Un tren per anar tirant
Les freqüències i la durada dels trajectes llargs són les principals queixes dels usuaris a l’hora de valorar el tram pirinenc de l’R3
Majoritàriament s’utilitza aquest servei quan no hi ha altres alternatives o per a trajectes curts
El tren en el tram pirinenc de l’R3 que uneix l’Hospitalet de Llobregat amb la Tor de Querol és un recurs, no pas una opció preferent. És a dir, els usuaris l’escullen no com a millor mitjà de transport per als desplaçaments, sinó com a únic recurs que tenen a l’abast. Una enquesta recent feta a usuaris del Ripollès constatava que el tren no és un mitjà de transport competitiu, sobretot per als trajectes llargs. Per desplaçar-se entre Puigcerdà o Ripoll i Barcelona cal invertir-hi tres i dues hores, respectivament, una mica més d’una hora del temps que es triga amb vehicle particular. Això, doncs, no afavoreix que els usuaris pirinencs l’utilitzin per a llargs recorreguts si tenen una altra alternativa, ni tampoc els que accedeixen a les pistes d’esquí, a l’hivern, o a les rutes excursionistes del Pirineu.
El deteriorament de les estacions i d’alguns trams de la via com el que va de la boca nord del túnel de Toses fins a la Molina, on els trens han de circular a una velocitat molt baixa, són altres queixes, recollides també per la plataforma d’usuaris Perquè No ens Fotin el Tren, que està lluitant per evitar el tancament d’estacions o que algunes les deixin sense personal, com ara recentment la de Ribes de Freser.
Això es desprèn també de les respostes dels usuaris consultats per aquest diari en un viatge d’anada i tornada entre Ripoll i Puigcerdà, tot i que cal tenir en compte que la majoria, en ser dia feiner, feien trajectes curts –hi ha estacions a Campdevànol, Ribes, Planoles, Toses, la Molina, Urtx-Alp–. Les queixes es van centrar més en les freqüències de pas, la comoditat dels vagons i el preu del bitllet.
Ignacio Sampe és un veí de Barcelona que els caps de setmana treballa a la cuina d’un restaurant d’Urús. Agafa el tren a la parada d’Arc de Triomf i es queixava del temps que cal invertir per fer el trajecte, que els seients són una mica incòmodes i del preu del bitllet. L’Elena, estudiant de Parets del Vallès, pujava amb tren a Puigcerdà per vacunar-se contra la Covid-19 i remarcava que hi troba a faltar més freqüència de trens. “L’R3 és una línia amb moltes parades i que acumula retards habitualment; en canvi, a l’R1, que utilitzo per anar a la platja, hi ha menys parades i més puntualitat”, indicava. L’Àlex també pujava cap a Puigcerdà per a la segona dosi de la vacuna. Tot i que, en el seu cas, la família hi té segona residència. Reconeixia que, quan hi pugen tots plegats, ho fan amb cotxe particular.
La poca freqüència de pas dels trens, doncs, és una de les queixes recurrents. De fet, ho reconeixia també la Laura, que és una de les responsables de circulació dels trens a Puigcerdà. Recordava que es tracta d’una zona amb un gros de població no comparable amb el de Barcelona i els voltants.
Arribats a aquest punt, queda clar que els trens de la línia R3 en el tram pirinenc només són competitius per als trajectes curts entre pobles. Així, per exemple, la Margarida i en Pasqual són un matrimoni de Barcelona que té residència també a la Tor de Querol. Havien agafat el tren per anar fins a l’hospital de Puigcerdà. Remarcaven que no descarten utilitzar-lo com a mitjà de transport, sobretot quan es vagin fent més grans. La Margarida, però, alertava que cal una renovació important a la línia i al material ferroviari.
Al llarg del trajecte entre Ripoll i Puigcerdà, i també en el de tornada, la majoria dels usuaris baixaven en altres estacions. Així, per exemple, un jubilat de Taradell, carregat amb una motxilla, baixava a la parada de la Molina per anar a fer un tomb en un entorn natural privilegiat. Tres usuaris més baixaven a Ribes de Freser, un per anar a visitar un conegut i els altres dos per feina. I, per posar només un altre exemple, un treballador baixava del tren a Planoles. Per contra, un grup de joves tornava cap a casa a Barcelona.
