El bluf d'«El cor...»

A mit­jan setem­bre vaig escriure que aquesta última tem­po­rada d'El cor de la ciu­tat pro­me­tia, i com em vaig equi­vo­car! Bé, lla­vors la sèrie sem­blava que pro­me­tia, però ha resul­tat un gran bluf. El retorn de la majo­ria de per­so­nat­ges emblemàtics va ser per pocs epi­so­dis i ja són quasi tots fora. Ara les úniques tra­mes interes­sants són sobre­tot la d'en Tomàs i una mica la d'en David, tot i que no ens agrada el que li han fet en aquest per­so­natge. Tam­poc no ens agrada el que li han fet a en Mar­cel, fins ara sem­pre cor­recte i amb prin­ci­pis. Estan fent malbé per­so­nat­ges. La major part de les tra­mes són «anecdòtiques», aque­lles que ser­vien fins ara de con­tra­punt però que aquest any són majo­ria abso­luta. Les assis­ten­tes del senyor Juan, la Roser apre­nent a con­duir, la Remei fent de guio­nista del Vides, en Fede i en Mar­cel fent el cràpula, el negoci d'en Paco de les coar­ta­des (ara ja des­co­bert)... Tot són tra­mes intrans­cen­dents, que no engan­xen. La gent vol grans històries d'amor, tensió, intriga. I sobre­tot espe­rava uns mesos finals millors per una sèrie tant impor­tant. Pot­ser al final ho arre­gla­ran i tindrà un desen­llaç apoteòsic al nivell del que ha repre­sen­tat la tele­no­vel·la per a la història de TV3, però ara per ara avor­reix bas­tant.