Urbanisme

La Costa Brava es prepara per a un temporal de formigó

Una plataforma de 27 entitats alerta de diversos projectes amb impacte i la Generalitat suspendrà aquest 2019 llicències en 263 sectors urbanístics susceptibles de ser protegits

Dese­nes de pro­jec­tes urbanístics s’han acti­vat o s’han començat a tra­mi­tar en els últims mesos, alguns dels quals amb un impacte nota­ble sobre zones fores­tals o de la franja lito­ral de la Costa Brava que encara es man­te­nien ver­ges. La gran majo­ria tenen cober­tura dins dels pla­ne­ja­ments dels 22 muni­ci­pis cos­ta­ners de l’Empordà i la Selva, en sòls urba­nit­za­bles que sovint esta­ven pen­dents de desen­vo­lu­par des de la dècada dels setanta i que cap con­sis­tori havia gosat des­pro­gra­mar en les revi­si­ons poste­ri­ors. Però diver­ses enti­tats eco­lo­gis­tes que actu­a­ven en clau local aler­ten dels efec­tes d’aquesta segona gran onada de for­migó i sego­nes residències sobre pai­sat­ges que havien resis­tit tres dècades enrere. Per fer pressió, els con­ser­va­ci­o­nis­tes s’han agru­pat en la pla­ta­forma SOS Costa Brava, que es va cons­ti­tuir a l’estiu i que ja aplega 27 asso­ci­a­ci­ons.

La mobi­lit­zació, per ara, ha arren­cat el com­promís de la Gene­ra­li­tat de sus­pen­dre noves llicències durant un any en els 263 sec­tors sus­cep­ti­bles de ser urba­nit­zats. Ini­ci­al­ment el regis­tre vore­java els dos cen­te­nars, però el con­se­ller de Ter­ri­tori, Damià Cal­vet, va ele­var l’abast del pla direc­tor urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sos­te­ni­bles, que el depar­ta­ment vol impul­sar amb vista a la pri­ma­vera. La intenció, en parau­les de Cal­vet, és “poder des­clas­si­fi­car molts dels sec­tors amb més impacte i recon­duir la situ­ació de molts altres”.

Canvi de tendència

La lenta recu­pe­ració del sec­tor immo­bi­li­ari, després de l’esclat de la bom­bo­lla, havia donat una dècada de treva al lito­ral. Però com que alguns ter­renys esta­ven en mans de pro­mo­tors locals o forans que –per fallida o pro­ble­mes econòmics– se n’han desprès durant la crisi, nous grups d’inversió i fins i tot fons inter­na­ci­o­nals han pogut adqui­rir algu­nes de les par­cel·les en mans de bancs o de la Sareb a preus com­pe­ti­tius.

En molts dels pro­jec­tes que s’han posat en marxa, empe­sos, a més, per les bones pers­pec­ti­ves del sec­tor resi­den­cial de luxe, la com­ple­xi­tat de l’oro­gra­fia havia fet que els pro­pi­e­ta­ris avan­ces­sin pri­mer obres més sen­zi­lles i al ritme d’una demanda més local. Però ara, amb faci­li­tats per comer­ci­a­lit­zar les fin­ques a través d’inter­net, el mer­cat s’ha estès arreu del món i els cos­tos són un pro­blema secun­dari per a les empre­ses. L’edi­fi­cació en turons de Begur i en zones fores­tals de pen­dents pro­nun­ci­ats a Tama­riu i Lla­franc, així com a prop del cap de Creus –Llançà i Cadaqués–, garan­teix unes vis­tes exclu­si­ves, però és un dels fac­tors que, des de SOS Costa Brava, l’advo­cat Edu­ard de Ribot argu­menta que entren en con­tra­dicció amb els paràmetres de la llei d’urba­nisme, que limita l’edi­fi­cació sobre pen­dents màxims del 20%, en sòls fores­tals i en par­cel·les sense con­tinuïtat amb les tra­mes urba­nes. Aquests són els fac­tors que Cal­vet ha posat sobre la taula per estu­diar la des­ca­ta­lo­gació d’alguns sòls edi­fi­ca­bles a par­tir de l’avanç del PDU, però hi ha una altra cir­cumstància que ho difi­culta: només 11 dels 22 muni­ci­pis afec­tats tenen els POUM adap­tats a la llei urbanística del 2003. En altres indrets, s’apli­carà també la legis­lació esta­tal de Cos­tes, en què SOS Costa Brava cri­tica que la deli­mi­tació efec­tiva de la zona de pro­tecció mari­ti­mo­ter­res­tre, que posa fre a les edi­fi­ca­ci­ons en pri­mera línia, no s’ajusta als pre­cep­tes legals en zones abrup­tes de penya-segats arran de costa.

Pres­si­ons opo­sa­des

SOS Costa Brava ha enge­gat una bata­lla jurídica, amb al·lega­ci­ons, recur­sos admi­nis­tra­tius i denúncies –als con­sis­to­ris– i alguns casos que ja han fet arri­bar als jut­jats. I els pro­mo­tors no s’estan de braços ple­gats. Allà on tenien llicències per començar a tre­ba­llar, com en els pro­jec­tes de la pedrera de S’Antiga –24 habi­tat­ges de luxe– i els jar­dins Sa Riera Living –52 cases ja a la venda entre 491.000 i 652.000 euros–, fa mesos que les obres avan­cen. I és que la moratòria no afec­tarà totes les obres en curs, ja començades.

Aquesta cir­cumstància havia pro­vo­cat que a Tama­riu el govern local deixés sobre la taula l’apro­vació defi­ni­tiva d’un com­plex resi­den­cial de 33 xalets a Aigua Xelida. El regi­dor d’Urba­nisme, Jaume Palahí, avançava a finals de novem­bre que s’espe­ra­rien a l’avanç del PDU per deter­mi­nar-ne la via­bi­li­tat, apro­fi­tant que l’inici d’obres estava pen­dent d’una nova llicència. L’antiga, del 2006, havia cadu­cat. Però la pro­mo­tora Aigua­cel, que ja ha comer­ci­a­lit­zat sobre plànol més de la mei­tat dels xalets (a preus d’entre 1,14 i 1,24 mili­ons per finca) i n’havia anun­ciat l’entrega al llarg d’aquest mateix 2019, va enge­gar al solar una tala de dese­nes d’arbres i diver­sos movi­ments de ter­res a finals d’any.

L’advo­cat de la pro­mo­tora defensa que només han ini­ciat tre­balls d’urba­nit­zació, i que el dar­rer decret sobre el regla­ment de la pro­tecció urbanística pre­veu aquesta pos­si­bi­li­tat amb una sim­ple comu­ni­cació a l’Ajun­ta­ment, que van regis­trar el 24 de desem­bre, el dia abans de Nadal i amb bona part del Depar­ta­ment d’Urba­nisme de vacan­ces. L’alcalde, Josep Pifer­rer, després que la pla­ta­forma alertés dels tre­balls diu­menge pas­sat, en va orde­nar la para­lit­zació dime­cres al matí. L’empresa ho ha aca­tat i ha reti­rat la maquinària, però pre­para al·lega­ci­ons per diri­mir si poden con­ti­nuar, per bé que l’inici de l’edi­fi­cació sem­bla que haurà d’espe­rar.

Arran d’aquests fets, i dels movi­ments que també han cri­ti­cat a cala Morisca (Tossa de Mar), on SOS Costa Brava ha cen­su­rat les apro­va­ci­ons al novem­bre dels pro­jec­tes de repar­cel·lació i urba­nit­zació, De Ribot asse­nya­lava fa un parell de set­ma­nes, en un acte de la pla­ta­forma a Girona, que “hau­ria estat més con­ve­ni­ent no anun­ciar una moratòria amb un horitzó de tres mesos”, atès que encara han pre­ci­pi­tat més alguns movi­ments.

La pla­ta­forma recapta fons per als liti­gis i no obvia l’esce­nari pre­e­lec­to­ral als muni­ci­pis. Sergi Nuss, un dels por­ta­veus de SOS Costa Brava, asse­nya­lava que caldrà que la ciu­ta­da­nia de cada població pres­si­oni perquè els dife­rents can­di­dats es com­pro­me­tin, abans dels comi­cis, a ser exi­gents per pre­ser­var el ter­ri­tori.

LES XIFRES

263
sectors urbanístics
del litoral gironí vol revisar la Generalitat dins del PDU de sòls no sostenibles.

LA DATA

27
entitats
de defensa del territori aglutina la plataforma SOS Costa Brava, creada l’estiu passat.
11
municipis
dels 22 de la Costa Brava tenen POUM anteriors a la llei d’urbanisme, fet que complica protegir terrenys.
2020
És l’horitzó
de la suspensió de llicències que es vol aprovar a la primavera, un anunci que ha fet accelerar projectes.


[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia