FESTIVAL
El Grec vol contagiar de festival tota la ciutat
Creació i Museus, que es va integrar al festival d’estiu el 2019, es dona cita al Museu de la Música, el d’Història, El Dhub i l’Escocesa i el Centre d’Arts Lliures
El Santuari de la Mare de Déu del Carme o la casa de Leopoldo Pomés, noves ubicacions del Grec
El repte de la nova directora del Grec, Leticia Martín Ruiz, és ampliar la taca del festival a tota la ciutat. Ara, Martín entén que “per poder anar més lluny, calen noves col·laboracions” amb noves institucions com poden ser el Museu Tàpies, el festival D’A de cinema d’autor, el Bachelona, la Casa Leopoldo Pomés o La Virreina, Centre de la Imatge.
Una de les sorpreses és la incorporació del Santuari de la Mare de Déu del Carme (entre Diagonal i Roger de Llúria) per a la interpretació de The veil of the temple, de John Tavener. La tria d’una obra que barreja música cristiana amb sufí o budista demanava un emplaçament singular. Aquesta església, del 1921, construïda pel mateix arquitecte de l’Observatori Pompeu Fabra (Josep Domènech i Estapà) ha estat l’emplaçament triat pel seu disseny d’historicisme arquitectònic. Amb el Palau de la Música també es programen tres concerts en què s’abordarà la creació de Juli Garreta (21 de juliol), es convidarà un cor juvenil internacional amb peces de Pau Casals, Vivancos o Campmany al costat de Schönberg o Mendelssohn (24 de juliol) i la JONDE amb peces de Santcovsky, Albéniz i Stravinsky (28 de juliol). Tots tres concerts es faran al Palau.
Un altre emplaçament que acollirà per primer cop una actuació és la Casa Leopoldo Pomés (només s’ha obert per a l’Open House). El programa Breaking Bach, que tancarà el festival dedicat a Bach a Barcelona, convida el trio Maria Florea (violí,; Lara Fernández (viola) i Daniel Claret (violoncel) que interpreten l’Ofrena Musical de Bach, intercalat amb textos de Beckett, Rilke, entre d’altres. Leopoldo Pomés i Òscar Tusquets van convertir el pati de la casa en un claustre renaixentista. Acabat el concert es farà un balanç per saber si l’edifici allotjarà més actuacions més endavant, com somien, des del Bachelona.
L’objectiu del nou equip del Grec és reforçar aquestes col·laboracions. Per exemple, es pot crear un vincle entre l’exposició Autopenetració sobre Eugenio Barba i l’Odin Teatret i una acció performàtica al Centre de les Arts Lliures. Roger Bernat ha demanat a Toni Cots (membre de la companyia danesa la dècada dels 70) amb Soren Evinson, un performer barceloní actual. La sessió vindrà precedida per una conferència performativa del docent i teòric de la dansa Roberto Fratini.
Amb el Museu Tàpies, que ja van iniciar l’acord l’any han acordat desplaça el relat museogràfic de Tàpies extramurs. Ara, per exemple, el campaner Llorenç Barber traslladarà la seva acció La quema als jardins de la Biblioteca de Catalunya. El repte és comprovar com dialoga diferent aquesta intervenció amb la realitzada en un poble gallec, de molt difícil accés.
El Grec repesca la lectura de Thoreau: la vida als boscos que es va fer al Festival Clàssics. Ara es podrà veure al capvespre al mateix Jardí Botànic. Aquesta dramatúrgia de Marina Espasa que recull textos de Walden i Caminar d’aquest autor del segle XIX que va decidir viure dos anys en una cabana autoconstruïda per establir un diàleg amb la Natura, també es va programar al Temporada Alta i apareixerà al Dansàneu aquest estiu. L’artista sonora Núria Andorrà proposa un singular concert de percussió inspirada en l’obra d’Hugo Roelandt a la Fundació Miró.
Amb el Centro Dramático Nacional, han acordat la instal·lació d’Alejandro Andújar. Sota el comissariat de Valentín Roma, l’escenògraf posa al mig de la plaça Xirgu (en obres durant els anys vinents, previsiblement) una escenografia de T de Teatre (La dona fantasma). Aquesta interacció amb el públic de l’espai escènic buit a la intempèrie (un plàstic protegirà l’original) viatjarà a Madrid la temporada vinent.
Natura i esperits dins del Dhub
La companyia Pagans és una de les cinc propostes d’aquest Creació i Museus (un programa que arrenca el 2016 i que, a partir del 2019, ja s’incorpora al Grec). Aquest grup que relaciona la tecnologia amb la tradició i a Natura s’endinsa al Dhub reaccionant a l’exposició ‘Matter matters’ amb ‘Dissenyar connexions’. L’artista Núria Clemares diu “tots som matèria” i tot acaba integrant-se en la terra. Un familiar seu va ser miner, de jove, a Múrcia. Treia material del subsol i, quan va morir, va passar a formar-ne part. Els espectadors rebran un tros de carbó que anirà transitant per la sala d’exposicions. Si a ‘Paraules que trenquen ossos’ apuntaven la relació entre els arbres d’un bosc ara indaguen ”com connectem entre les persones que no ens coneixem de res”. Pagans ha iniciat una versió a l’interior d’‘El valor de res’ que beurà d’aquesta nova recerca.
Més exemples. Elena Maravillas convoca una ‘Assemblea coral ocellaire’ a L’Escocesa; Ruben Ramos reversiona el temps a partir de la composició de Ligeti al Museu de la Música: Tocant a una velocitat la meitat de lenta de l’habitual confronta les presses de la societat de segle XXI. Luís Tabuenca recupera els instruments de les escultures sonores Baschet al Museu d’Història i Lorena Nogal balla el cubisme de Picasso en tres sales del seu museu, en les que no hi ha exposada cap obra del geni malagueny.