Medi ambient

medi ambient

Les platges, pendents del temporal

La llevantada esborra la platja als Griells, però aporta més sorra a Lloret

Begur inicia el trasllat a Llafranc de 1.500 metres cúbics de sorra excedentària a sa Riera

L'onatge ha fet ajornar el trasllat de sorra cap als Griells i Llafranc

L'epi­sodi de plu­ges i tem­po­ral de lle­vant de diu­menge i dilluns, que tot i la treva d'ahir al matí pot tenir con­tinuïtat avui i demà, ha tin­gut diver­sos efec­tes a les plat­ges de la Costa Brava. Els més nega­tius, ben segur, als Gri­ells de l'Estar­tit, on l'onatge ha des­ba­ra­tat sis dies d'apor­tació de sorra nova per inten­tar refer la platja i ha fet inter­rom­pre els tre­balls que havien començat la set­mana pas­sada. Però també en té de posi­tius, com ara el fet que la lle­van­tada suau de pri­ma­vera, a Llo­ret, ha permès acu­mu­lar sorra que s'havia per­dut al llarg de l'hivern.

Les pobla­ci­ons del lito­ral ulti­men aquests dies els pre­pa­ra­tius per posar les plat­ges al punt, però mirant de reüll les pre­vi­si­ons mete­o­rològiques. A Begur, per exem­ple, han rebut el vis­ti­plau del ser­vei de Cos­tes de la Gene­ra­li­tat per reti­rar 1.500 metres cúbics de l'exce­dent de sorra que els cor­rents marins acu­mu­len a sa Riera. El seu destí seran les plat­ges de Lla­franc i Tama­riu, al muni­cipi veí de Pala­fru­gell, que l'apro­fi­tarà per reno­var la capa super­fi­cial d'àrid més degra­dat.

L'ope­ració, en què cal­cu­len que caldrà omplir una vui­tan­tena de cami­ons bol­quet, es va ini­ciar dilluns. Però ahir al matí van ajor­nar la por­tada de més sorra per l'amenaça que el tem­po­ral l'engolís mar endins, com ha succeït als Gri­ells. L'alcalde de Begur, Joan Lou­reiro, adme­tia que cada any hi ha més “pressió popu­lar” per avançar la tem­po­rada de platja i dei­xar-les en per­fecte estat, però posava la situ­ació mete­o­rològica d'aquesta set­mana com a exem­ple dels ris­cos que amb una lle­van­tada tar­dana tots els pre­pa­ra­tius se'n vagin en orris.

Cos­tes no té pres­su­post

El cap del ser­vei esta­tal de Cos­tes a les comar­ques giro­ni­nes, Jordi Pla­ne­lla, lamen­tava l'esce­nari que el tem­po­ral ha dei­xat un altre cop als Gri­ells, i defen­sava que s'està tre­ba­llant en el pro­jecte dels espi­gons, però en un nivell d'estudi tècnic, ja que el pres­su­post del Minis­teri d'Agri­cul­tura i Medi Ambi­ent per a aquest 2016 no hi pre­veu cap par­tida. “L'assig­nació anual per a actu­a­ci­ons urgents i de man­te­ni­ment, d'uns 300.000 euros, ja s'ha exhau­rit”, deta­llava, amb obres en trams de camí de ronda: del port de Llançà a la Fare­lla, i a Colera i el Port de la Selva.

L'evidència, però, és que el man­te­ni­ment de les plat­ges cada cop és més costós i com­plex. El biòleg Josep Maria Dacosta recorda que “al con­junt de la costa giro­nina hi ha una dinàmica lito­ral, cons­tituïda pels vents, ona­des, cor­rents i tem­po­rals, alte­rada per cons­truc­ci­ons com ara dics i els ports”. A escala glo­bal, fan recu­lar el lito­ral, però en paral·lel també apa­rei­xen fenòmens con­tra­ris, com ara l'acu­mu­lació de sorra a sa Riera de Begur, que alguns estu­dis han xifrat en uns 3.000 metres cúbics extres anu­als, de manera que els 1.500 que s'extrau­ran en els pròxims dies són –lamenta l'alcalde begu­renc– “un pedaç”. Dacosta també alerta del futur “repte que s'ha d'afron­tar, que és el canvi climàtic i efec­tes com ara l'incre­ment de tem­po­rals”, a banda de l'hipotètic ascens del nivell del mar.

Un altre científic, Rafael Sardà, del Cen­tre d'Estu­dis Avançats de Bla­nes, defensa que una manera de millo­rar de manera natu­ral l'estat de les plat­ges seria recu­pe­rar els sis­te­mes natu­rals, sobre­tot la desem­bo­ca­dura dels rius i rie­res. “Recu­pe­rar la fun­ci­o­na­li­tat del riu seria molt impor­tant, ja que l'apor­tació de sorra a mol­tes plat­ges és a través de les rie­res i si no hi baixa res i només hi ha pro­ces­sos d'erosió ens que­dem sense sorra”, diu Sardà. En aquest sen­tit, Pla­ne­lla defensa la idea de dra­gar sorra de la Tor­dera per refer la platja bla­nenca de s'Aba­nell, però l'Agència Cata­lana de l'Aigua (ACA) s'hi oposa.

Baix Empordà

El dragatge a Sant Feliu se l'ha de pagar l'Ajuntament

E.a

Un dels municipis gironins perjudicats perquè el pressupost anual de Costes de l'Estat a la demarcació s'ha exhaurit és Sant Feliu de Guíxols, pendent d'un dragatge d'urgència per regenerar la sorra de la platja. El delegat del ministeri a Girona, Jordi Planella, va comunicar la mala notícia al regidor guixolenc de Medi Ambient, Salvador Calabuig, però li va prometre que els facilitarien la tramitació, si el consistori volia assumir el cost dels treballs, per extreure uns quants centenars de metres cúbics de sorra dispersa pel fons marí de la badia. Calabuig explica que intentaran tirar endavant l'obra a final de mes o principis de juny, amb un pressupost de 7.000 euros municipals.

Selva

El vent ha portat sorra a Lloret però potser caldrà afegir-n'hi

Nuri forns

A Lloret de Mar, el vent de llevant dels últims dies ha estat molt benvingut perquè ha portat més sorra a la platja, tot i que no està encara en condicions òptimes. “No ens ha quedat perfecte, però sí que el vent des de la banda de garbí a llevant va arrossegar molta sorra”, va explicar el regidor de Medi Ambient, Jordi Orobitg. L'Ajuntament va demanar al ministeri que reposés la sorra, i es va fixar com a termini finals de maig perquè la platja tornés a la normalitat abans de traslladar sorra per mitjans mecànics. Tot i que la situació ha millorat, l'Ajuntament no descarta, però, que s'hi hagi d'aportar sorra. “Probablement haurem de fer alguna intervenció però serà molt més petita”, hi va afegir el regidor. La falta de sorra va fer que un concessionari d'un bar que habitualment és a mitja platja s'hagi hagut de desplaçar, almenys fins que la situació no hagi canviat. D'altra banda, a Blanes la falta de sorra a s'Abanell no és tan dramàtica com altres anys, però malgrat tot l'Ajuntament haurà de decidir si accepta la proposta del ministeri de fer dos dics al mar per evitar la incertesa de cada any. De moment l'estudi ambiental és a exposició pública. Una solució semblant es va proposar i descartar a Lloret.

Alt Empordà

Manteniment i obres anuals a la platja de la Punta de Roses

ESTEVE CARRERA

A Roses, cada any cal actuar a la platja de la Punta per deixar-la preparada per a la temporada d'estiu. No es tracta d'afegir-hi sorra sinó de posar a lloc l'àrid que s'ha mogut. Els motius d'aquest moviment són sabuts i ja es van tenir en compte en el moment d'autoritzar la concessió del port esportiu de Roses. La construcció del port –també les bocanes dels ports d'Empuriabrava i de Santa Margarida– ha alterat els moviments naturals de sorra i corrents al golf de Roses i una de les conseqüències és que la platja de la Punta desapareixeria i es quedaria sense sorra si l'Ajuntament no hi fes aquests treballs anuals de manteniment. Els temporals poden agreujar-ho més o menys, però no són el principal motiu d'aquesta situació a Roses i enguany no han tingut una incidència especial a la platja de la Punta. Com sempre, aquest any aquests treballs es faran a finals de maig o principis de juny; no es fan abans perquè podria ser feina en va que s'hauria de repetir. Enguany, però, Carles Pàramo, regidor de Platges, confia que serà un dels últims cops que s'hauran de fer aquests treballs: diversos estudis han conclòs que la solució a llarg termini és reformar l'espigó de llevant situat a la sortida de la riera Ginjolers, submergint-lo més del que és ara. El projecte d'obra es tramitarà aquest any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia