Medi ambient

L'Alt Empordà rep les pitjors conseqüències del temporal

Van ser torrencials durant el matí i les inundacions van afectar sobretot la conca del Llobregat d'Empordà

Va ploure fort a tota la demarcació, els rius es van desbocar i la mala mar es va endur platges

L'octu­bre és el mes en què històrica­ment hi ha més inun­da­ci­ons a les comar­ques giro­ni­nes. Els aiguats es con­cen­tren a la tar­dor, i la catàstrofe que es va viure el 1970, sobre­tot a Girona, data pre­ci­sa­ment de l'11 i el 12 d'octu­bre, ara just fa 40 anys. Com­plint aquesta estadística, el tem­po­ral va començar tal com s'havia anun­ciat, diu­menge a la mati­nada. I com ha pas­sat al llarg de tot l'epi­sodi, les plu­ges més inten­ses a la demar­cació van ser a la part nord, a les comar­ques més pro­pe­res als Piri­neus, les Sali­nes, les Albe­res i el cap de Creus, amb valors d'entre 70 i 140 litres per metre qua­drat. Ahir, l'aiguat es va con­cen­trar a la ves­sant més nord-ori­en­tal, amb 60 l/m² en dues hores que van anar a parar al Llo­bre­gat d'Empordà. El riu va créixer espec­ta­cu­lar­ment, i va ser el que va pro­vo­car els danys més impor­tants, sobre­tot a la Jon­quera, on va arros­se­gar diver­sos vehi­cles i es va des­bor­dar. El riu va arri­bar a por­tar 360 m³ per segon a Pera­lada, un cabal excep­ci­o­nal. El Manol també va superar els 100 m³/s a Santa Llo­gaia, i la Muga es va situar a l'entorn dels 250 m³/s a la desem­bo­ca­dura, a Cas­telló d'Empúries. Tot i la quan­ti­tat d'aigua cai­guda i la força amb què bai­xa­ven els rius, no hi va haver danys impor­tants. Les prin­ci­pals afec­ta­ci­ons van ser viàries, ja que es van haver de tallar algu­nes car­re­te­res locals de Caba­nes, Vila­ber­tran i Sant Cli­ment Ses­ce­bes, i d'altres de més tran­si­ta­des com ara l'N-260 a Colera i la C-260 entre Figue­res i Roses. A Agu­llana es va haver de donar pas alter­na­tiu per l'N-II.

El Fluvià i el Ter

Les pre­ci­pi­ta­ci­ons més impor­tants al llarg de tot el tem­po­ral van ser, però, a la Gar­rotxa i al Ripollès, si bé van ser més regu­lars entre diu­menge i ahir. Els rius també van por­tar molt més cabal del que és habi­tual però sense pro­vo­car des­per­fec­tes impor­tants. El Fluvià també va créixer per sobre dels 15 m³/s, una xifra que dobla el seu cabal mitjà, però que queda molt lluny de l'espec­ta­cu­la­ri­tat de la conca de la Muga.

Res­pecte del Ter, la cres­cuda també va ser molt des­ta­ca­ble, ja que des de dis­sabte es va desem­bas­sar Sus­queda i va arri­bar a un cabal màxim de 87 m³/s a Girona. Ahir, però, es van tor­nar a dei­xar anar quan­ti­tats menys impor­tants d'aigua, i el cabal va anar min­vant fins a situar-se per sota dels 50 m³ per segon.

Els aiguats, però, van ser cons­tants a tota la demar­cació. De l'Alt Empordà, les pre­ci­pi­ta­ci­ons es van anar des­plaçant cap al sud, i al mig­dia van afec­tar el Gironès, algu­nes zones de l'inte­rior de la Selva i del Baix Empordà, amb xàfecs de més de 20 l/m² en mitja hora. En gene­ral, però, les quan­ti­tats acu­mu­la­des van ser supe­ri­ors diu­menge, si bé ahir els Bom­bers van haver de fer uns 40 ser­veis a per treure aigua de bai­xos i garat­ges inun­dats.

Grans ona­des

L'altre gran efecte de la lle­van­tada va ser el tem­po­ral marítim, que va por­tar ona­des de fins a 8 metres a Roses. El mar va ocu­par pas­se­jos i plat­ges sense mira­ments, i per exem­ple a Roses les ona­des es van endur tota la sorra que s'havia abo­cat abans de l'estiu a la platja. L'Estar­tit i Platja d'Aro també en van resul­tar afec­ta­des. De fet, el tem­po­ral de mar va fer des­a­parèixer un home a Cot­lliure, en la que va ser la pit­jor con­seqüència del dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.