Claus i futur de l'Hort de Redal

Després d'escol­tar les opi­ni­ons dels com­pa­rei­xents a la Comissió Infor­ma­tiva orga­nit­zada per l'ajun­ta­ment sobre la polèmica de l'hort de Redal i després d'una pri­mera pressa de con­tacte amb la pro­blemàtica sor­gida al vol­tant d'aquest taron­ge­ral de 180 fane­ca­des, uns 150.000m2 fora de la ciu­tat, situat a l'altre costa del “malecó” i del vial d'accés més impor­tant de la ciu­tat que des de l'any 1985 no ha tin­gut cap modi­fi­cació, vol­dria apor­tar la meua opinió sobre les claus per a enten­dre aquest atzu­cac que hipo­teca en 12,4 mili­ons d'euros les arques muni­ci­pals.

Una pri­mera clau és l'apro­vació en 1985 pel govern soci­a­lista del Sr. Blasco, del PGOU (a desen­vo­lu­par en 8 anys) que clas­si­fi­cava l'hort de Redal com a sol urbà des­ti­nat a ser parc i zona verda. (Pla que pre­te­nia 99.000 habi­tants per Alzira i 10.000 viven­des més). El Sr. Blasco ja sabia que amb aquesta ope­ració, l'ajun­ta­ment estava atri­buint de forma automàtica un preu absur­da­ment des­pro­por­ci­o­nat a l'hort de Redal per sim­ple apli­cació de les nor­mes urbanísti­ques d'aque­lla època.

Fins desem­bre de 1992, no s'havia ini­ciat cap expe­di­ent d'expro­pi­ació de l'hort. I és el regi­dor d'urba­nisme Antoni Muri­llo qui dis­se­nya en 1995, un nou PGOU en fase d'infor­mació pública (fase d'Avanç) el qual eli­mi­nava l'hort com a zona verda i el tor­nava a la qua­li­fi­cació de sol rústic. Aquest esbor­rany rep la con­for­mi­tat en febrer de 1996 de la COPUT (comissió ter­ri­to­rial d'Urba­nisme, en mans del PP). L'apro­vació pro­vi­si­o­nal d'aquest PGOU es retarda fins l'abril de 1999 (essent Pedro Grande l'alcalde) amb can­vis subs­tan­ci­als baix les pres­si­ons dels pro­pi­e­ta­ris dels ter­renys urba­nit­za­bles de la ciu­tat, fona­men­tal­ment de la zona de Tulell.

La ter­cera clau i tal vegada la més relle­vant és el retard en l'apro­vació defi­ni­tiva del PGOU apro­vat pro­vi­si­o­nal­ment en 1999, el qual es troba blo­que­jat (la seua apro­vació defi­ni­tiva) per la COPUT en mans del PP 3 anys. Casu­a­li­tat que unes set­ma­nes després que els pro­pi­e­ta­ris de l'hort con­so­li­da­ran la pre­tensió d'indem­nit­za­ci­ons, s'aprova defi­ni­ti­va­ment el PGOU (any 2002). Les lla­cu­nes són evi­dents: ningú a l'ajun­ta­ment con­testa als pro­pi­e­ta­ris per a dur a terme l'inici d'expro­pi­ació, ni comu­ni­car-les l'apro­vació pro­vi­si­o­nal (1999) que els ter­renys no esta­ven clas­si­fi­cats com a zona verda, no eren expro­pi­a­bles. I la pre­gunta clau: quin advo­cat asses­so­rava jurídica­ment a l'ajun­ta­ment en aquesta època (2000-2002)?

I per últim l'època actual, a par­tir del 2003 fins als nos­tres dies, amb el govern de l'actual alcal­dessa Elena Bas­ti­das, No hi ha cap acord amb els pro­pi­e­ta­ris per a donar eixida a la pro­blemàtica de l'hort. El govern del PP, tan favo­ra­ble a requa­li­fi­car ter­renys en època de bonança immo­biliària (prop de 4 mili­ons de m2 en tota la ciu­tat: solar cine Pis­cina, Car­to­nat­ges, El Pla ,Vile­lla, Sagrada Família, El Rafol, la Gar­ro­fera i la finca de Sos entre altres ), no mou cap dit per requa­li­fi­car l'hort. És al ple­nari de nov-2005 quan s'acorda que el paga­ment de l'hort, passa per reconèixer l'apro­fi­ta­ment urbanístic del mateix en el nou Pla Gene­ral que Bas­ti­das ficava en marxa amb tots el PAIS apro­vats per l'ajun­ta­ment durant els any del boom immo­bi­li­ari, tor­nem així als matei­xos plan­te­ja­ments del 1985 del Sr. Blasco, solució aquesta que la pro­pi­e­tat no volia i obvi­ant la pro­posta del nos­tre regi­dor ales­ho­res Car­les Aranda, de solu­ci­o­nar el pro­blema amb una requa­li­fi­cació dels ter­renys que els pro­pi­e­ta­ris esta­ven d'acord en accep­tar. I com a remat, ens tro­bem davant la Sentència 915/2009 del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de València on diu que cal indem­nit­zar als pro­pi­e­ta­ris en 12,4 mili­ons. sentència que es reco­ne­guda al ple­nari de juliol de 2010.

Els inter­ro­gants seguei­xen oberts, però aquest cúmul d'actu­a­ci­ons d'uns i d'altres, aquest “dei­xar fer, dei­xar pas­sar” ens porta a una situ­ació d'hipo­teca del futur del poble d'Alzira que tindrà en l'hort de Redal la llosa d'una ope­ració urbanística, que ha jugat en favor dels interes­sos d'uns pocs i en con­tra del benes­tar de tot­hom. Evi­dent­ment la solució a tal des­ga­vell és que el nou Pla Gene­ral d'Alzira, ara en fase de ela­bo­ració, qua­li­fi­que els ter­renys de pro­pi­e­tat muni­ci­pal Hort de Redal amb un apro­fi­ta­ment com a ter­ci­ari-comer­cial-espor­tiu que com­pense als veïns d'Alzira en un futur d'aquesta impor­tant des­pesa i així li ho dema­na­rem en el pas­sat a l'alcal­dessa l'any 2005 i ara li ho tor­nem a recla­mar.