Infraestructures

El govern aprova la revisió del pla territorial de l'Ebre

En el document s'incorporen 700 hectàrees més per a urbanitzacions que en el pla vigent des del 2001

Es preveuen dos traçats de l'autovia A-7 a l'altura de Campredó, tot i que Foment ja s'ha decidit pel que trinxa el poble

Hem incorporat al·legacions dels ajuntaments i assolim un ampli consens
Lluís Salvadó
DELEGAT DEL GOVERN A LES TERRES DE L'EBRE

El govern va apro­var ahir defi­ni­ti­va­ment el pla ter­ri­to­rial de les Ter­res de l'Ebre, un docu­ment en què es pla­ni­fica el crei­xe­ment de les qua­tre comar­ques ebren­ques fins al 2026 i en què es revisa el text del 2001, que era caduc. En aquest sen­tit, les pre­vi­si­ons demogràfiques pre­vis­tes en el docu­ment ante­rior ja s'han superat, com també s'ha exhau­rit el sòl des­ti­nat a habi­tat­ges i acti­vi­tats econòmiques. Ara, en el pla ter­ri­to­rial s'estima que la població ebrenca arri­barà als 203.400 habi­tants el 2026, tindrà 102.500 tre­ba­lla­dors i 75.600 habi­tat­ges prin­ci­pals. Unes pre­vi­si­ons que fan necessària una pla­ni­fi­cació que dis­tri­bu­eixi el crei­xe­ment al ter­ri­tori de manera orde­nada i sos­te­ni­ble. “El pla pro­posa millo­res a tota la xarxa d'infra­es­truc­tu­res, viària, fer­roviària, portuària, aero­portuària i logística, i, atesa la sin­gu­la­ri­tat de les Ter­res de l'Ebre, també en allò que té relació amb la nave­gació flu­vial. S'hi inclou la poten­ci­ació dels prin­ci­pals eixos via­ris: la subs­ti­tució de l'N-340 pel cor­re­dor de l'A-7 com a via ràpida de gran capa­ci­tat, la recon­versió en auto­via de l'eix de l'Ebre, amb la cons­trucció de la vari­ant de Tor­tosa i el con­di­ci­o­na­ment de la xarxa de car­re­te­res secundàries”, va expli­car el con­se­ller de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques, Joa­quim Nadal.

L'apro­vació del pla ter­ri­to­rial arriba després de dos períodes d'expo­sició pública del docu­ment en què admi­nis­tra­ci­ons locals i par­ti­cu­lars han fet les seues apor­ta­ci­ons. “Hem inten­tat incor­po­rar les al·lega­ci­ons dels ajun­ta­ments, fruit de les quals s'han eli­mi­nat els cri­te­ris d'inun­da­bi­li­tat que res­trin­gien el crei­xe­ment de les pobla­ci­ons ribe­ren­ques”, va asse­nya­lar el dele­gat del govern a l'Ebre, Lluís Sal­vadó. També s'han reduït les zones pro­te­gi­des i s'han incor­po­rat 700 hectàrees urba­nit­za­bles, res­pecte al docu­ment del 2001. Amb tot, un 65% de la superfície està con­si­de­rada com zona de pro­tecció espe­cial.

Doble traçat de l'A-7

El pla ter­ri­to­rial pre­veu la recon­versió en auto­via de l'N-340 i com a con­seqüència de les al·lega­ci­ons pre­sen­ta­des dibuixa un doble traçat al seu pas per Cam­predó: el de Foment, que separa el poble del barri de Font de Quinto, i l'alter­na­tiva de l'Ajun­ta­ment de Tor­tosa. En l'àmbit de les infra­es­truc­tu­res, també aposta pel des­do­bla­ment de l'eix de l'Ebre, la C-12 entre Amposta i Lleida i el des­do­bla­ment de l'N-340 entre Sant Car­les de la Ràpita i el port comer­cial d'Alca­nar.

El pla ter­ri­to­rial de les Ter­res de l'Ebre és el penúltim que que­dava per com­ple­tar el pla­ne­ja­ment ter­ri­to­rial del país. El govern pre­veu apro­var després de l'estiu el pla ter­ri­to­rial de les comar­ques giro­ni­nes.

CiU rebutja el document

Com ja havia anunciat, CiU rebutja el document aprovat pel govern perquè considera que limita el creixement de les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, els diputats convergents Xavier Pallarés i Francesc Sancho s'han compromès a derogar aquest document si CiU té prou força després de les eleccions al Parlament. “La filosofia d'aquest pla implica una protecció major del sòl no urbanitzable amb un creixement urbanístic molt baix i es produeix una discriminació dels municipis amb capacitat per a poder créixer respecte dels que hauran de mantenir el seu caràcter rural”, va dir Pallarés.

Navegació fluvial

Es recull la proposta de l'Idece de mantenir el calat de dos metres al canal navegable entre Tortosa i Amposta, així com la creació de petits ports fluvial i el dragatge puntual entre Tortosa i Ascó.

Sistema aeroportuari

La principal actuació prevista és la construcció d'un aeroport comercial al terme municipal de Roquetes, amb una pista de 2,1 quilòmetres de llargària i un trànsit previst pel 2020 de 260.000 passatgers. En el pla territorial de les Terres de l'Ebre s'hi proposen dos accessos, que es consideren en estudi: un pel nord fins a la C-12 i un altre pel sud fins a la futura autovia A-7. També es preveu la construcció de dos aeròdroms, un a la Terra Alta, a Arnes, i l'altre a la Ribera d'Ebre, al terme municipal de Móra la Nova. Pel que fa als accessos als aeròdroms, no estan concretats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.