Un tren sobre rodes

Una flota de 26 auto­bu­sos va ser sufi­ci­ent per mini­mit­zar els efec­tes del tall de la línia fer­roviària de Renfe entre les esta­ci­ons de Saba­dell Sud i Ter­rassa. L'atu­rada del ser­vei estava pre­vista des de pri­mera hora del matí fins a les 14.45 h, moment en què va que­dar resolta l'adap­tació del cre­ua­ment de la via amb la ronda Oest de Saba­dell, que s'està per­llon­gant. Les obres havien començat a tres quarts d'una de la mati­nada i, en un temps rècord, 14 hores, 14 metres de via van que­dar subs­tituïts i fixats perquè l'auto­via en cons­trucció pugui pas­sar per sota.

La con­nexió alter­na­tiva per car­re­tera va acon­se­guir pro­por­ci­o­nar una sen­sació molt pròxima a la nor­ma­li­tat i els usu­a­ris van poder arri­bar a qual­se­vol de les esta­ci­ons intermèdies, o bé pros­se­guir el seu iti­ne­rari fins a Man­resa o Lleida tot rein­cor­po­rant-se al tren des de Ter­rassa. “Les coses solen sor­tir bé quan es poden pro­gra­mar amb temps, amb la roda de vehi­cles pre­pa­rada des del minut u”, va dir Anto­nio Car­mona, por­ta­veu de Renfe, que va adme­tre que “és molt dife­rent quan s'ha de pla­ni­fi­car un ope­ra­tiu simi­lar per una incidència”.

Pre­ci­sa­ment, fa dues set­ma­nes, el des­pre­ni­ment d'una roca entre Vaca­ris­ses i Vila­de­ca­valls, a la mateixa línia 4, va obli­gar Renfe a recórrer als auto­bu­sos per con­nec­tar Ter­rassa i Man­resa. De retruc, aquest fet va retar­dar quinze dies l'ope­ra­tiu d'ahir, que en qual­se­vol cas es volia por­tar a terme en diu­menge per qüesti­ons del trànsit. “Arri­ba­rem una mica més tard a un dinar fami­liar que tenim a Man­resa, però no hi ha cap pro­blema”, deia en sor­tir de l'estació de Saba­dell Sud la usuària Isa­bel Bové, que, com és lògic, va aga­far un dels auto­bu­sos direc­tes fins a Ter­rassa. L'altra opció pre­vista per­me­tia arri­bar per car­re­tera a Saba­dell Cen­tre, Saba­dell Nord i Ter­rassa Est. Un equip de 31 per­so­nes, dis­tribuïdes entre totes les esta­ci­ons, s'encar­re­gava d'expli­car les alter­na­ti­ves, així com d'agi­lit­zar la tran­sició a l'autobús.

La cursa d'El Corte Inglés a Bar­ce­lona va fer aug­men­tar la quan­ti­tat de viat­gers en relació a un altre diu­menge. A efec­tes pràctics, però, aquest fac­tor tam­poc no es va notar gaire. Fins i tot un dels par­ti­ci­pants –el por­tuguès Célio Soa­res, en viatge de nego­cis a Saba­dell–, en el seu retorn va agrair la cir­cumstància per poder anar a peu fins a l'Hotel Verdi: “M'estic entre­nant per fer una marató i la distància no m'és dolenta”. Molts dels usu­a­ris ja esta­ven adver­tits per la cam­pa­nya comu­ni­ca­tiva dels últims dies i alguns que no, com Abra­ham López, que tor­nava d'un cre­uer, ho van resol­dre amb una tru­cada.

Pel que fa als viat­gers que van aga­far els auto­bu­sos, la majo­ria, van poder gau­dir de totes les faci­li­tats que ofe­reix un tren, fins i tot la pos­si­bi­li­tat de car­re­gar la bici­cleta al male­ter del vehi­cle o poder-hi entrar un ani­mal domèstic, cosa que nor­mal­ment no està per­mesa. “Es tracta que pràcti­ca­ment no notin la diferència”, va dir un dels con­duc­tors, acos­tu­mat a des­ple­ga­ments simi­lars.