Urbanisme

Manual per a un Ikea a Salt

debat El govern local vol saber si els saltencs estan d'acord que l'empresa s'hi instal·li, però que tot plegat es concreti també dependrà de canvis legals i dels inversors projecte Té contraprestacions com la reserva de milers de metres per a pisos

La llei imposa restriccions que impedeixen que es pugui fer ara

La cele­bració d'una con­sulta a Salt per saber si la ciu­ta­da­nia vol el desen­vo­lu­pa­ment del sec­tor sud porta asso­ci­ada de manera implícita la pre­gunta de si els sal­tencs volen que s'ins­tal·li un Ikea a Salt. Aquesta pos­si­bi­li­tat com­porta con­tra­pres­ta­ci­ons urbanísti­ques. Ikea encara no ha pre­sen­tat cap pro­jecte –almenys públi­ca­ment–, però sí que ja ha expres­sat als gover­nants locals la volun­tat d'obrir-hi una botiga. Pels par­ti­da­ris del desen­vo­lu­pa­ment –en el ple, en prin­cipi, tots els grups menys Inde­pen­dents per Salt (IpS-CUP), que forma govern amb ERC–, que el sí gua­nyi la con­sulta podria ser el més fàcil de tots els rep­tes que cal superar. I és que hi ha una sèrie d'entre­bancs legals que ara per ara impe­dei­xen que Ikea vagi a Salt. I, encara que es resol­guin, el desen­vo­lu­pa­ment dependrà de manera ine­lu­di­ble de la volun­tat dels inver­sors pri­vats. Faran falta més grans empre­ses que s'hi vul­guin ins­tal·lar –amb Ikea i prou és insu­fi­ci­ent per fer-ho ren­di­ble per a tot­hom que hi ha d'inver­tir–, que els pro­pi­e­ta­ris dels ter­renys hi puguin gua­nyar amb la venda de les fin­ques, que es pre­vegi una superfície total de sòl resi­den­cial supe­rior –encara que sigui un metre qua­drat més– a la de sòl comer­cial... Tot queda con­di­ci­o­nat, doncs, si és que es vol tirar enda­vant, a deci­si­ons polítiques que no depe­nen en dar­rer terme dels sal­tencs ni del con­sis­tori, sinó de
la Gene­ra­li­tat i del Par­la­ment, i a deci­si­ons empre­sa­ri­als que evi­dent­ment bus­ca­ran la ren­di­bi­li­tat en les inver­si­ons.

Els impe­di­ments legals

Ins­tal·lar una botiga a Salt amb una superfície de, per exem­ple, 30.000 m² d'espai comer­cial –l'Ikea de Saba­dell té 40.000 m²– és impos­si­ble a hores d'ara, ja que el màxim està fixat en 2.500 m² segons la legis­lació vigent.

Només poden tenir esta­bli­ments més grans els muni­ci­pis caps de comarca o que tin­guin més de 50.000 habi­tants –Salt no ho és, i té poc més de 30.000 habi­tants–. S'han fet excep­ci­ons, però: els muni­ci­pis amb una població esta­ci­o­nal molt alta que tin­guin l'equi­va­lent durant l'any a més de 50.000 men­su­als –per exem­ple, a les comar­ques giro­ni­nes, Llo­ret de Mar–. Altres excep­ci­ons són les fetes a mida d'algun muni­cipi con­cret, com Bla­nes. A efec­tes d'ins­tal·lació de grans esta­bli­ments, té la con­si­de­ració de cap de comarca perquè té hos­pi­tal comar­cal, bibli­o­teca d'àmbit comar­cal, estació de busos interur­bana i jut­jat de pri­mera instància. L'ante­rior govern de Salt, pre­si­dit per Jaume Tor­ra­madé (CiU), va arri­bar a plan­te­jar una alter­na­tiva apro­fi­tant l'excepció feta amb Bla­nes per incloure-hi Salt. Es trac­tava que les auto­ri­tats com­pe­tents tra­gues­sin tots els con­di­ci­o­nants de l'excepció feta amb Bla­nes menys el de l'hos­pi­tal comar­cal. Si s'hagués fet, se n'hau­rien bene­fi­ciat Salt i un muni­cipi de Bar­ce­lona, de manera que tam­poc hau­ria estat obrir les por­tes a grans esta­bli­ments arreu. L'opció plan­te­jada pel govern de Salt, però, va rebre una res­posta nega­tiva.

La TUC supra­mu­ni­ci­pal

Ales­ho­res es va explo­rar una altra pos­si­bi­li­tat: incloure en la llei d'acom­pa­nya­ment de pres­su­pos­tos del 2014 una modi­fi­cació per la qual els muni­ci­pis amb més de 30.000 habi­tants que fos­sin nuclis conur­bats amb un altre de més de 50.000 habi­tants –en aquest cas, Girona– pas­ses­sin a con­si­de­rar-se muni­ci­pis assi­mi­lats a efec­tes de la llei comer­cial. Només hi entra­ven Salt i Sant Fruitós de Bages, però CiU ho va tom­bar al Par­la­ment. A Salt pla­nava la sen­sació –i la con­vicció– d'haver estat enga­nyats. Es va obrir, lla­vors, una nova porta: la pos­si­bi­li­tat que els muni­ci­pis de l'àrea urbana for­mes­sin una trama urbana con­so­li­dada (TUC) supra­mu­ni­ci­pal, sem­pre que hi estigués d'acord el muni­cipi més gran, Girona. I es va ende­gar, però s'hi va limi­tar l'auto­no­mia muni­ci­pal per ampliar poste­ri­or­ment les tra­mes urba­nes muni­ci­pals exis­tents. Qual­se­vol ampli­ació que volgués fer un dels muni­ci­pis havia d'estar apro­vada per una majo­ria de tres quarts dels que for­ma­ven la TUC supra­mu­ni­ci­pal; és a dir, qua­tre dels cinc que la inte­gra­ven.

D'aquesta manera, perquè Salt pogués incloure en la seva TUC els ter­renys per fer-hi esta­bli­ments comer­ci­als, li cal­dria el vis­ti­plau d'almenys tres dels altres muni­ci­pis. Tot i que aquesta seria una manera de des­llo­ri­gar jurídica­ment la qüestió –si bé cal­dria comp­tar que els altres muni­ci­pis ho vul­guin, cosa poc pro­ba­ble vista la posició presa fins ara–, la TUC supra­mu­ni­ci­pal encara no exis­teix. Se n'ha fre­nat l'apro­vació a Urba­nisme, en espera de modi­fi­ca­ci­ons i sense pre­visió de reso­lució ràpida.

Tot ple­gat exi­girà, doncs, pel que fa als entre­bancs jurídics –i si la con­sulta popu­lar acaba amb un resul­tat favo­ra­ble al desen­vo­lu­pa­ment del sec­tor sud–, que s'iniciï un període de nego­ci­a­ci­ons que reque­rirà uni­tat i força al govern de Salt per pres­si­o­nar amb pos­si­bi­li­tats d'èxit els ajun­ta­ments veïns i la Gene­ra­li­tat i convèncer-los de les vir­tuts de fer un Ikea a Salt.

El desenvolupament dependrà en darrer terme dels inversors privats

J. Nadal

Si les qüestions legals relatives al desenvolupament i a la creació de grans superfícies comercials al sector sud de Salt es resolen, quedarà encara un escull important i gens menyspreable perquè s'executi el projecte: la implicació dels inversors privats, inevitable per dur-ho a terme.

La parcel·la és la que està entre l'AP-7, el camí dels Carlins, el carrer Marquès de Camps i la C-65 (sortida de l'autopista). En aquest àmbit, molt delimitat, és on s'ha d'instal·lar l'empresa sueca –o la companyia que sigui, si és que al final no és un Ikea–, en una porció globalment petita, però també les zones verdes, la reserva de sòl per a equipaments, l'espai residencial i la xarxa de carrers i carreteres. Cal fer la urbanització del sector, ja abans que s'hi posi cap empresa. Això vol dir fer subterrànies les xarxes de llum, aigua i clavegueram, així com fer els projectes de desenvolupament i les obres. Tot plegat té previsiblement un cost de milions d'euros. Lògicament, els propietaris dels terrenys on l'empresa es vol instal·lar no faran res si no en poden treure guanys i, per tant, se'ls hauran de comprar les ganes. I és probable que els propietaris del terreny pel qual haurà de passar la carretera d'accés des de l'autopista fins a la porta d'Ikea –es preveu que a la sortida de l'autopista hi hagi un ramal que faci tota la volta per la dreta i que passi per sota l'accés a l'AP-7 per dirigir-se cap a la botiga– vulguin prendre part en el que l'empresa estigui disposada a pagar pels terrenys que ocupa efectivament. Això obligarà a fer una reparcel·lació de tota l'àrea per repartir càrregues i beneficis. D'altra banda, caldrà veure quant està disposada a pagar Ikea. Conscients del poder d'atracció que tenen, que transcendeix l'àmbit comarcal i fins i tot de la demarcació, i el nombre de llocs de treball que generen, voldran aprofitar-ho per abaratir els costos d'instal·lació. Tot plegat
fa preveure que amb la inversió d'Ikea no n'hi haurà prou per pagar-ho tot i,
per tant, caldrà que també s'hi instal·lin altres companyies per fer viable un projecte que és una possibilitat real –com ho ha estat en molts altres municipis–, però que alhora és altament complex i reclama encaixar molts factors i interessos. Sembla evident, doncs, que entre els entrebancs legals per fer-ho tot possible, el vistiplau de les administracions corresponents, l'elaboració del projecte i l'execució per part de privats..., la instal·lació d'Ikea, si Salt i tothom ho vol, trigarà anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia