El port de Cubelles, més a prop

La construcció de la infraestructura podria començar abans que s'acabi l'any, segons l'alcaldessa

El setem­bre del 2002, el ple de Cube­lles apro­vava la cre­ació d'una comissió d'estudi de la via­bi­li­tat de la cons­trucció d'un port espor­tiu; cinc mesos després, el Grup Marítim Metro­po­lità, l'empresa que ha d'exe­cu­tar el pro­jecte, va dema­nar al Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques la con­cessió admi­nis­tra­tiva per a la cons­trucció i explo­tació d'una dàrsena espor­tiva i d'esbarjo al port de Cube­lles. D'aquesta manera començava una extensa tra­mi­tació que podria aca­bar-se enguany, si final­ment es com­plei­xen els tràmits pre­vis­tos. Segons informa l'Ajun­ta­ment de Cube­lles, el pro­jecte del port ocupa uns 125.790 m², cor­res­po­nents a la superfície de terra for­mada per l'àrea de marina, l'àrea tècnica i l'àrea turística (62.665 m²) i la zona marítima de molls (63.125 m²).

543 amar­ra­dors

L'equi­pa­ment pre­veu 543 amar­ra­dors per a embar­ca­ci­ons nàuti­ques de dimen­si­ons diver­ses en un espai de més de 23.000 m². D'aquests punts d'amar­ratge, 436 seran per a embar­ca­ci­ons peti­tes i mit­ja­nes (de 8 a 12 metres d'eslora), i la resta, per a embar­ca­ci­ons de més de 15 metres d'eslora. El port es cons­truirà dins la dàrsena actual, de manera que pro­te­geixi la flota amar­rada en cas de tem­po­ral, i donarà una espe­cial importància a la flota d'embar­ca­ci­ons de dimen­si­ons reduïdes, amb una marina seca, i als usos comer­ci­als i de res­tau­ració. Al marge de la ins­tal·lació portuària, es con­ti­nuarà la cap­tació de cabal de refri­ge­ració per a la cen­tral tèrmica del Foix, que ha hagut de renun­ciar a part de la seva con­cessió de la costa.

L'esport de base de la nàutica també tindrà pro­ta­go­nisme en el recinte por­tu­ari, que també inclou un local social de ser­veis de l'Ajun­ta­ment, mòduls de dut­xes i ves­ti­dors, els locals de les empre­ses de ser­veis nàutics, tant comer­ci­als com indus­tri­als, i una zona d'apar­ca­ment exclu­siu (3.660 m²).

Segons l'Ajun­ta­ment, les edi­fi­ca­ci­ons comer­ci­als es pro­jec­ten entre la platja i el port, apro­fi­tant els atrac­tius de la dàrsena espor­tiva, i al cos­tat dels amar­ra­dors des­ti­nats a les embar­ca­ci­ons de trànsit. El Minis­teri de Medi Ambi­ent ha fet reduir, però, uns 1.200 m² la zona comer­cial i d'apar­ca­ment en relació amb la pro­posta ini­cial.

Al dar­rere dels edi­fi­cis comer­ci­als es cons­truirà la zona d'apar­ca­ment de vehi­cles pri­vats de les ins­tal·laci­ons turísti­ques. Així mateix, al llarg de tota la façana marítima es plan­ta­ran arbres i pal­me­res. La inversió serà d'uns quinze mili­ons d'euros.

Els tràmits pen­dents

Un cop el ple ha apro­vat pro­vi­si­o­nal­ment el pla espe­cial del port, caldrà l'apro­vació defi­ni­tiva de la comissió ter­ri­to­rial d'Urba­nisme de Bar­ce­lona (o bé el reque­ri­ment d'un text refós); poste­ri­or­ment, la direcció gene­ral de Ports haurà d'ator­gar la con­cessió admi­nis­tra­tiva de l'equi­pa­ment. Lla­vors, l'empresa con­ces­sionària haurà de pre­sen­tar el pro­jecte.

Segons l'alcal­dessa de Cube­lles, Maria Lluïsa Romero (PSC), les obres podrien començar abans que s'acabi el 2010, i dura­ran un ter­mini apro­xi­mat de dos anys. Romero parla de les opor­tu­ni­tats que gene­rarà el port espor­tiu, sobre­tot pel que fa a l'ocu­pació. «Serà una manera de donar feina, i no només durant la cons­trucció», apunta l'alcal­dessa. Per Romero, aquest equi­pa­ment també supo­sarà «situar turísti­ca­ment Cube­lles en el mapa», i la implan­tació de ser­veis nous al muni­cipi, com ara els del sec­tor de la nàutica. L'alcal­dessa també recorda que el de Cube­lles és un dels dar­rers pro­jec­tes por­tu­a­ris apro­vats per la Gene­ra­li­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.