Medi ambient

Les costes, en retrocés

Un informe de l’ONU preveu que el nivell del mar hagi pujat entre 40 cm i 1 metre l’any 2100

Aquest augment provocarà un retrocés de les platges i incrementarà la freqüència de les inundacions en litorals com el català prevenció El Departament de Territori i Sostenibilitat ja prepara mesures per preveure’n i pal·liar-ne els efectes

L’any 2100 el nivell del mar haurà pujat gai­rebé un metre res­pecte a finals del segle XX si les emis­si­ons de CO2 i altres gasos amb efecte d’hiver­na­cle man­te­nen el mateix ritme. Aques­tes són les pro­jec­ci­ons de l’informe que l’IPCC (Grup d’Espe­ci­a­lis­tes en el Canvi Climàtic de l’ONU) va publi­car a finals de setem­bre per aler­tar sobre els efec­tes que tin­dria el canvi climàtic al mar. Ara, a aquest informe, se n’hi afe­geix un altre, ela­bo­rat per l’orga­nit­zació Cli­mate Cen­tral, amb pre­vi­si­ons encara més pes­si­mis­tes, que es poden con­sul­tar a través de mapes interac­tius en l’enllaç següent: https://​ss2.​cli​mate​cent​ral.​org/. Segons els infor­mes, entre 250 i 300 mili­ons de per­so­nes d’arreu del món es podrien veure obli­ga­des a dei­xar casa seva. A Cata­lu­nya, aquest aug­ment del nivell mitjà del mar pro­vo­carà un retrocés de les cos­tes i epi­so­dis d’inun­da­ci­ons freqüents que afec­ta­ran espe­ci­al­ment les zones de costa urba­nit­za­des.

El direc­tor del Labo­ra­tori d’Engi­nye­ria Marítima de la UPC, Agustín Sánchez-Arci­lla, pre­veu que l’aug­ment de la tem­pe­ra­tura farà pujar el nivell mitjà del mar per dos fac­tors: “D’una banda, la calor fa min­var la massa de gel que hi ha a la Terra –a les gla­ce­res, per exem­ple– que va a parar al mar en forma d’aigua, i d’altra banda, dilata el volum d’aigua dels oce­ans.” Aquest aug­ment del nivell del mar fa que les nos­tres plat­ges siguin cada vegada més estre­tes i posa en perill els del­tes. D’altra banda, “les tem­pes­tes que es des­en­ca­de­nen ja ara al mig del mar es con­ti­nu­a­ran pro­duint, però amb un nivell del mar ele­vat. Això farà que l’any 2100 les tem­pes­tes pro­du­ei­xin molta més erosió de les plat­ges i mol­tes més inun­da­ci­ons a les zones cos­ta­ne­res”, explica Sánchez-Arci­lla, i informa que cal­cu­len que grans inun­da­ci­ons que fins ara es produïen un cop cada 70 anys ara es pro­dui­ran cada 5 anys, i que el crei­xe­ment serà pro­por­ci­o­nal a les inun­da­ci­ons més febles.

Les dades, però, són pro­jec­ci­ons i poden variar. L’esce­nari més des­fa­vo­ra­ble suposa puja­des de fins a més d’un metre de cara a l’any 2100, men­tre que el més favo­ra­ble pre­veu puja­des de 40 cm. “Ara per ara, la prin­ci­pal font d’incer­tesa en la pre­visió és l’Antàrtida, perquè no sabem com es com­por­tarà la seva massa de gel, que és molt impor­tant, sobre els oce­ans del pla­neta”, explica Sánchez-Arci­lla. Però la vari­a­ble més deci­siva pel que fa a aquesta pujada del nivell del mar seran els acords polítics entre països per tal de reduir les emis­si­ons de gasos amb efecte d’hiver­na­cle, que no es poden pre­veure. Tan­ma­teix, el Labo­ra­tori d’Engi­nye­ria Marítima alerta que encara que esta­bi­litzéssim a hores d’ara les emis­si­ons, el nivell mitjà del mar segui­ria pujant per inèrcia tèrmica durant un parell de segles. “Aquest és el regal que dei­xem a la pro­pera gene­ració”, asse­gura Sánchez-Arci­lla.

El direc­tor del labo­ra­tori adver­teix que les zones més vul­ne­ra­bles són les zones cos­ta­ne­res bai­xes, és a dir, els del­tes i aigua­molls, i les cos­tes molt urba­nit­za­des. Les pri­me­res, perquè, “com que són molt bai­xes, no reben prou sedi­ments de terra i pati­ran més erosió i inun­da­ci­ons”; a les sego­nes, pun­tu­a­litza, “els ele­ments arti­fi­ci­als els impe­dei­xen desen­vo­lu­par la seva capa­ci­tat natu­ral d’auto­de­fensa”. És el cas de les plat­ges de Bar­ce­lona i la costa del Maresme, per exem­ple, que “han per­dut la seva dinàmica natu­ral”, asse­gura. Aques­tes plat­ges o cos­tes arti­fi­ci­als, alerta, neces­si­ta­ran un man­te­ni­ment per­ma­nent, que aug­men­tarà sota els efec­tes del canvi climàtic i per tant tindrà un cost més ele­vat.

Al delta de l’Ebre, a la pujada del nivell del mar, s’hi afe­geix el pro­blema de la falta de sedi­men­tació. La sorra i el fang que en prin­cipi viat­gen fins a la desem­bo­ca­dura del riu i s’acu­mu­len al delta que­den retin­guts als embas­sa­ments situ­ats al llarg de la conca de l’Ebre, de manera que no arri­ben a sedi­men­tar i el delta s’enfonsa. Tenint en compte també que la majo­ria de la plana del Delta es troba a menys d’un metre d’ele­vació res­pecte al nivell del mar, les con­seqüències podrien ser des­as­tro­ses, fins i tot per a alguns nuclis urbans.

Aquest aug­ment de la tem­pe­ra­tura del pla­neta, ori­gen de la cres­cuda del nivell del mar, també supo­sarà un aug­ment de la tem­pe­ra­tura de l’aigua que modi­fi­carà els eco­sis­te­mes marins i pro­vo­carà can­vis en la cadena tròfica, espe­ci­al­ment a les zones més arre­ce­ra­des, com les badies i les lla­cu­nes cos­ta­ne­res. Sánchez-Arci­lla insis­teix que cal una actu­ació trans­ver­sal: “Quan par­lem d’un pla per adap­tar les cos­tes, pen­sem en les plat­ges, però també hauríem de pen­sar en acti­vi­tats com la pesca i l’aqüicul­tura, i els ports.”

Sánchez-Arci­lla sosté que els països que se’n sor­ti­ran millor seran els que tin­guin un pla i posa l’exem­ple d’Holanda, que ja té acci­ons pre­vis­tes per si el nivell del mar puja fins a dos metres. Per a països amb menys recur­sos, en canvi, “això no serà assu­mi­ble si no hi ha ajuda inter­na­ci­o­nal”, admet.

Fonts del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat asse­gu­ren que s’està tre­ba­llant per tal de pre­veure i d’ate­nuar les con­seqüències que l’aug­ment del nivell del mar tindrà al lito­ral català. Asse­nya­len, per una banda, les mesu­res de tipus pal·lia­tiu, que pre­ve­uen la rege­ne­ració de les plat­ges mal­me­ses després de tem­po­rals i inun­da­ci­ons. Seran espe­ci­al­ment necessàries a la zona cen­tral de la costa cata­lana, que és on aquest feno­men té més inten­si­tat i pro­voca més danys actu­al­ment –al Maresme, per exem­ple, cada cop que hi ha un tem­po­ral es pro­du­ei­xen danys al fer­ro­car­ril–. Tan­ma­teix, aquest tipus de mesu­res no sem­blen ren­di­bles a llarg ter­mini i, segons el depar­ta­ment, “caldrà ava­luar-ne la sos­te­ni­bi­li­tat econòmica perquè les pro­jec­ci­ons indi­quen un incre­ment dels fenòmens”.

Llarg ter­mini

Pen­sant en un ter­mini d’actu­ació més llarg, per impe­dir que l’aigua ultra­passi els dics i les escu­lle­res, ja s’han dut a terme obres de recrei­xe­ment en alguns ports com el de Bla­nes i l’Estar­tit i es pre­ve­uen més actu­a­ci­ons simi­lars. Però aquesta mesura també sem­bla pro­blemàtica. Els ports i les escu­lle­res, així com les altres bar­re­res arti­fi­ci­als, pro­vo­quen alte­ra­ci­ons en l’acu­mu­lació dels sedi­ments i, per tant, fan que algu­nes plat­ges crei­xin i d’altres s’ero­si­o­nin. El depar­ta­ment sosté que “la costa s’ha d’enten­dre com una zona de tran­sició entre el con­ti­nent i el mar, i, per tant, com una zona sot­mesa a can­vis; tot allò que la con­ver­teix en quel­com rígid és com­pli­cat de man­te­nir a mitjà i a llarg ter­mini”. És per això que caldrà que s’empren­guin acci­ons per tal de fle­xi­bi­lit­zar el lito­ral, com ara enre­ti­rar ele­ments rígids que difi­cul­ten que les plat­ges desen­vo­lu­pin la seva dinàmica natu­ral.

La direc­tora gene­ral de Qua­li­tat Ambi­en­tal i Canvi Climàtic, Mercè Rius, insis­teix en la importància de com­pren­dre com actu­a­ran aquests fenòmens a Cata­lu­nya per tal d’inter­ve­nir des de tots els sec­tors. En aquest sen­tit, asse­gura que s’està actu­a­lit­zant el pla d’adap­tació, que es pre­veu que esti­gui enlles­tit el pri­mer tri­mes­tre de l’any que ve, que inclourà les pro­jec­ci­ons climàtiques a Cata­lu­nya fins al 2050 i en deter­mi­narà les zones més vul­ne­ra­bles. D’aquesta manera, explica Rius, “es trans­me­tran les infor­ma­ci­ons als diver­sos depar­ta­ments, que empren­dran les acci­ons cor­res­po­nents”. Rius també asse­gura que cal tre­ba­llar per reduir les emis­si­ons de gasos a par­tir d’incen­tius fis­cals i fomen­tant les ener­gies reno­va­bles, però adver­teix que aques­tes mesu­res pre­ven­ti­ves seran insu­fi­ci­ents: “Les emis­si­ons de Cata­lu­nya repre­sen­ten un 1% de les emis­si­ons a escala euro­pea. Depe­nem del que fan els altres. No només hem d’actuar amb miti­gació, sinó també amb adap­tació”, des­taca. En aquest sen­tit, Rius explica que alguns sec­tors, com el turisme i l’agri­cul­tura, s’hau­ran de replan­te­jar deter­mi­na­des estratègies per adap­tar-se a la nova situ­ació climàtica, i posa l’exem­ple d’agri­cul­tors que han des­plaçat els camps de con­reu de vinyes a llocs amb més altura perquè la pro­ducció no quedi afec­tada per l’aug­ment de la tem­pe­ra­tura.

El futur
“Encara que estabilitzéssim les emissions, el nivell mitjà del mar seguiria pujant per inèrcia tèrmica durant un parell de segles”,
adverteix Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC.
5
anys passaran, a les zones costaneres, entre episodis d’inundacions fortes, quan fins ara es produïen cada 70 anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia