Medi ambient

Un ambiciós projecte per salvar arbres de la Garrotxa

Es completa la primera fase de ‘Busquem arbres amb història’ amb la publicació d’una guia

En vuit anys s’han registrat uns 500 exemplars que caldria conservar

El Parc Natural es proposa senyalitzar-los i protegir-los

La pri­mera fase del pro­jecte Bus­quem arbres amb història de la Gar­rotxa, impul­sada pel Parc Natu­ral de la Zona Volcànica, s’acaba de com­ple­tar amb la publi­cació d’un lli­bre amb els exem­plars esco­llits d’entre els apro­xi­ma­da­ment mig miler d’arbres reco­pi­lats des que ara fa nou anys s’hi va començar a tre­ba­llar. El següent pas serà par­lar amb els ajun­ta­ments perquè, d’una banda, se senya­lit­zin els arbres i, d’una altra banda, es pro­te­gei­xin amb alguna orde­nança, atès que la majo­ria estan expo­sats a les tales. El lli­bre Arbres amb història de la Gar­rotxa és el fruit d’una exhaus­tiva tasca de reco­pi­lació d’infor­mació sobre el ter­reny feta per una cin­quan­tena de volun­ta­ris i tècnics. L’ori­gen de la guia es troba en un recull simi­lar cen­trat a la vall d’Hos­to­les que havia impul­sat anys abans l’Esbart de la Vall d’Hos­to­les. La publi­cació ha estat pos­si­ble gràcies a la impli­cació de l’empresa Noel Ali­mentària, que va inver­tir en el pro­jecte després que aquest s’hagués d’inter­rom­pre el 2013 per manca de recur­sos.

Arbres... esdevé una eina indis­pen­sa­ble per a qui vul­gui conèixer les prin­ci­pals espècies de la comarca i un mitjà molt bo per endin­sar-se en aquest món de la cul­tura entre científica i màgica. Els exem­plars es pre­sen­ten per muni­ci­pis, en unes fit­xes en què hi ha foto­gra­fies, la loca­lit­zació, una expli­cació sobre l’espècie, dades d’aquell arbre en par­ti­cu­lar i la manera d’arri­bar-hi. N’hi ha tant d’urbans com de situ­ats enmig de bos­cos o en indrets remots a la mun­ta­nya. Els més abun­dants són els rou­res i les alzi­nes però, en la selecció, hi han entrat una tren­tena d’espècies dife­rents, amb les seves vari­ants, des de lle­do­ners, plàtans i pins fins a sal­zes i til·lers, pas­sant per sequo­ies i cedres de l’Atles.

Els par­ti­ci­pants en la recerca omplien un for­mu­lari amb les dades bàsiques dels exem­plars. Un equip tècnic ho exa­mi­nava i esco­llia les apor­ta­ci­ons més relle­vants. El mate­rial es va pen­jar en un blog, abans de veure la llum en for­mat de lli­bre. Supera­ven el sedàs els arbres que reu­nien carac­terísti­ques com ara ser una espècie poc freqüent a la zona, créixer en un emplaçament sin­gu­lar, haver estat tes­ti­moni de fets històrics, tenir un valor pai­satgístic o una edat con­si­de­ra­ble, ser pro­ta­go­nista de lle­gen­des i tra­di­ci­ons i tenir grans dimen­si­ons o una forma sin­gu­lar.

LES XIFRES

30
espècies
diferents estan representades en la publicació, amb abundància de roures i alzines.
40
metres d’altura
fan molts dels 126 plàtans ornamentals del passeig de Barcelona d’Olot.
Per als vaixells de guerra

Els monumentals roures del rei d’Hortmoier

A la Garrotxa tan sols hi ha set exemplars o conjunts d’arbres considerats monumentals. Els més famosos són els roures del Rei d’Hortmoier. Se’n diuen així perquè a mitjan segle XVIII van ser seleccionats per la marina reial per a la construcció de naus. Una ordre reial assenyalava que, un cop marcats, aquests exemplars no es podien aprofitar per a cap altra finalitat. Finalment aquests roures no es van fer servir, però van quedar protegits. Originàriament n’eren tres, però el 1996 en va caure un, segons s’explica en la guia. Els dos supervivents tenen 27 i 30 metres d’altura i unes capçades del voltant de 30 metres.

Història d’una cicatriu

Una creu de ferro engolida per un roure

Entre la informació que es dona en el llibre figuren històries singulars relatives als arbres. Una de molt curiosa és la del roure de la Creu, situat a Espinau, al terme de Beuda. L’anomenen d’aquesta manera perquè el tronc conté una cicatriu molt evident amb forma de creu. No es tracta d’una inscripció, sinó que és el resultat del creixement de l’arbre, que en eixamplar-se es va engolir una creu de ferro que havien clavat a pocs centímetres. Explica l’investigador local Josep Vilar que la van posar la dècada de 1940 per assenyalar el lloc on un noi, Feliu Costa (conegut com “el mut d’Espinau”), va perdre la vida, fulminat per un llamp.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia