Medi ambient

PONÇ FELIU

DIRECTOR DEL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS

“Cal que tothom senti el parc com una oportunitat”

Tirar endavant el pla rector d’usos i gestió del Parc Natural del Cap de Creus és un dels principals reptes pendents del nou director

Ponç Feliu demana que tots els actors –turisme, entitats, ajuntaments i científics– “se’l sentin seu”

“Si està ben integrat, pot ser una oportunitat i un element més de dinamització del territori”

Passió i formació acadèmica
Nascut el 1975, Ponç Feliu és llicenciat en biologia i en ciències ambientals, i titular d’un màster en gestió pública del medi ambient i sostenibilitat. Membre d’entitats com la Iaeden i l’Apnae, va ser entre els fundadors de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona. Autor de treballs divulgatius sobre la fauna al Gironès, també va ser regidor de Medi Ambient a Girona durant tres mandats en les alcaldies de Quim Nadal i Anna Pagans. En la seva última etapa professional, va ser director del Consorci del Ter.
Si els visitants arriben a un lloc massificat, són perjudicats; si en són menys, faran una visita de qualitat

Des de l’1 de novem­bre, Ponç Feliu és el direc­tor del Parc Natu­ral del Cap de Creus. Agafa el relleu de Victòria Riera, que s’ha jubi­lat.

Ser soci d’enti­tats eco­lo­gis­tes, com la Iaden i l’Apnae, és un plus o una con­tra­dicció per ser direc­tor d’un parc natu­ral?
Soc soci i mili­tant de base d’aques­tes enti­tats, però també fa anys que soc a l’altre cos­tat, quan era regi­dor a Girona o al Con­sorci del Ter. Sí que tinc con­vic­ci­ons molt fer­mes pel que fa a la natura, però també fa anys que tre­ba­llo en l’àmbit de la gestió.
Creu que elBu­lli 1846, al cor del parc, és un pro­blema o un plus?
Va ser un pro­jecte polèmic al seu moment, però ha seguit la seva tra­mi­tació per adap­tar-se i com­pleix la legis­lació vigent. Si està ben inte­grat i com­pleix amb el que toca, si es fa de manera sos­te­ni­ble, pot ser una opor­tu­ni­tat i un ele­ment més de dina­mit­zació del ter­ri­tori.
El parc, creat el 1998, encara no té pla rec­tor d’usos i gestió (PRUG)...
És així a la part marina; a la part ter­res­tre, la llei del 98 ja defi­nia mol­tes coses, i més el pla espe­cial del 2006. El PRUG ha d’orde­nar usos i acti­vi­tats de la part marina. Es va ini­ciar el 2014, va que­dar atu­rat perquè el ter­ri­tori va dir que no hi havia hagut prou con­cer­tació... S’està repre­nent amb volun­tat de con­sens entre totes les parts. El pro­jecte invo­lu­cra els sec­tors del turisme, la pesca, acti­vi­tats recre­a­ti­ves, ajun­ta­ments, científics i cri­te­ris de pre­ser­vació que són els objec­tius d’un parc. Cal posar tot­hom d’acord.
Coses que s’han fet fins ara pot­ser no es podran fer?
O sí que es podran fer, però de manera més orde­nada, dema­nant per­mi­sos abans, regu­lant, inte­grant tot­hom en la presa de deci­si­ons; pot­ser algun sec­tor haurà de fer alguna renúncia, però en bene­fici del con­junt. Hi haurà, pri­mer, un docu­ment de base i un procés d’al·lega­ci­ons perquè tot­hom hi digui la seva. S’ha fet i s’està fent encara un tre­ball previ de diàleg. Cal que tot­hom se’l senti seu, que tot­hom senti el parc com una opor­tu­ni­tat. També dono molta importància a l’edu­cació medi­am­bi­en­tal i a la sen­si­bi­lit­zació, des de les esco­les i fent acti­vi­tats per a les famílies. Viure en un parc és un pri­vi­legi.
El con­flicte ve perquè el parc és també una postal turística?
Hi ha molts usos dife­rents del parc. Hi ha gent que hi ve només per un dia i que pot­ser no és cons­ci­ent d’estar en un parc; s’ha d’expli­car la importància del procés de con­ser­vació que hi ha al dar­rere. Entra en con­flicte amb deter­mi­nats usos en moments molt pun­tu­als, com s’ha vist aquest estiu. Al final del con­fi­na­ment, tot­hom va sor­tir per anar a aquests llocs més atrac­tius. Això es va veure prin­ci­pal­ment en dos llocs: la car­re­tera del sud des de Roses cap a les cales, i l’altra des de Cadaqués fins al far del cap de Creus.
Fal­ten mit­jans per con­tro­lar-ho?
No es pot estar 24 hores vigi­lant i tenim recur­sos limi­tats. Per això, la idea és fer-ho de manera orde­nada i arri­bar a acords; si el visi­tant arriba a un lloc mas­si­fi­cat, també en surt per­ju­di­cat. Pot­ser n’hi ha d’haver menys en alguns moments de l’any, i que els que hi vagin tin­guin una visita de qua­li­tat.
Tan­car car­re­te­res?
Podria ser. Si hi ha un nom­bre deter­mi­nat d’apar­ca­ments i es col·lapsa, si hi dei­xes pas­sar més cot­xes crees un pro­blema.
Pagar és tabú?
No. Es fa a Tudela, on es paguen cinc euros per apar­car el cotxe i fer la visita, i el públic ho fa perquè val la pena. És molt nor­mal, com pagar per anar al museu o per fer altres visi­tes. El con­cepte és pagar per apar­car; si hi vas a peu, no has de pagar.
El canvi de seu del parc con­ti­nua sobre la taula?
Sí, s’hi està tre­ba­llant. De seguida que sigui pos­si­ble, ens tras­lla­da­rem a Vilajuïga. És un bon lloc, molt acces­si­ble, ben situat, equi­dis­tant dels pobles del sud del parc.
Més rep­tes?
Tenim molts masos aban­do­nats. S’ha des­po­blat, s’ha per­dut gent arre­lada al ter­ri­tori, però també pai­satge: menys vinya, menys oli­var... És interes­sant que des del parc puguem fomen­tar aquest mosaic agro­fo­res­tal, amb espais pas­tu­rats i con­re­ats. Té tres bene­fi­cis: pre­venció d’incen­dis, pai­satge més divers i bio­di­ver­si­tat.
Què és la CETS?
La Carta Euro­pea de Turisme Sos­te­ni­ble és molt impor­tant. És un segell d’àmbit amb cri­te­ris exi­gents, i es tracta de defi­nir un destí sos­te­ni­ble. En una segona fase, les empre­ses que actuen al parc són acre­di­ta­des perquè fan un turisme sos­te­ni­ble. Ja està molt avançat en el nos­tre cas, i és impor­tant, perquè cada vegada hi ha més gent que aposta per des­ti­na­ci­ons de turisme sos­te­ni­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia