Tarragona fixa les rodalies i el tramvia com a prioritats mentre debat on posa l'estació

L'alcalde anuncia l'acord per millorar la terminal de la Part Baixa i es congratula de la unanimitat per exigir l'alta velocitat

L'alcalde ja ho havia dit en tan­car el debat dime­cres: «Estem dibui­xant l'horitzó; ens cal un pro­jecte com­par­tit per defen­sar i no podem per­dre cap més opor­tu­ni­tat per impro­vi­sa­ci­ons i perquè no es tenen les idees clares.» Ahir al mig­dia encara estava satis­fet per «l'èxit d'una jor­nada històrica», i con­cloïa: «Ens hem posat el deure de tenir un sol model, i no un per a cadascú, que superarà alcal­des i sig­nes polítics, i que segur que es podrà apli­car si es nego­cia con­jun­ta­ment.» Altres ciu­tats «fa 15 anys que ho han fet», lamen­tava, però «les infra­es­truc­tu­res madu­ren amb una certa len­ti­tud i som a temps de dibui­xar aquest futur».

D'acord amb el govern

La pro­posta fer­roviària pre­sen­tada per l'Ajun­ta­ment és gai­rebé cal­cada a la del pla direc­tor urbanístic del govern, fet que Balles­te­ros no atri­bu­eix a la casu­a­li­tat: «Ningú s'ha adhe­rit al docu­ment de l'altre; fa gai­rebé un any que tre­ba­llem con­jun­ta­ment i alguns traçats del pla direc­tor són apor­tació de l'Ajun­ta­ment», indi­cava. «Abans d'anar a veure Foment, que hi ani­rem com una gota malaia, havíem de par­lar amb qui té com­petències sobre el pla­ne­ja­ment i la reserva de ter­renys, que és la Gene­ra­li­tat», jus­ti­fi­cava. L'alcalde, en aquest sen­tit, també estava con­tent, i fins i tot sorprès, per «l'alt grau de coin­cidència» de la resta d'agents, i en espe­cial de tots els grups muni­ci­pals.

L'estació d'ara, pri­o­ri­tat

En tot cas, l'Ajun­ta­ment és cons­ci­ent que «és pos­si­ble que la reta­llada pres­su­postària de l'Estat afecti», i per això ara cal «tenir clar el dis­seny» i «defi­nir pri­o­ri­tats». D'entrada, es remet a les que, d'acord amb el govern, es van incloure –i fins i tot dotar– en el Pacte Naci­o­nal per a les Infra­es­truc­tu­res, com l'alli­be­ra­ment de la façana marítima o l'entrada de trens d'altes pres­ta­ci­ons. Si Balles­te­ros, però, té una pri­o­ri­tat abso­luta, aquesta és «la millora de l'acces­si­bi­li­tat i de la platja de vies i anda­nes a l'actual estació, que encara durarà uns anys». Per això avançava que al juny es pre­sen­tarà l'acord asso­lit amb Adif. A més, esmen­tava el pas a nivell a la plaça dels Car­ros i la defi­nició del traçat del tram­via. El docu­ment con­sen­suat que l'Ajun­ta­ment vol apro­var a l'estiu, en tot cas, ja esta­blirà un calen­dari de pri­o­ri­tats. En aquest sen­tit, l'alcalde avisa que «cal ser rea­lista i no posar traçats sub­ter­ra­nis irre­a­lit­za­bles o auto­fi­nançaments que no s'aca­ben com­plint». «Si ho fem bé tots els objec­tius seran irre­nun­ci­a­bles», creu.

Horta Gran o Impe­rial?

El prin­ci­pal debat intern pen­dent de resol­dre, que segu­ra­ment s'obrirà en els pro­pers mesos, és el de la ubi­cació de la futura estació urbana, que haurà de subs­ti­tuir l'actual i alhora rebre trens d'alta velo­ci­tat. Dime­cres, l'alcalde ho posava sobre la taula: «Per­so­nal­ment, em decan­ta­ria per l'Horta Gran perquè per­me­tria una més gran inter­mo­da­li­tat, tot i ser menys acces­si­ble a peu», adme­tia. Ahir, es con­gra­tu­lava pel «plan­te­ja­ment unànime» que cal una gran estació a Tar­ra­gona –un fet que «no està garan­tit en els acords per a l'estació cen­tral», evi­den­ci­ava–, però coin­ci­dia amb CiU a evi­tar pro­nun­ciar-se més: «Es pot dis­cu­tir on serà, els tècnics ho deter­mi­na­ran, però ha de ser cen­tral a la ciu­tat, inter­mo­dal, acces­si­ble a peu i en tram­via i amb una bona zona d'apar­ca­ment, perquè ara molts van a aga­far el tren a Tor­re­dem­barra». Con­di­ci­ons que no com­pleix la plaça Impe­rial Tàrraco, si bé «segur que hi ha solu­ci­ons tècni­ques».

Xavier Cli­ment, de la Cam­bra de Comerç, també apos­tava per l'Horta Gran: «És una zona verge que podríem dis­se­nyar a par­tir de zero, i fins i tot hi podria anar un palau d'esports o un cam­pus uni­ver­si­tari, si bé lla­vors reque­ri­ria un quart pont sobre el Fran­colí; garan­teix una inter­mo­da­li­tat total, amb les prin­ci­pals car­re­te­res a menys de 300 metres; faria des­a­parèixer del tot la dife­ren­ci­ació ciu­tat-bar­ris, i hi viuen 70.000 per­so­nes en un radi de 2 quilòmetres, 20 minuts a peu, si bé hi podrien arri­bar busos exprés», argu­menta. «Tant de bo pogués ser a la Impe­rial Tàrraco, però el subsòl ens fa sos­pi­tar que seria poc via­ble», lamenta.

En canvi, el popu­lar Ale­jan­dro Fernández creu que a l'Horta Gran es come­tria «el mateix error con­cep­tual» que a l'estació de Pera­fort. «A prop només hi ha camps i un polígon, i no tots els bar­ris de Ponent se'n bene­fi­ci­a­rien; a més, dub­tem si és zona inun­da­ble i també s'hi hau­ria de fora­dar». Per això, aposta per la Impe­rial, «perquè és al cen­tre de la ciu­tat i la majo­ria de la gent hi pot arri­bar a peu en el radi d'un quilòmetre».

Rodalies fins al Priorat i la Conca

«Del debat es desprèn que l'estació té una mitjana d'usuaris d'entre 1,6 i 1,8 milions de passatgers l'any, i se li ha de donar la importància que es mereix», argumentava ahir Ballesteros per defensar la priorització d'una xarxa de rodalies pròpia. Això sí, a més de la bona accessibilitat de la terminal, hi exigia dues condicions clares. Per un cantó, que la xarxa del Camp «es connecti a la de Barcelona, millorant freqüències, velocitat i capacitats». Per l'altra, que lligui Tarragona «amb els nuclis més importants» de les sis comarques de la regió, i també de l'Ebre a llarg termini, d'on vénen molts usuaris. L'alcalde, que es fa seva així la reivindicació recollida pels presidents comarcals, creu que la ciutat ha d'estar més ben comunicada sobretot amb el Baix Penedès, però també amb el Priorat i la Conca de Barberà –almenys fins a Montblanc–, dues comarques que el govern no té previst d'incloure en la futura xarxa de rodalies del Camp.

Tramvia fins al campus Catalunya i els Despullats

El traçat urbà del Tramcamp proposat per l'Ajuntament (vegeu gràfic) difereix lleugerament del que preveu el pla director de la Generalitat, ja que fa pujar per l'avinguda Andorra el ramal cap a la de Catalunya –i no per davant de la presó– i a més fa morir la línia al campus universitari i no al portal del Roser. En una primera fase, que segons l'alcalde en conjunt «cobrirà una població potencial d'un milió de persones a l'estiu», el tramvia entrarà a la ciutat per la T-11 «i relligarà els barris de Ponent», el pont de Santa Tecla i la Rambla fins a l'estàtua dels Despullats. En una segona fase «hauria de penetrar amb més capil·laritat a les principals ciutats», creu Ballesteros, i així ja s'estudia que arribi al campus Sescelades i al futur parc tecnològic. «Encara hem de definir-ho, però un altre ramal haurà de connectar amb Llevant i apuntar a la connexió a Altafulla i Torredembarra», hi afegia. Segons ell, en tot cas, el tramvia «no ha de tenir la vocació d'estendre's a tot el territori, perquè no seria competitiu, però ha d'unir amb agilitat i comoditat els principals nuclis del Tarragonès i el Baix Camp».

El ramal a Ponent, per llarg

La gran novetat de les propostes ferroviàries del govern i l'Ajuntament és el dibuix d'una línia subterrània en ample mixt per fer arribar al centre trens de rodalies i d'alta velocitat pels barris de Ponent, paral·lela a la T-11. Ballesteros explicava ahir que aquesta és una «hipòtesi de futur possible i desitjable», i que incloent-la en el pla director «s'obliga a fer la reserva de terrenys per si s'activa». Admetia, però, que pot ser molt a llarg termini, ja que «la més viable», d'entrada, és la que planteja Foment per la línia actual de Vila-seca. La connexió nord a Tamarit, això sí, també serà imprescindible per donar-li sortida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.