Carles Casajuana planteja una ‘guerra’ intel·lectual

L’escriptor Carles Casajuana (Sant Cugat, 1954) reflexiona sobre l’ofici d’escriure i la identitat catalana en la que és la seva catorzena novel·la, La guerra dins la guerra (Proa), protagonitzada per dos escriptors barcelonins, un d’ells autor d’obres en castellà i l’altre en català, que s’enfrontaran en la literatura, la política i l’amor.

Casajuana, exambaixador d’Espanya al Regne Unit i a Grècia, ha explicat a Irene Dalmases de l’agència Efe que el seu nou títol aborda diferents qüestions, entre elles, un triangle amorós amb una jove quebequesa implicada, o sobre quina ha de ser la relació entre alumnes i professors.

L’acció té lloc la tardor del 2019, uns mesos abans que es declari la pandèmia de coronavirus, i després dels convulsos anys del procés. Aquesta guerra es desplega en un teatre més ampli: una Barcelona en transformació i una Catalunya afeblida per la divisió del catalanisme polític. La fractura d’avui ressona amb un episodi del passat que l’escriptor en català aborda en una novel·la que està escrivint: els Fets de Maig del 37, quan anarquistes i comunistes van combatre entre ells als carrers de Barcelona, oblidant les tropes franquistes.

A diferència d’altres escriptors que busquen les seves arrels en l’àmbit rural, Casajuana afirma que ell ho fa “sota l’asfalt de Barcelona”, amb la qual cosa no pot obviar problemes com els de l’habitatge, la “invasió turística”, la multiculturalitat i “evidentment, el paisatge després de la gran batalla, que va ser el procés i el moment posterior de la sentència”.

Afirma que en aquesta recerca ha arribat a la conclusió que la identitat “sempre cal defensar-la” i no obvia que un escriptor que ho faci en català “viu, lògicament, a la defensiva, perquè l’ús del català cau, sempre estem amb uns índexs de lectura pitjors que l’equivalent en castellà, tot i que també es té un sentiment de satisfacció moral, de certa superioritat moral en creure que es defensa la cultura de veritat”.

Amb la perspectiva que dona el lustre que ha transcorregut des que es fes pública la sentència del procés, no sap el novel·lista si “la raó no la té mai ningú, però raons tothom en té i la feina de l’escriptor és parlar de totes, fer tots els papers de l’auca i interpretar totes les veus”. Després de dècades de carrera diplomàtica, Carles Casajuana, de 70 anys, opina que tot el que va passar l’octubre del 2017 a Catalunya va ser un “cúmul de despropòsits”. “La política de la porra de (Mariano) Rajoy va ser el pitjor que es podia haver utilitzat, però els polítics catalans ho van portar tot a extrems, saltant-se la llei, cosa que no podia conduir-nos a res de bo”, considera. I també pensa que els polítics independentistes van fer el “ridícul” a nivell internacional a partir d’un problema que s’hauria d’haver “gestionat d’una altra manera”.