El Suprem anul·la el permís d'una pedrera a la Garriga

Festa de cele­bració

Segons reco­llia l'agència ACN, la pla­ta­forma ha orga­nit­zat una jor­nada fes­tiva el pròxim 21 de juliol per cele­brar l'“èxit acon­se­guit” en la defensa de la Gar­riga. La festa ser­virà també per recap­tar diners per assu­mir les des­pe­ses judi­ci­als, que en total sumen 16.352,98eu­ros.

El pro­jecte per cons­truir la pedrera el va pre­sen­tar l'any 2004 l'empresa Trac­ta­ments i Res­tau­ra­ci­ons Geològiques SA, pro­pietària dels ter­renys al terme muni­ci­pal de Llers. Enti­tats eco­lo­gis­tes, els ajun­ta­ments d'Avi­nyo­net de Puig­ventós, Llers i Vila­nant i pla­ta­for­mes ciu­ta­da­nes es van unir per evi­tar la seva cons­trucció. La pedrera pre­veia una acti­vi­tat extrac­tiva de 25 hectàrees al mig de la Gar­riga d'Empordà, a la zona de les Clo­tes, afec­tant cinc quilòmetres de parets i fei­xes de pedra seca i supo­sava la des­trucció d'un mínim de 14 caba­nes de pedra seca, així com l'afec­tació de dese­nes de caba­nes més. També podien resul­tar afec­tats el Mas Molar, l'ermita de Sant Quirze d'Olmells i camins rurals.

Per llui­tar-hi en con­tra, tres de les enti­tats de la pla­ta­forma (l'Asso­ci­ació de Pro­tecció i Estudi de la Gar­riga, la Iae­den-Sal­vem l'Empordà i l'Ajun­ta­ment de Vila­nant) han recor­re­gut a totes les vies pos­si­bles per evi­tar l'ober­tura d'aquesta nova pedrera: Després de per­dre en part un con­tenciós admi­nis­tra­tiu al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), les enti­tats van recórrer al Tri­bu­nal Suprem, que ara els ha donat la raó i ha dic­tat sentència, anul·lant l'auto­rit­zació admi­nis­tra­tiva ator­gada pel con­se­ller Nadal el 19 d'octu­bre del 2009.

Segons l'advo­cat que ha por­tat el procés, Edu­ard de Ribot, la sentència con­clou que el permís ator­gat incom­pleix la direc­tiva euro­pea 85/337 de la CE del Con­sell i la legis­lació i nor­ma­tiva esta­tal d'ava­lu­ació ambi­en­tal. El Tri­bu­nal Suprem cons­tata que no es van tenir en compte diver­ses alter­na­ti­ves d'ubi­cació de l'acti­vi­tat extrac­tiva i no es va selec­ci­o­nar l'emplaçament en funció del menor impacte ambi­en­tal. Bàrbara Sch­mitt, por­ta­veu de la Iae­den, des­taca que, a diferència del que passa habi­tu­al­ment, l'opo­sició a la pedrera va tenir des d'un inici el suport de la ciu­ta­da­nia i dels ajun­ta­ments, cosa que ha fet “més fàcil” tot el procés judi­cial. Sch­mitt diu que la gent del ter­ri­tori va tenir sem­pre clar que cons­truir una nova pedrera a la Gar­riga d'Empordà supo­sava posar en perill un espai d'interès natu­ral pel fet que és un con­nec­tor natu­ral i el patri­moni històric i cul­tu­ral que repre­sen­ten les seves cons­truc­ci­ons en pedra seca. L'alcal­dessa de Vila­nant, Anna Palet, expressa la volun­tat de fer un pla de gestió de la Gar­riga per con­ser­var les cons­truc­ci­ons de pedra seca i donar valor al patri­moni.