Un «GH» que no és un «GH»

En la tele actual qual­se­vol cosa que passi del 20% de quota es poten­cia i s'hi vol­teja el 25%, s'esprem. Gran her­mano ha estat la gallina d'ous d'or de Tele 5 durant la mei­tat d'existència de la cadena –a l'abril Tele 5 farà 20 anys i GH, 10– i com que segueix en plena forma l'última edició s'ha allar­gat exa­ge­ra­da­ment, i un cop aca­bada s'han inven­tat «un for­mat tele­vi­siu nou, que no és Gran her­mano», en parau­les de la Milà. Ells par­len d'home­natge, de regal als fans i mil històries, i ho rela­ci­o­nen amb el desè ani­ver­sari. En rea­li­tat, és un invent d'última hora per no matar encara aquest any el millor reclam d'audiència de Tele5. La impro­vi­sació és tant exa­ge­rada –sis dies abans es van aco­mi­a­dar fins la tar­dor; no han tin­gut temps de can­viar la casa; no està ni clara la mecànica ni quan durarà (dependrà de l'audiència)– que fa un xic de ver­go­nya. No negaré, però, que l'invent és atrac­tiu: han reu­nit sis expa­re­lles d'anys ante­ri­ors (qua­tre d'amo­ro­ses i dues d'ene­mics) perquè «arre­glin comp­tes pen­dents»; com si fos­sin a Sálvame o La noria, amb l'afe­git de la con­vivència con­ti­nu­ada. A més, la tria és en gene­ral molt bona. Més enllà de la sor­presa ini­cial cal veure ara el joc que ells, com a gats vells que són, segur que sabran donar.