Infraestructures

infraestructures

L'Estat francès reactiva la ‘guerra dels estops' amb Llívia

L'Ajuntament assegura que se'ls vol imposar una connexió amb l'N-20 francesa, cosa que omplirà de vehicles de pas el municipi

Diu que els tractats internacionals els reconeixen la preferència de pas

Mig segle després, la Pre­fec­tura dels Piri­neus Ori­en­tals i l'Ajun­ta­ment de Llívia han desen­ter­rat l'ano­me­nada guerra dels estops. La car­re­tera neu­tral entre Puig­cerdà i l'encla­va­ment de Llívia, una illa en ter­ri­tori de l'Alta Cer­da­nya sota juris­dicció fran­cesa, n'és l'ele­ment cen­tral. Aquesta car­re­tera és l'N-154 –nomen­cla­tura espa­nyola– o la D-68 –nomen­cla­tura fran­cesa– i la pre­va­lença d'una d'aques­tes sobre l'altra té en aquest cas molta rellevància, perquè fixa la pre­ferència de pas. Un dret reco­ne­gut i fixat per dos trac­tats inter­na­ci­o­nals, el dels Piri­neus, del 1659, i el de Baiona, del 1850.

I ara tot ple­gat és la font del con­flicte. L'Estat francès vol cons­truir una rotonda que enllaci la car­re­tera esta­tal N-20 –coll de Pimo­rent i ruta de Tolosa amb la de Per­pinyà– amb la car­re­tera de Llívia a Puig­cerdà.

L'Ajun­ta­ment de Llívia diu que això trenca la pre­ferència de pas històrica per aquesta via. Això, a la pràctica, es tra­du­eix, segons les pre­vi­si­ons del con­sis­tori ceretà, en el fet que reco­lli­ran tot el trànsit de cami­ons que ara pas­sen per la Guin­gueta d'Ix a través de la car­re­tera D-8. No en va, l'Estat francès hi té pro­jec­tada una altra rotonda just abans de l'entrada al poble.

Els temors de l'Ajun­ta­ment de Llívia, no obs­tant això, no s'aca­ben aquí, ja que té notícies de la cons­trucció, pròxima­ment, d'un cen­tre comer­cial als afo­res del muni­cipi d'Ur. Amb la pro­posta fran­cesa de l'enllaç de la car­re­tera neu­tral amb l'E9, Llívia es con­ver­tirà en un lloc de pas dels veïns de l'Alta Cer­da­nya que vul­guin anar a com­prar a aquest nou cen­tre comer­cial.

Als anys sei­xanta, la cons­trucció de dues car­re­te­res que tra­ves­sa­ven la neu­tral de Llívia va ini­ciar l'ano­me­nada guerra dels estops. Ho va moti­var el fet que l'Estat francès va plan­tar senyals d'estop als dos encre­ua­ments gene­rats que havien de res­pec­tar els que cir­cu­la­ven per la car­re­tera de Llívia, men­tre que els que ho feien per les rutes fran­ce­ses només havien de fer un cediu el pas.

‘Guerra dels estops'

La guerra, que va con­sis­tir a anar arren­cant els estops, es va aca­bar als anys vui­tanta del segle pas­sat, quan l'Estat espa­nyol va finançar un pont –el man­te­ni­ment va a càrrec de l'Estat francès– sobre la car­re­tera neu­tral per eli­mi­nar un dels encre­ua­ments i l'Estat francès va donar el cediu el pas als vehi­cles de la car­re­tera de Llívia fins que va cons­truir una rotonda per eli­mi­nar l'altre.

LA DATA

1659
Es va signar
el Tractat dels Pirineus, en què es va fixar el dret de pas per la carretera de Llívia.

L'excusa del nou hospital transfronterer

L'obertura, en breu, del nou hospital transfronterer és un altre argument que els francesos fan servir per defensar la connexió. Orriols diu que l'accés per als cerdans del nord és millor per les vies actuals.

L'alcaldessa afirma que se senten abandonats

L'alcaldessa de Llívia, Sílvia Orriols (CiU), lamenta el canvi d'actitud que ha tingut el comissionat de límits del govern espanyol –que té competència en la carretera–. Segons ella, fins ara, els ha donat suport en les seves reivindicacions i, des de fa poc, no. “Deu ser que som catalans, o bé que hem estat moneda de canvi?”, es pregunta l'alcaldessa, que afirma que se senten abandonats.

Suport dels ajuntaments cerdans

L'Ajuntament de Llívia té el suport de tots els plens de la Cerdanya en les seves reivindicacions. A més, ha recollit més de 600 firmes de suport a la seva posició amb relació a aquesta via.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.