Pacte per acordar els accessos al port de Premià

Nou capítol en la reso­lució del con­flicte sobre el nou port de Premià de Mar. I és que el govern muni­ci­pal, la pla­ta­forma cívica Premià Port i la con­ces­sionària de la infra­es­truc­tura marítima de la població, Marina Port Premià SL, han arri­bat a un pacte per inten­tar acor­dar els futurs acces­sos a la nova infra­es­truc­tura portuària. A grans trets, un dels punts que gene­ren més con­trovèrsia és la rotonda que l'actual pro­jecte pre­veu cons­truir sobre la car­re­tera N-II a l'altura del barri de Can Pou, que con­nec­ta­ria amb una via de doble sen­tit que cre­ua­ria l'actual riera, con­si­de­rada zona inun­da­ble.

Pel que fa als ter­mi­nis, els tres actors es donen un temps de tres mesos per par­lar-ne i per reme­tre els acords a les admi­nis­tra­ci­ons per­ti­nents que tenen com­petència en aquests àmbits. De fet, per aquest dilluns ja hi ha pre­vista la pri­mera tro­bada. “Deba­trem el que l'Ajun­ta­ment pugui deci­dir, però el que no farem és enga­nyar la gent”, va expli­car l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), que va posar l'accent en el fet que els acords “hau­ran d'estar sub­jec­tes a la nor­ma­tiva legal”. Buch, a més, va pun­tu­a­lit­zar que, en molts aspec­tes, són d'altres admi­nis­tra­ci­ons les que en tenen les com­petències. L'alcalde hi va afe­gir que durant un mes també es podran bus­car acords sobre els usos del futur port.

Per la seva banda, Raúl Barea, mem­bre de la pla­ta­forma Premià Port, va expres­sar el sen­ti­ment “agre­dolç” per la manera com s'està duent a terme tot l'assumpte. “D'una banda, tenim bones sen­sa­ci­ons perquè for­ma­rem part del debat, però també estem desil·lusi­o­nats perquè no hem acon­se­guit les rei­vin­di­ca­ci­ons.” Barea va cen­trar aques­tes deman­des a “poder enge­gar un procés par­ti­ci­pa­tiu en les con­di­ci­ons pre­sen­ta­des” i a “poder parar l'apro­vació del pla espe­cial del port fins a poder deba­tre a fons qüesti­ons com ara l'impacte ambi­en­tal que cau­sarà, com afec­tarà la mobi­li­tat i quin model comer­cial de poble es vol”.