‘El internado': final agònic i interminable

Sem­bla que aquest cop sí. Que ja només que­den sis capítols i que a la segona quin­zena d'octu­bre veu­rem final­ment l'últim capítol d'El inter­nado, aquesta sèrie que han allar­gat fins a fer-li per­dre el sen­tit. I és que fa molts mesos que Antena 3 anun­cia que s'acaba i que emet aques­tes pro­mo­ci­ons apo­calípti­ques, dient que el gran desen­llaç és a prop, i que morirà fins i tot l'apun­ta­dor. I tot ple­gat cansa. L'audiència ja no res­pon. Només vols que ja s'acabi. Sobre­tot perquè, com deia, la sèrie ha per­dut el sen­tit. Ja he repe­tit molts cops que la sèrie en si, per mi, va aca­bar al març, quan es van des­co­brir tots els mis­te­ris, i que això del juny-juliol i d'ara –la teòrica última tem­po­rada que han emès par­tida en dues– és com un epíleg, un spin-off. Ara no hi ha nazis a des­co­brir ni llums que no saps d'on vénen, només una lluita con­tra rellotge con­tra un virus. Pel mig hi bar­re­gen, és clar, nous cons­pi­ra­dors, però no és el mateix.

Aquests últims set capítols rela­ta­ran només 72 hores. Ens espera, doncs, a més, un desen­llaç lent. Almenys pel que es va veure dilluns (en un capítol avor­rit, amb Héctor des­a­pa­re­gut i Fermín mira­cu­lo­sa­ment inte­grat entre els no infec­tats, que només ser­via perquè alguns per­so­nat­ges s'assa­ben­tes­sin de coses que els espec­ta­dors ja sabien –Paula és immune, Iván està malalt, la mare de Lucas és morta– o bé intuïen –els mili­tars són d'Ottox i el que volen és dei­xar-los morir–).

Diuen que en els últims capítols la trama s'ani­marà amb la mort de cinc per­so­nat­ges prin­ci­pals. El pro­blema és que hem sen­tit tant això d'“els últims capítols” que ara que arri­ben no sabem si creure'ns-ho.