Joan Torras, destituït de la Fundació Vila Casas

L’economista Joan Torras (1984) ja no és el director general de la Fundació Vila Casas. Ell mateix ho ha comunicat en un escrit a les xarxes socials, crític amb el rumb que està agafant la institució: “Després de setze anys d’intensa dedicació a la Fundació Privada Antoni Vila Casas, m’han comunicat el final de la meva etapa a la companyia. He tingut l’oportunitat de liderar un projecte apassionant, seguint sempre la voluntat i la línia marcada pel senyor Vila Casas, juntament amb un equip de persones extraordinari”. L’ha rellevat de manera interina, segons s’especifica a la web de l’entitat, Montserrat Viladomiu, la filla de la vídua de l’empresari farmacèutic i mecenes Antoni Vila Casas, mort el setembre del 2023.

En el seu text, Torras precisa que la decisió de prescindir d’ell l’ha pres “el patronat” motivades per “diferències estratègiques.” “Em vaig comprometre amb el senyor Vila Casas a seguir el seu llegat, però la línia de la Fundació apunta cap a a una altra direcció que no comparteixo.” Al patronat hi ha hagut canvis recentment: han entrat Marco Gay, marit de Montserrat Viladomiu, i Antonio Rosselló en substitució dels quatre patrons que van plegar en bloc fa uns mesos, Joan Font, Artur Mas, Daniel Giralt-Miracle i Antonio Sagnier. Aquest darrer era la persona que Vila Casas havia designat com el seu successor a la presidència de la fundació. Al seu lloc s’hi va posar Montserrat Pascual, la vídua de Vila Casas.

“Me’n vaig amb la satisfacció del treball ben fet, amb aprenentatges valuosos i, sobretot, amb l’orgull d’haver construït relaciones honestes, sòlides i duradores”, clou el seu escrit Torras.

Torras és familiar de Vila Casas. El Punt Avui el va entrevistar el desembre passat. En la conversa, va revelar les excel·lents relacions que havia tingut sempre amb ell: “Ens reuníem tots els dimecres com a mínim tres hores al seu despatx i tres o quatre dies a la setmana dinàvem junts. Intercanviàvem opinions de com vèiem la fundació i de com estava l’equip, que ell tenia molt en compte. Insistia sempre en els objectius fundacionals. No volia que ens en desviéssim. I sempre tenia idees de projectes, que jo havia de mirar si eren viables. [...] També em va acabar confiant que m’ocupés de la branca patrimonial de la família i que portés els seus comptes a títol personal. Era el seu home de confiança. [...] En l’última conversa que vam tenir –estava plenament conscient–, em va demanar que em dediqués en cos i ànima a protegir el seu llegat. I és el que faré. Per a mi és una gran responsabilitat, professional i personal.”

L’entrevista sencera aquí .

Aquest diari ha intentat contactar aquesta tarda amb els responsables de la Fundació Vila Casas, sense èxit. Tampoc ha pogut obtenir el parer de l’assessora d’art de presidència perquè està de baixa des de fa tres setmanes.