Medi ambient

Medi ambient

Seguint el rastre de l'ós

La possible presència d'un ós a Costoja centra les converses a l'Alt Vallespir

Després del primer testimoni d'un empleat de l'Ajuntament, a la mateixa zona, el propietari del mas Pinyers ha trobat un tub d'aigua arrencat i esgarrapat

Els veïns més incrèduls esperen proves més concretes abans de creure-s'ho

Creure-s'ho o no.Alguns fan fotos de petjades sospitoses, per aclarir si poden ser de l'ós

“Jo , m'ho creia pas, però amb el que he sen­tit aquest matí, ara m'ho crec”, explica en Jac­ques Ser­rat, veí de Cos­toja. Dijous al matí, a Cos­toja, només es par­lava d'això. L'11 de novem­bre era dia fes­tiu i al matí, bona part de la població va coin­ci­dir per “la pas­sada”, que és com en diuen aquí del ritual de com­me­mo­ració de l'armis­tici del 1918: cada 11 de novem­bre, a qual­se­vol muni­cipi de l'Estat francès, un seguici encapçalat per les auto­ri­tats muni­ci­pals fa la volta al poble fins al monu­ment dedi­cat als morts, els músics toquen La Mar­se­llesa, el bat­lle fa un petit dis­curs i tot s'acaba amb un ape­ri­tiu. A l'extrem de l'Alt Valles­pir i amb un peu ja a l'Alt Empordà, en un poblet d'uns 130 habi­tants com Cos­toja, “la pas­sada” és sobre­tot una de les oca­si­ons de l'any en què tot­hom es pot tro­bar. I aquest 11 de novem­bre es par­lava molt de l'ós. És allà que Steve Cartw­right va expli­car les últi­mes notícies. Ell viu al mas Pinyers; és anant a bus­car bolets cap a casa seva que un empleat de l'ajun­ta­ment es va tro­bar a les vuit del matí amb un ós. “Quan va arri­bar a casa meva estava blanc i molt alte­rat, no podia par­lar”, diu Cartw­right. Per aquest anglès, ins­tal·lat aquí des de fa set anys, no hi ha cap dubte: “Va veure un ós, i el tècnic fores­tal que va reco­llir el seu tes­ti­moni també ho creu”. Uns dies després dels fets, als Pinyers es van que­dar sense aigua. Cartw­right va res­se­guir la cana­lit­zació a través del bosc i va tro­bar d'on venia el pro­blema: en una jun­tura, el tub estava des­fet, la terra, reme­nada al vol­tant i, sobre­tot, es veien esgar­ra­pa­des al tub, com si unes urpes l'hages­sin esti­rat. Steve Cartw­right ha fet fotos de l'esce­nari i ho ha tapat amb un plàstic, tal com li ha dema­nat de fer-ho l'Alain Batai­lle, el tècnic de l'Office Nati­o­nal de la Chasse de la Faune Sau­vage, que vindrà per acla­rir-ho. (El telèfon del tècnic ha estat publi­cat a la premsa nord-cata­lana perquè els even­tu­als tes­ti­mo­nis el puguin con­tac­tar). Però el pro­pi­e­tari dels Pinyers està segur que ha estat obra de l'ós. “Visc enmig del bosc, he vist molts ani­mals i sé el que poden fer, i això no ho ha pas fet un sen­glar”, asse­gura Cartw­right. No li fa por viure amb la seva dona, Bar­bara, en un lloc tan apar­tat i amb la pos­si­bi­li­tat d'un ós vol­tant per allà.

“S'ha de pro­te­gir”

Al con­trari, ho troba “magnífic” i creu que cal pro­te­gir-lo. Ja ha avi­sat els caçadors . “Si sé que un caçador ha dis­pa­rat l'ós, no els donaré més l'auto­rit­zació de caçar a la meva pro­pi­e­tat”, diu Cartw­rigt, que pos­se­eix unes 80 hectàrees entorn de casa seva, al final d'una llarga pista que baixa prop de la Muga, que fa de fron­tera.

Al poble, hi ha gent que podria tenir més infor­mació, però no volen sor­tir als dia­ris. Un veí ha fet fotos d'unes pet­ja­des però no s'atre­veix a dir si són d'un ós o d'un gos gros. Les ha ense­nyat a un guarda fores­tal que final­ment li ha dit que eren de gos.“Jo, men­tre no el vegi, no m'ho crec”, diu una senyora. “Fa anys que visc enmig del bosc en un mas aïllat; hi ha molts ani­mals per aquí, però un ós...”, diu, men­tre se li escapa el riure. En canvi, Lucette Pay­rot, que també viu aquí, sí que creu en la presència de l'ós: “A prop del nai­xe­ment de la Muga hi ha mol­tes coves i forats on se pot ama­gar”. Tots comen­ten els matei­xos indi­cis: a més del tes­ti­moni de l'empleat de l'Ajun­ta­ment (que no vol fer-se conèixer), uns bole­tai­res hau­rien vist l'ós pels vol­tants del mont Capell, cap a Sant Llo­renç de Cer­dans, i uns altres par­len també del roc, el turó just a sobre de Cos­toja. Al poble, tot­hom insis­teix que també s'ha vist l'ós entorn de La Cen­tral, prop de Dar­nius, però aquesta pista perd força: els gerents d'aquest esta­bli­ment afir­men categòrica­ment que allà ningú ha vist res i que no saben d'on vénen aquests rumors. Però, passi el que passi, a Cos­toja hi ha prou mate­rial per ali­men­tar con­ver­ses durant força temps. “Ens fa par­lar d'altres coses”, diu un veí amb un som­riure, fent referència a les elec­ci­ons muni­ci­pals, que han pro­vo­cat ten­si­ons i han divi­dit l'Ajun­ta­ment i el poble en dos.

Sense por per la bèstia
Al contrari del que es podria pensar, l'eventual presència d'un ós pels voltants del poble de Costoja no fa por als veïns. “M'han dit que si ens el trobem, el que cal fer és apartar-se a la vora del camí i deixar-lo passar”, explica tranquil·lament una senyora. “Per això rai, no te preocupis pas, ja ho farem”, li contesta una altra rient.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.