Més transversal que mai

Si hi havia una crítica que des­per­tava con­sens, fins i tot abans que s'inau­gurés, el 1997, és que l'eix trans­ver­sal nai­xia just. Tard o d'hora s'hau­ria de des­do­blar. Després de gai­rebé dos anys i mig d'obres, el 4 de gener del 2013 la C-25 dei­xava de ser una car­re­tera estreta i peri­llosa i es con­ver­tia en una auto­via còmoda i segura que s'ha gua­nyat la con­fiança dels usu­a­ris. Dels 9.726 vehi­cles dia­ris de mit­jana que hi cir­cu­la­ven el 2011 (abans del des­do­bla­ment), el 2014 es va pas­sar als 12.172, un 25,1% més. Per trams (vegeu gràfic), el de Man­resa-Vic (13.234 vehi­cles) és el que va tenir més volum de cir­cu­lació l'any pas­sat i el de Cer­vera-Man­resa (amb 10.655), el que en va tenir menys, tot i que va ser el que va regis­trar més pro­porció de vehi­cles pesants (2.823, el 26,4%). També cal des­ta­car els 12.027 vehi­cles que l'any pas­sat van fer els 153 km de cap a cap de la via, 1.133 més que l'any ante­rior, segons dades de l'empresa con­ces­sionària Cedinsa. “Amb els números que tenim avui, és una via que har­mo­nitza per­fec­ta­ment el trànsit de vehi­cles lleu­gers i pesants, i amb prou capa­ci­tat per créixer fins a més de 40.000 o 50.000 vehi­cles dia­ris”, comenta Ricard Font, secre­tari d'Infra­es­truc­tu­res i Mobi­li­tat de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

La prin­ci­pal i més grata con­seqüència del des­do­bla­ment de l'eix trans­ver­sal ha estat la dràstica reducció de l'acci­den­ta­li­tat i la sinis­tra­li­tat en aquesta via (vegeu gràfic). Si entre els anys 2000 i 2012 es va regis­trar una mit­jana de quinze vícti­mes mor­tals anu­als, d'ençà del des­do­bla­ment hi ha hagut un únic mort, el 2014. El doble car­ril i la mit­jana de sepa­ració han fet que, mal­grat que en molts trams es pot cir­cu­lar a una velo­ci­tat màxima de 120 km/h, les imprudències temeràries a l'hora d'avançar (sobre­tot cami­ons) s'hagin reduït al màxim.

S'ha gua­nyat en segu­re­tat, doncs, però també hi ha més inter­re­lació entre els muni­ci­pis per on passa la C-25. “En aquest moment, tot just estem començant a intuir les pos­si­bi­li­tats de l'eix. En una futura fase de rela­tiva nor­ma­li­tat econòmica, veu­rem que tindrà efec­tes en el PIB, i en la capa­ci­tat de gene­rar riquesa i ocu­pació als ter­ri­to­ris per on passa”, opina Font. En aquest sen­tit, Pere Casals, pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Man­resa, des­taca que tant la gent del Bages com la d'Osona ara té més pre­dis­po­sició a l'hora de tre­ba­llar o estu­diar a la comarca veïna.

Amb el doble (i en algun punt tri­ple) car­ril per sen­tit, segons Casals, s'ha notat un aug­ment del flux de movi­ment de mer­ca­de­ries, que no necessària­ment és con­seqüència d'un aba­ra­ti­ment de cos­tos. “Des de la part de ponent, pot­ser sí, però els cami­ons que vénen car­re­gats des de lle­vant, encara que s'estal­vien el peatge, es tro­ben amb una oro­gra­fia com­pli­cada i amb trams d'un gran des­ni­vell, la qual cosa fa que, per exem­ple, el cost del com­bus­ti­ble, no sigui menor.” Tot i així, Domènec Espa­dalé, pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Girona, subrat­lla la neces­si­tat que tenen les indústries de dis­po­sar de con­ne­xi­ons òpti­mes: “Així com abans les fàbri­ques es posa­ven al cos­tat dels rius, avui és molt impor­tant per a les empre­ses tenir bones comu­ni­ca­ci­ons per poder rebai­xar els cos­tos logístics i aug­men­tar la com­pe­ti­ti­vi­tat.” Una altra cosa és que la senya­lit­zació de les vies sigui efi­ci­ent. En el cas de Cal­des de Mala­ve­lla, per exem­ple, terme muni­ci­pal on acaba l'eix, el nucli està situat a uns cinc o sis quilòmetres de la sor­tida de l'auto­via i els efec­tes del des­do­bla­ment han estat més aviat escas­sos.

Pel que fa als vehi­cles pesants (amb el màxim volum de trànsit al mes de juliol, en tots els trams de l'eix), queda pen­dent de resol­dre's l'apli­cació de l'euro­vi­nyeta. Tant des de les cam­bres de comerç del ter­ri­tori afec­tat com des de la Gene­ra­li­tat opi­nen que no pot ser que Cata­lu­nya sigui pio­nera en l'apli­cació d'una tari­fació per ús de vies d'alta capa­ci­tat si l'Estat espa­nyol no fa cap esforç per adap­tar-se a la nor­ma­tiva euro­pea.