Societat

Josep Solà i Parés

President de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals (ACPRI)

“S’ha d’evitar que la plaça de protocol sigui de lliure designació”

“Les tasques [...] seran indiferents al que estigui governant perquè atén un càrrec i no una ideologia”

“No existim com a epígraf a la Seguretat Social [...] i és trist perquè els ministeris que els han definit tenen personal de protocol”

El protocol no és només ordenar unes banderes o unes persones perquè s’asseguin on els toca
Fins al 2010 no hi havia estudis i no érem reconeguts. Per això molts són personal de confiança
Devem estar a l’entorn de les 300 persones i no hem apujat la quota des del 2010

El 4 de maig va dei­xar de ser el cap de pro­to­col de l’Ajun­ta­ment de Ter­rassa després de 24 anys, no per volun­tat pròpia, i des del 2010 és el pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Cata­lana de Pro­to­col i Rela­ci­ons Ins­ti­tu­ci­o­nals (Acpri). Ini­cia una nova etapa a l’àrea de Pro­jecció de la Ciu­tat i ens explica els objec­tius de l’enti­tat i les seves rei­vin­di­ca­ci­ons.

Per què una asso­ci­ació de pro­to­col i rela­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals?
Per inten­tar posar-nos d’acord els pro­fes­si­o­nals. L’any 2007 no es podien crear col·legis i vam deci­dir fer-nos asso­ci­ació. Par­ti­cu­lar­ment llui­tava molt pel pro­to­col muni­ci­pal dels governs locals, que és real­ment on es fa pro­to­col, ja que no teníem una con­nexió entre ajun­ta­ments com la que teníem amb altres admi­nis­tra­ci­ons com la Gene­ra­li­tat o dele­ga­ci­ons del govern, però teníem les matei­xes pro­blemàtiques. El tipus d’acti­vi­tats o acci­ons de pro­to­col en un muni­cipi de més de 100.000 habi­tants són les matei­xes que en un de 500. En aquell moment era com­pli­cat lli­gar-nos perquè era difícil tro­bar un punt de tro­bada. Pri­mer era una asso­ci­ació vir­tual que fun­ci­o­nava a través del web i amb la pandèmia ho vam recon­duir i ara hi ha un grup de govern locals que va unit i fem tro­ba­des vir­tu­als, acti­vi­tats i grups de What­sApp per quan hi ha dub­tes, i hi són des de pro­to­col de Bar­ce­lona fins al poble més petit. Ningú diu que les coses s’han de fer així, no dona lliçons de res, sinó que es diu: “Nosal­tres ho fem així.” I a vega­des dels més petits pots aga­far idees molt impor­tants.
Hi ha caps de pro­to­col a tots els muni­ci­pis?
No tots en tenen però pot pas­sar que en algun poble ho faci la secretària o que un alcalde en el seu man­dat hi pugui estar impli­cat. És cert que a la Dipu­tació de Tar­ra­gona o la de Girona o Lleida tenen les seves xar­xes i rela­ci­ons, però hem creat aquest refe­rent de pro­to­col en l’àmbit de Cata­lu­nya i real­ment estem molt con­tents, farem els 18 anys i hem cres­cut molt pel que fa a asso­ci­ats. I, encara que no siguis soci, si tre­ba­lles en pro­to­col pots par­ti­ci­par en les acti­vi­tats. Soc mem­bre de l’Obser­va­tori de Pro­fes­si­o­nals de Pro­to­col i Esde­ve­ni­ments d’Espa­nya, creat amb la pandèmia i com a asso­ci­ació, estem a l’Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal de Ceri­mo­nial i Pro­to­col des del 2005/2006. Hem par­ti­ci­pat en molts con­gres­sos de pro­to­col que s’han fet tant a països sud-ame­ri­cans com aquí i som una orga­nit­zació que està molt ben reco­ne­guda perquè fem molta acti­vi­tat. Arran de la pandèmia la fem en cas­tellà perquè puguin entrar altres orga­nit­za­ci­ons de pro­to­col d’arreu.
No és només de Cata­lu­nya?
No, és oberta. Dis­se­nyada per tre­ba­llar pels pro­fes­si­o­nals d’aquí, però tot el que ense­nyem no ens ho que­dem només per a nosal­tres, sinó que ho volem trans­me­tre perquè tot el que apren­guem dels altres també ens va bé. Inten­tem apor­tar el nos­tre gra­net. A Espa­nya hi ha una asso­ci­ació gallega, una a Còrdova i hi tenim relació perquè, tot i ser de Cata­lu­nya, no dei­xem d’estar sota unes lleis d’estat i ens interessa anar tots a l’una. Hi ha cer­tes coses en què no tenim reco­nei­xe­ment, i per exem­ple no exis­tim com a epígraf a la Segu­re­tat Social.
On els inte­gren?
Ens poden posar a comu­ni­cació, rela­ci­ons públi­ques... i és trist perquè els minis­te­ris que han defi­nit els epígrafs tenen per­so­nal de pro­to­col. És cert que fins al 2010 no hi va haver estu­dis de pro­to­col i abans no érem reco­ne­guts. Per això en molt llocs són per­so­nal de con­fiança. És una de les llui­tes que tenim, que siguin pro­fes­si­o­nals, que hi hagi un reco­nei­xe­ment.
Què han acon­se­guit fins ara?
De moment ajun­tar-nos i pre­sen­tar-nos a la Gene­ra­li­tat. El pro­blema és que no hem tin­gut una admi­nis­tració seguida de la Gene­ra­li­tat que hagi durat gai­res anys i cada vegada és un reco­mençar de zero per par­lar, per exem­ple, de la funció pública. Ara només hi ha estu­dis de pro­to­col ofi­ci­als a la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC), que fa un màster, la resta són títols pro­pis, i volem acon­se­guir que allà on s’estudiï hi hagi matèries con­cre­tes que siguin les que puguem exi­gir a les admi­nis­tra­ci­ons a l’hora de dema­nar per­so­nal. I tre­ba­llar tema­ris i pro­gra­ma­ris perquè els tin­guin les admi­nis­tra­ci­ons. Que no passi com per exem­ple va pas­sar a les Canàries, que dema­na­ven saber sub­ma­ri­nisme per una plaça de pro­to­col. Acon­se­guir el reco­nei­xe­ment d’una plaça perquè no posin l’amic de. El pro­to­col no és només orde­nar unes ban­de­res o unes per­so­nes perquè s’asse­guin on els toca.
És la imatge que té la gent.
Exac­ta­ment. Una catifa ver­me­lla i uns canapès [riu]. Amb la pandèmia a mi em van dir que no era per­so­nal essen­cial perquè no hi havia actes. Si és només per quan hi ha actes tre­ba­llaríem molt bé. Hi ha una feina al dar­rere.
Expli­qui-la, doncs.
És una feina interna de fun­ci­o­na­ment d’orga­nit­zació, que no és visual... Tenir-ho tot ben lli­gat i con­tro­lat, no només fer la tasca per una per­sona, ja sigui alcalde o pre­si­dent d’una empresa. Si desa­tens la resta, tens un pro­blema. En un ajun­ta­ment has de ser cap de pro­to­col d’una admi­nis­tració perquè, si vet­lles per tota ella, la figura de l’alcalde que­darà ben situ­ada i tre­ba­llaràs bé per la ciu­tat. És la imatge que estàs pro­jec­tant cap a l’exte­rior. És una figura que no es veu, però hi és perquè si no mol­tes coses poden fallar. Últi­ma­ment, des de la pandèmia, comu­ni­cació es menja pro­to­col, però hi ha tres pun­tals com són comu­ni­cació, premsa i pro­to­col que, si van units, et faran engran­dir. En un acte, els pri­mers pen­sen com ha de ser la imatge; els segons, la foto­gra­fia exacta perquè la per­sona tin­gui la imatge vol­guda, i pro­to­col és el vídeo des que entra la per­sona, per on passa i què passa. És el glo­bal. Pot­ser un posa un faris­tol a les esca­les i no pensa que per allà puja­ran, i coses d’aquest estil.
Però això només en el món de l’admi­nis­tració?
Com a asso­ci­ació també som de rela­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals, que és més d’empresa, però que l’admi­nis­tració va començar a intro­duir, i aquest càrrec sí que serà més afí al que voldrà el polític. Les tas­ques del de pro­to­col seran indi­fe­rents al que esti­gui gover­nant perquè atén un càrrec i no una ide­o­lo­gia o una per­sona. Ens tro­bem que, si una admi­nis­tració posa una per­sona de càrrec de con­fiança amb una bar­reja de cap de pro­to­col i cap de gabi­net, que és més política, pot tenir pro­ble­mes quan ha de demos­trar el lloc on li toca ser a un alcalde. Per això és impor­tant la part de pro­fes­si­o­na­li­tat perquè així tot­hom parla el mateix llen­guatge. Al prin­cipi de l’asso­ci­ació par­lava amb un que por­tava pro­to­col de la Gene­ra­li­tat i em deia que ente­nia que quan venia el con­se­ller a Ter­rassa l’alcalde era qui tan­cava un acte, però que si anava a un muni­cipi petit era un honor per a ells que hi anés. I no, no és un honor per al muni­cipi sinó obli­gació del con­se­ller, i no pot tan­car l’acte, és erroni. Una altra cosa és posar al pro­grama que tan­carà l’acte el con­se­ller perquè li ho con­ce­deix l’alcalde. Per això la pro­fes­si­o­na­lit­zació.
I en aquest aspecte s’ha avançat?
Hi ha moments que va enda­vant i d’altres, enrere. Ara estem molt més inter­con­nec­tats i entre muni­ci­pis ja ens avi­sem de qüesti­ons a vigi­lar depèn de la per­sona que hi vagi i es va més sobre segur perquè no totes les per­so­nes que estan a pro­to­col han fet els estu­dis. I dema­nem que quan aquesta gent ple­gui gra­du­al­ment vagin posant gent amb estudi i es facin pro­ves.
Una plaça fun­ci­o­na­rial.
Total­ment. S’ha d’evi­tar que la plaça la posin de lliure desig­nació perquè ja ho estan cor­rom­pent. Ens hem tro­bat que n’han fet fora de molt vàlids i que tenien els estu­dis, perquè tenien la plaça abans d’un canvi de color de govern. És pel que sem­pre he llui­tat i alguns em deien que per què ho feia si ja era cap de pro­to­col a Ter­rassa. I els con­tes­tava que pre­ci­sa­ment ho feia perquè tot­hom pogués tenir aquesta pos­si­bi­li­tat.
Ter­rassa està més avançada en aquest sen­tit?
Fins ara ho estava i ho pen­sava, però posant una clàusula de plaça de lliure desig­nació ho han des­mun­tat. Quan el 1979 va entrar l’alcalde Manuel Royes creia en la figura de pro­to­col. Va posar una per­sona que cap al 1986 i 87 va anar a por­tar pro­to­col al Palau Albéniz, després hi van posar un per­sona amb estu­dis que també feia de peri­o­dista i a mi em van posar d’adjunt a la sub­seu olímpica i de pro­to­col a l’Ajun­ta­ment. Quan el van fer direc­tor d’una àrea em vaig que­dar a pro­to­col. Érem dues per­so­nes i quan Royes va tras­pas­sar a Pere Navarro l’alcal­dia vaig tre­ba­llar amb ell... Som dels pocs muni­ci­pis que tenim un Depar­ta­ment de Pro­to­col molt com­plet i estruc­tu­rat perquè hem tin­gut la sort que hi han cre­gut. És qüestió de no defa­llir per acon­se­guir que sigui una plaça fun­cionària i no de lliure desig­nació.
Estem millor que altres països?
Sobre­tot a Sud-amèrica hi cre­uen molt. Els matei­xos estats tenen el dia del pro­to­col, de la ban­dera... i les enti­tats tenen molt més poder. A Espa­nya falta que a les asso­ci­a­ci­ons hi hagi els de pro­to­col de les ins­ti­tu­ci­ons. Com que són càrrecs de con­fiança, no tenen neces­si­tat de tre­ba­llar per la resta. A França el govern mun­tava unes tro­ba­des de pro­to­col i aquí el1982 van treure la figura de pro­to­col de l’Estat, que era el refe­rent que teníem, i ara hi ha el pro­to­col de La Mon­cloa, que pot tenir una tendència política. És perquè no es creu en tota aquesta estruc­tura i això és un tre­ball que fem des de l’Obser­va­tori.
Quants asso­ci­ats tenen?
Devem estar a l’entorn de les 300 per­so­nes i no hem apu­jat la quota des del 2010. A la xarxa de muni­ci­pis al What­sApp molts d’ells no són socis. En com­pa­ració amb altres de l’Estat, tenim un número ele­vat pro­por­ci­o­nal­ment i un alt reco­nei­xe­ment.
En què més estan tre­ba­llant?
Tenim con­ver­ses amb el Col·legi de Peri­o­dis­tes per inten­tar fer un con­veni per fer unes píndo­les perquè facin ser­vir parau­les adi­ents quan par­len de pro­to­col. Per exem­ple, que no es diguin fra­ses com ara “sal­tar-se el pro­to­col” i “tren­car el pro­to­col”, ja que no és una cosa física, i en canvi es pot dir “modi­fi­car” o “can­viar”. Que els mit­jans sàpiguen que exis­tim i, quan hagin de comen­tar algun tema de l’àmbit, no bus­quin un ter­tulià qual­se­vol, sinó que ens con­sul­tin, com sí que es fa a Madrid.
Com diria que ha de ser un cap de pro­to­col ideal?
Que sigui ferm en les seves con­vic­ci­ons i que no es decanti per cap banda pen­sant que fent segons què millo­rarà ell en alguna cosa, sinó que pensi que pro­fes­si­o­nal­ment ha de fer les coses que li per­to­quen. Ha de saber que tre­ba­lla per un càrrec i no per la per­sona. Ha de tenir un saber estar i un saber fer que té molt a veure amb allò del veure, escol­tar i callar. I, sobre­tot, assu­mir que el seu temps no és seu, és de la per­sona amb qui està tre­ba­llant, que és de qui depèn, perquè pots no tenir nits ni caps de set­mana. Quan vaig a fer alguna xer­rada a alum­nes, sem­pre els dic que si el seu tarannà no és així no cal que vagin a bus­car feina perquè no ho podran encai­xar. És una feina en què has de creure molt en el que estàs fent perquè és molt absor­bent, però a la vegada molt gra­ti­fi­cant. De fet, quan més t’hi impli­ques més gra­ti­fi­cant es torna.

Perfil

Una passió nascuda dels Jocs Olímpics

Quedar amb Josep Solà a Terrassa és la constatació que la feina que ha fet durant 36 anys a l’Ajuntament ha deixat pòsit. Ha treballat per a quatre alcaldes i gairebé es pot dir que l’aturen a saludar-lo més que a cap d’ells. Va entrar a treballar al consistori el 1983 com a administratiu i, quan el 1989 la ciutat va ser designada subseu d’hoquei herba en els Jocs Olímpics, va entrar-hi com a subdirector, va decidir deixar d’estudiar història i posar-se a a estudiar relacions públiques, l’únic que hi havia en aquell moment. Amb el canvi d’alcalde el 2001 ja van posar la plaça de cap de protocol en què ha exercit fins al 4 de maig, que va ser cessat. El 2007 es va engegar l’Acpri i va participar en la seva fundació, tot i que la primera presidenta va ser Roser Gatell, fins al 2010, quan també va deixar la conselleria d’Interior de la Generalitat. Solà va acceptar ser president i va guanyar les primeres eleccions el 2012 i s’hi ha mantingut fins ara. Reconeix que la feina de protocol és absorbent i que haver fet teatre d’improvisació al carrer de jove li ha servit a la feina per saber com interactuar amb la gent en diverses situacions. Abans també havia fet algunes aparicions en programes de TV d’àmbit local. Ara l’han recol·locat a l’àrea de Projecció de la Ciutat per fer d’enllaç entre l’Ajuntament i entitats, també de l’exterior.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia