Infraestructures i serveis

consells comarcals

infraestructures

El Pallars Sobirà protesta pel límit en els ajuts als camins

Segons el president del Consell del Pallars Sobirà, la limitació a 50.000 euros per ajuntament o consell comarcal només permetrà fer manteniment, i no obres de millora

El govern preveu gastar 29,5 milions en tres anys

El pre­si­dent del Con­sell Comar­cal del Pallars Sobirà, Car­les Isús, va cri­ti­car ahir la manera com el govern de la Gene­ra­li­tat ha deci­dit ges­ti­o­nar les sub­ven­ci­ons als muni­ci­pis i comar­ques per al con­di­ci­o­na­ment de camins públics muni­ci­pals. El pres­su­post per a aques­tes sub­ven­ci­ons durant el període 2018-2020 és de 29,5 mili­ons d’euros i s’hi poden aco­llir els muni­ci­pis o con­sells comar­cals amb pro­jec­tes de millora dels camins per als acces­sos als nuclis habi­tats i zones d’interès. Però amb una limi­tació: el pres­su­post glo­bal de cada ajun­ta­ment o ens comar­cal no pot superar els 50.000 euros.

Segons Car­les Isús, aquesta limi­tació de la inversió només per­metrà fer man­te­ni­ment de les car­re­te­res, i resul­tarà impos­si­ble per als muni­ci­pis i comar­ques tirar enda­vant obres de millora dels acces­sos als nuclis, ja que en molts casos reque­rei­xen grans inver­si­ons. El pre­si­dent del Con­sell Comar­cal del Pallars Sobirà ha asse­gu­rat que, amb aquest sis­tema de repar­ti­ment, aquests ajuts no s’adap­ten a la rea­li­tat de les comar­ques de mun­ta­nya.

Al Pallars Sobirà, com a les altres comar­ques de mun­ta­nya, els muni­ci­pis són petits (per tant, tenen un escàs pres­su­post propi) però cobrei­xen un gran ter­ri­tori, amb diver­sos nuclisaïllats repar­tits pel ter­ri­tori, a vega­des de difícil accés. Tenen, per tant, molts quilòmetres de car­re­te­res i camins que resul­ten vitals per al man­te­ni­ment d’aquests nuclis habi­tats, i per a l’acti­vi­tat econòmica i social dels veïns que hi viuen. Sort, per exem­ple, té catorze nuclis habi­tats, i Tremp, al Pallars Jussà, està for­mat per 29 nuclis habi­tats en una àrea de 300 quilòmetres qua­drats.

Els ajuts als camins de mun­ta­nya van que­dar afec­tats per les reta­lla­des arran de la crisi econòmica, i els muni­ci­pis els van recla­mar fins que la Gene­ra­li­tat va acce­dir a tor­nar a posar a dis­po­sició dels muni­ci­pis i comar­ques un ajut específic per als camins muni­ci­pals, repar­tit en diver­ses admi­nis­tra­ci­ons. Ara s’ha cen­tra­lit­zat la gestió, tot i que pro­ve­nen de diver­ses fonts: dels 29,5 mili­ons d’euros des­ti­nats en els tres anys vinents a aquesta fina­li­tat, setze mili­ons els apor­tarà el Depar­ta­ment de Gover­nació, Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques i Habi­tatge; nou mili­ons el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, i 4,5 mili­ons ani­ran a càrrec del Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca i Ali­men­tació.

En decla­ra­ci­ons reco­lli­des per ACN, Isús va reconèixer ahir que els con­sells comar­cals havien recla­mat que se cen­tra­lit­zes­sin en una sola con­se­lle­ria, però no està d’acord amb la forma de dis­tri­buir-los.

LA FRASE

Seria millor poder demanar imports més elevats, i fer menys obres però més necessàries
Carles Isús
president del consell comarcal del pallars sobirà

Tots els municipis s’hi poden adherir

La nova línia d’ajuts de 29,5 milions per als municipis de muntanya es va anunciar al mes de juny. La novetat respecte als ajuts que s’havien donat en altres exercicis és que aquest cop es gestionen de manera unificada (reunint forces de les tres conselleries que actuaven en aquest àmbit: Territori i Sostenibilitat, Governació, i Agricultura) i que estan limitats a 50.000 euros per municipi o ens locals que els demani. Els poden demanar els municipis de menys de 5.000 habitants o les capitals de comarca amb una xifra de població inferior als 20.000 habitants, requisits que reuneixen tots els municipis de les comarques del Pirineu de la demarcació de Lleida.

L’aposta pel manteniment i millora de camins és important per als municipis per mantenir en condicions els accessos als seus nuclis dispersos a les zones de muntanya, sovint amb camins asfaltats, o no, que no depenen ni de la Diputació ni de la Generalitat, sinó que se n’ha de fer càrrec exclusivament el municipi.

També són importants per al manteniment de l’activitat econòmica, sobretot el turisme. Precisament, el Conselh Generau d’Aran acaba d’anunciar que ha encarregat un projecte de millora de l’accessibilitat al medi natural, per condicionar tot un seguit de camins, depenent de la seva importància, l’estat actual i la pressió turística.

El Conselh Generau d’Aran destinarà 12.500 euros a aquest projecte, amb el qual es vol posar en bones condicions aquelles vies que són un accés a espais naturals, visitats per excursionistes, turistes o la mateixa població.

Segons el Conselh Generau d’Aran s’actuarà a l’ accés de Vilamòs a l’església de Sant Joan d’Arròs, l’accés al Saut deth Pish (Varradòs), l’accés als Uelhs det Joeu (Artiga de Lin), l’accés a Valarties, l’accés a l’entorn de les Mines Victòria i Margalida de Bossòst, i l’accés a la Val d’Aiguamòg i Parc Nacional d’Aigüestortes. En el cas particular de la Val d’Aran, el Conselh Generau disposa d’un finançament propi, negociat a través d’un conveni amb la Generalitat que estableix totes les competències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia