La veu del món local?

La Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya (FMC) és la veu del món local. És un òrgan de repre­sen­tació dels ajun­ta­ments de Cata­lu­nya que defensa els seus interes­sos i que apropa la rea­li­tat muni­ci­pal a les altres admi­nis­tra­ci­ons, com ara la Gene­ra­li­tat o el govern espa­nyol, enti­tats o ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. La FMC té plena auto­no­mia per a la repre­sen­tació dels interes­sos dels seus mem­bres davant de qual­se­vol instància. L'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM) es va crear per a la defensa dels interes­sos dels muni­ci­pis i dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya i va adop­tar el com­promís fun­da­ci­o­nal de coo­pe­rar en la seva recons­trucció naci­o­nal.

Lle­geixo un i altre cop aquests dos paràgrafs i cada vegada estic més asto­rat. M'agrada el que hi posa i penso en la gent que ho va redac­tar; hi sou encara? He mirat les vos­tres dar­re­res notícies i acti­vi­tats i no veig enlloc la rea­li­tat que jo i molts cata­lans res­pi­rem. Tots els que sou en aques­tes orga­nit­za­ci­ons fa temps que, per­do­neu, heu per­dut el nord. Fa un parell de set­ma­nes es va fer un gran impuls per car­re­gar-se bona part de Cata­lu­nya i no heu dit ni piu. Es van aca­bar de repar­tir el pastís eòlic de Cata­lu­nya i no heu defen­sat els interes­sos de cap muni­cipi. Ni defen­seu la democràcia ni defen­seu res. Perquè defen­sar la democràcia vol dir defen­sar els petits muni­ci­pis que no volen alguna cosa, la que siga! La democràcia és la defensa del dèbil davant dels grans poders polítics o econòmics. Del nord al sud de Cata­lu­nya hi ha un munt de pro­ble­mes medi­am­bi­en­tals i vosal­tres només mireu, uns i altres, la deriva dels vos­tres par­tits. Pobra herència, la que dei­xa­reu als vos­tres suc­ces­sors...

De veri­tat sou la veu del món local? Ningú alça aquesta veu per dir que hi ha muni­ci­pis que estan llui­tant con­tra la pròpia Gene­ra­li­tat? Us fa por fer la vos­tra feina o és que no és aquesta? No us escric això enfa­dat, sinó trist i dece­but.

Aques­tes elec­ci­ons seran les pri­me­res que no aniré a votar des que tinc els 18 anys ( ara 37), però a més són les pri­me­res que animo la gent a no fer-ho. Us heu car­re­gat en tan poc temps l'espe­rança amb la classe política que no tinc parau­les per fer-vos cop­sar aquesta gran tris­tor. Ja sé que no maneu, no sóc tan inno­cent. Ja sé que teniu les mans lli­ga­des. Però, de veri­tat teniu la consciència tan rove­llada que no podeu ni fer un crit de tant en tant ni dir la veri­tat del que passa a Cata­lu­nya? Què coi expli­ca­reu als vos­tres fills i filles?