de sumar els que es van aba­tre en les batu­des excep­ci­o­nals auto­rit­za­des per l'amenaça dels sen­glars als con­reus. En el cas del parc del Mont­ne­gre-Cor­re­dor, se'n van fer 27 i es van aba­tre 69 sen­glars. Al parc de la ser­ra­lada de Marina, també s'hi fan aguaits noc­turns a la zona pro­te­gida din­tre dels límits de Bada­lona i Santa Coloma de Gra­me­net, per sobre de la car­re­tera B-20. Entre el febrer i el juny del 2014, es van fer 143 aguaits en 14 parat­ges dife­rents i es van aba­tre 62 sen­glars.

La cacera d'aquests ani­mals és necessària perquè es tracta d'una espècie que cada cop s'apropa més a zones urba­nes, amb els perills que això com­porta. Als acci­dents de trànsit que poden pro­vo­car, s'hi sumen els danys ambi­en­tals que cau­sen, segons explica Mireia Vila. “Ens tro­bem que els sen­glars es men­gen els ous d'alguns ocells i des­tru­ei­xen bulbs d'orquídies i plan­tes amenaçades.” A més, una alta den­si­tat posa en risc la pròpia espècie, perquè faci­lita que es pro­pa­guin malal­ties en zones on hi ha molta con­cen­tració d'exem­plars.

LA XIFRA

1.242
Senglars caçats
al conjunt dels tres parcs durant les batudes en període hàbil, entre el setembre i el febrer

LA FRASE

No hi ha nous caçadors i en els darrers anys ha pujat la mitjana d'edat
Mireia Vila
Biòloga dels parcs de montnegre-corredor i serralada de marina

L'efecte ‘Porca Misèria'

La sèrie dirigida i protagonitzada per Joel Joan és, en part, la culpable de la proliferació dels senglars a Catalunya. I és que l'aparició d'una porca vietnamita a la ficció televisiva va popularitzar la compra d'aquesta mena d'animals com a mascotes. Molts van acabar abandonats quan les seves dimensions van deixar de fer-los compatibles amb l'estada en un pis de dimensions reduïdes. Alguns d'aquests exemplars s'han acabat ensalvatgint i creuant amb els senglars. El fet que els porcs de raça vietnamita tinguin més fertilitat que els senglars ha fet augmentar ràpidament la població d'animals creuats entre totes dues espècies, que es reconeixen per les clapes a la pell. A això s'hi afegeixen els porcs domèstics que s'han escapat de les granges i que també acaben als boscos i es creuen amb els senglars. Aquest fet provoca conflictes en l'espècie, segons explica la biòloga Mireia Vila, que recalca que no és gens recomanable que aquestes espècies es creuin. Tant els porcs vietnamites com els senglars creuats es poden caçar durant les batudes ordinàries i també en les excepcionals autoritzades amb l'objectiu de fer net d'aquests animals al medi natural. Vila insisteix també en la pedagogia entre els propietaris de porcs vietnamites perquè no els alliberin al bosc, així com entre els responsables de granges o nuclis zoològics, per evitar que estiguin lliures i puguin creuar-se amb senglars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia