Infraestructures

A quatre mans

Final de trajecte, porta de futur

L'arribada del metro a la plaça Central pot empènyer la ciutat cap a un brillant futur

L'evidència de la crònica moderna demos­tra que la comu­ni­cació entre els cen­tres de Bada­lona i Bar­ce­lona ha estat cab­dal per cosir els bons moments soci­als i econòmics de la nos­tra ciu­tat. Foren de les cava­lle­ris­ses de Can Fra­dera, pre­ci­sa­ment situ­a­des a l'actual qua­drat de l'Illa Cen­tral, d'on sor­tien les diligències de tracció ani­mal que comu­ni­ca­ven el Por­tal Nou bar­ce­loní amb el car­rer de la Creu. Eren car­ru­at­ges on podien ins­tal·lar-se unes qua­ranta per­so­nes, amb un ser­vei regu­lar que es posava en marxa cada hora, segons una con­cessió com­bi­nada a les empre­ses d'en Fra­dera, en Vinyes i el Llarg. El viatge total ocu­pava una hora i mitja i, segons les cròniques, sig­ni­fi­cava un bon crui­xi­ment d'ossos degut al con­ti­nuat sac­seig.

El traç del fer­ro­car­ril que comu­ni­cava Bar­ce­lona i Mataró generà el desen­vo­lu­pa­ment de la llenca indus­trial del lito­ral, que es con­vertí en dina­mit­za­dora econòmica de tota la ciu­tat. Des de la reial ordre que ator­gava la cons­trucció del tren fins al dis­sabte 28 d'octu­bre del 1848, en què s'inau­gurà la línia, pas­sa­ren cinc anys i s'inver­ti­ren un milió de duros, reduint el temps de des­plaçament entre els dos cen­tres urbans a uns quinze minuts, a més de sig­ni­fi­car un trans­port de mer­ca­de­ries molt impor­tant per a les indústries de l'entorn. Després, el 20 de març del 1887, la gent salu­dava l'arri­bada del tram­via de vapor, que també com­por­tava el reforç del pont sobre el Besòs, a Sant Adrià, i l'ober­tura de diver­sos esta­bli­ments comer­ci­als als punt d'atu­rada. El tram­via, for­mat per una màquina i dos vagons, fou un èxit i aviat s'hague­ren d'ampliar els hora­ris de ser­vei, amb una impor­tant apor­tació en els des­plaçament de gent de fora la ciu­tat, per visi­tar-la, com­prar-hi o usar els ser­veis de banys.

Però fou la inau­gu­ració del tram­via elèctric la que sig­ni­ficà un canvi qua­li­ta­tiu i quan­ti­ta­tiu en el des­plaçament entre el car­rer Comerç bar­ce­loní i Mont­gat. El pri­mer viatge es féu el dia 8 d'agost del 1903 amb una tarifa de 10, 20 i 30 cèntims segons la part del recor­re­gut que s'hi feia i amb la carac­terística que de Bada­lona a Mont­gat es feia una reducció de vagons. La peri­o­di­ci­tat de pas era d'uns vint minuts i el recor­re­gut total tenia una durada d'una mitja hora. Pocs dies després de la posada en marxa, el gover­na­dor va haver de decre­tar una velo­ci­tat màxima de 12 km/h, per evi­tar acci­dents. La segona mei­tat del segle XX com­portà la gra­dual intro­ducció dels auto­bu­sos i la xarxa de comu­ni­cació entre la ciu­tat, un trans­port públic que ha impo­sat la coherència del ser­vei.

Amb l'arri­bada del metro a la plaça Cen­tral, asso­lida el pas­sat diu­menge, es pot donar un tomb impor­tant a la comu­ni­cació entre els cen­tres de Bar­ce­lona i Bada­lona, en les dues direc­ci­ons, i amb la pos­si­bi­li­tat de fer molt més per­me­a­ble la nos­tra ciu­tat en el con­junt metro­po­lità. La plaça Cen­tral està des­ti­nada a con­ver­tir-se en porta de la ciu­tat i en cen­tre radial de mol­tes poten­ci­a­li­tats ciu­ta­da­nes. Segur que caldrà pen­sar la ciu­tat d'acord amb aquesta pos­si­bi­li­tat i que això com­porta una política urbanística, social i econòmica deter­mi­nada. La mobi­li­tat de l'entorn esdevé fona­men­tal i caldrà repen­sar-la: raci­o­na­lit­zació del trànsit rodat, senya­lit­zació ade­quada, orga­nit­zació comer­cial, pro­moció de l'entorn, con­fi­gu­ració d'un pol d'atracció cul­tu­ral... Sar­gir la ciu­tat de tal manera que con­vidi a viure-la.

Pot­ser ha arri­bat el moment de plan­te­jar-se el car­rer Fran­cesc Lay­ret com a via per a via­nants, almenys en dies o hores deter­mi­nats, per faci­li­tar-ne el movi­ment humà i donar-li un caràcter de pas­seig, de la mateixa manera que tot el sec­tor comer­cial de la zona s'hau­ria de plan­te­jar una bona cam­pa­nya de popu­la­rit­zació. L'eix cul­tu­ral for­mat per Círcol, Zor­ri­lla, Carme i Museu també pot jugar les seves car­tes. Tot, per reac­ti­var la ciu­tat, una empresa en la que cal un com­promís de tots els agents impli­cats i que ha de tro­bar en l'Ajun­ta­ment el prin­ci­pal impuls. Amb la inau­gu­ració de la nova parada del metro també s'ha obert la porta a una ciu­tat que pot­ser no ha sabut ofe­rir prou les seves poten­ci­a­li­tats a la regió metro­po­li­tana. Ara és hora d'apro­var aquesta assig­na­tura pen­dent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia