36. [El que diem sobre la major part de la nostra classe política en aquests breus fa que també puguem enviar el comentari com a opinió sobre aquest article de Salvador Cot] [secció] VIST DES DE PORTUGAL [a part] [subtítol-1] Un que diu que la justícia espanyola no ha condemnat mai ningú de dreta o centredreta [a part] [text-1] La parcialitat i radicalitat del 'Llir' d'avui només deixa una petita escletxa perquè amb penes i treballs hi puguem encabir amb calçador un únic comentari: no fa tant que van ser declarats culpables càrrecs electes i funcionaris o assessors balears en un cas on l'alcalde s'havia construït un xalet en sòl no urbanitzable. Si no ens falla la memòria, en aquest mateix sumari la justícia també va dictaminar la culpabilitat, si no del conseller, de qui havia estat director general d'Urbanisme de l'executiu de les Illes. (I de moment ens estarem de parlar de la recent detenció d'un portaveu municipal de Palma de què es fa ressò la portada d'aquesta edició digital.) [a part] [subtítol-2] Bofill i Girauta [a part] [text-2] Com a resposta al 'Llir' d'ahir, nosaltres --que per aquelles coses de la vida no acostumem a mirar la televisió al dematí-- vam encepegar el final del debat entre Bofill i Girauta. Aquest últim venia a dir que, si les urnes havien dut al País Basc un govern no nacionalista (Bofill li va corregir "nacionalista espanyol"), el PNB havia d'acceptar l'alternança, i que no valia queixar-se de la marginació de la llista més votada quan a Catalunya passava el mateix amb el govern d'entesa (a la qual cosa Bofill va replicar que aquí no s'havia exclòs dels comicis cap candidatura). Jutgin els amables i pacients lectors si, amb aquest final de tertúlia, el 'Llir' s'ho mira prou bé quan ahir afirmava que "Joan Carles Girauta fou superior, majestuosament superior, infinitament superior a l'Hèctor; una superioritat arrasant, incontestable (...)" (?). [a part] [subtítol-3] Masses mans i massa competència per una obra tan modesta [a part] [text-3] Comentant la Sílvia Barroso d'ahir, diàfana demostració de la situació de manifesta decadència en què ens trobem és tanta pugna per la paternitat d'una obra políticament tan modesta com és l'Estatut del 2006. Que Zaragoza, Mas i Zapatero se'n disputin l'autoria corrobora la singularitat del procediment seguit. Si se segueix un íter normal, les lleis les promulguen les cambres legislatives i posteriorment, en aplicació del principi de separació de poders, els governs no hi tenen res a negociar (tampoc el TC --ja ho hem dit altres vegades-- no podrà canviar la lletra del text estatutari). En quin món vivim que les primeres espases de la política es discuteixen l'autoria d'una llei que si mai s'arriba a aplicar serà ben bé perquè ningú es prendrà la molèstia d'impugnar que fins avui s'hagi incomplert...? [a part] [subtítol-4] Raúl Castro premi Nobel? [a part] [text-4] Des de Portugal trucarem als nostres amics escandinaus perquè el Nobel d'economia li donin a un altre. Hi ha coses que són "del poble" i que trobem molt bé que ho siguin: tot allò, per exemple, que aquí, a la UE, es considera que és dels ciutadans, i molt especialment el trinomi sanitat, cultura i ensenyament. Sisplau, que almenys pel que fa a aquest trinomi Cuba no torni als nivells de l'època prerevolucionària...! [a part] [subtítol-5] El mai prou valorat Chiquito [a part] [text-5] No és cap mala idea, ni de bon tros, aquesta que ens proporciona avui el Tian Riba sobre la possibilitat que li passin l'Estatut al Chiquito perquè resolgui sobre els recursos. Si l'humor de l'artista andalús té una vis 'fauve' o 'dada', no es pot negar que el nostre Estatut també. Però a la nostra llei fonamental aquest aspecte no li ve pas del poder judicial, que prou 'marronàs' té havent-se de pronunciar respecte d'una llei que encara no s'ha complert mai i sobre la qual, a més, a dia d'avui els polítics catalans encara discrepen sobre la legalitat o il·legalitat, per exemple, del recent acord sobre el finançament. El vessant diguem-ne surreal de l'Estatut arrenca quan --tot i el compromís adquirit pel president espanyol de respectar la voluntat del nostre Parlament, tot i el sobrat consens del 90 per cent del diputats catalans, tot i que a les Corts els partits que decantaven la balança eren els mateixos que es van posar d'acord a la Ciutadella-- una àmplia majoria dels polítics de Catalunya decideix acceptar la ribotejada espanyola que, per postres, converteix la nostra llei fonamental i d'encaix amb Espanya en un croquis ben esquemàtic a desenvolupar amb posterioritat a través d'ulteriors negociacions tant amb el govern central com amb la resta d'autonomies. [bona tarda d'agost a tothom des del rovell de l'ou de la ciutat de Manresa, el cor de la Catalunya central]

35. Nosaltres, els valencians dels collons, a mes d'aguantar una classe política totalment ineficaç, l'aguantem es corrupte, com la Barberá i llurs bosses i el Camps i llurs trajos.

34. Dissabte en Joan Carretero presentarà Reagrupament a BELLVER DE CERDANYA: 8 d'Agost, 22.00 h, al Centre Cívic "Les Escoles Velles" (c/ Escoles, s/n). Us hi esperem!

33. Això ja costuma a passar function isPopup(){ s=document.getElementsByName('submit_comment'); return !s.length; } function megabanner(src,href){ if(!isPopup()){ d=document; c=d.getElementsByClassName('megabanner_planeta_int'); if(c.length){ for(i=c[0].childNodes.length-1;i>=0;i--) c[0].removeChild(c[0].childNodes[i]); b=d.createElement("div"); b.innerHTML=''; c[0].appendChild(b); } } } function execDateRand(dt,rnd){ t=Date.parse(dt);n=new Date().getTime();r=Math.random(); if(r

32. Molts catalans, des de fronts diferents, han pretés des de fa molts anys, canviar als espa- nyols per tal de fer-los més europeus, peró al final el resultat ha estat al revés, han convertit Catalunya en lo mateix que és España. Crec que el nostre mal ja no te remei.

31. teniu raho aixo de les llistes overtes,pero son tn putes els catalans que acabariem votan un dictador com fan a america del sur,so no son prou pues per ser politics es igual tot menys dictadors

30. Les llistes obertes tenen molts avantatges, però també inconvenients. Un d'ells és el nivell cultural de la població votant. Recordo una votant que demanava la papereta per votar al Felipe Gonzalez (que ja no es presentava). Acabarem tenint com a diputats al Chiquito de la Calzada, al Messi (no que és argenti, doncs el Puyol), al Nadal, al Fernando Alonso, les caigudes d'ulls del Pellicer i la Raquel Sans que és molt simpàtica, per alló de la paritat.

28. Felicitats.Tret d'uns poquets ,la majoria de partipants son molt asenyats.Una coseta:La abstencio hauria de contar també a les eleccions CE.A un diputat que porta un jep de 70% d'abstencio no l'aurian de permetre entrar a L'hemicicle.

27. Els partits són la definició exacta de les dicatdures i els feixismes i amagats amb una pàtina d'pseudo democràcia per a fer-se passar per imprescindibles. El partit és únicament un muntatge mafiós que només serveix per a malbaratar els cabals públics per a crear parasits socials.