Tribuna
Un matí a Wittenberg
El matí del 31 d'octubre de 1517, Martí Luter penja 95 tesis a les portes de l'església del castell de Wittenberg i comença una revolució religiosa que serà també política, cultural i econòmica. El rebuig a la política d'indulgències de Roma que, a canvi de diners, estalvia el pas pel purgatori i augura el perdó dels pecats, la crítica a la mundanitat i el luxe de la jerarquia eclesiàstica, el culte supersticiós a imatges, relíquies, sants i Mare de Déu, inicien un canvi històric. Ja fa segles que aquestes crítiques es produeixen amb moviments dissidents reclamant el retorn a la simplicitat de l'esperit evangèlic inicial, l'adopció de la Bíblia com a referent de vida i autoritat religiosa, així com les escriptures en llengua vulgar. Luter i els reformadors no volen trencar amb l'Església catòlica sinó reformar-la de dintre estant, però excomunicats per Roma, es convencen de la impossibilitat del propòsit. Amb el temps, les diferències s'accentuen amb la reducció només a dos (baptisme i comunió) dels set sagraments catòlics, el rebuig del celibat, la confessió auricular dels pecats al sacerdot, l'existència del purgatori i la distinció entre clergues i laics, establint un vincle personal directe del creient amb Déu, sense mitjancers, amb la lectura i interpretació individual de les escriptures, en la llengua pròpia i l'ús regular d'aquesta en el culte, la pregària, el cant i la predicació.
Els prínceps alemanys donen suport a la Reforma i consoliden espais de poder i sobirania davant de Roma, una actitud també de nacionalisme alemany enfront de la supremacia llatina i el poder absolut del papa, vist alhora com hereu de Pere i també de Cèsar. Al costat de la Reforma de Luter hi ha també altres reformes, com la Reforma radical de Thomas Müntzer, o la Reforma anglicana d'Enric VIII. El 3 de gener de 1521 Lleó X excomunica Luter i els seus partidaris. Un any abans, Luter publica textos clau com La llibertat del cristià, A la noblesa cristiana de la nació alemanya, Del papat a Roma o Sermó sobre la gràcia i les indulgències. La Reforma troba el primer suport en el clergat, els joves, els universitaris i la població urbana. Les noves idees religioses s'estenen ràpidament amb la impremta, l'aliada més eficaç de la Reforma. El 1523, les obres de Luter ja coneixen prop de 400 edicions i, aviat, tres milions de pamflets seus circulen ja arreu d'Alemanya. L'ús de les llengües vulgars en la literatura religiosa i en les diferents versions de les escriptures als diversos idiomes nacionals contribueix a l'expansió del protestantisme. El 1534, Luter publica la Bíblia completa en alemany, idioma que com l'anglès, el francès, l'italià, el suec, l'holandès, el finès, el danès, el txec, el polonès, l'espanyol, l'eslovè, el basc i l'occità deuen molt a les versions de les escriptures fetes pels reformadors a aquestes llengües, ja que en són un factor determinant de modernització i de fixació d'un model literari. A disposició de tothom, les escriptures perden el caràcter de monopoli de la veritat reservat als clergues. I el lector veu com la Bíblia no parla de sants, ni de purgatori, ni de culte a la Verge, les imatges o les relíquies, ni de la confessió auricular, entre altres referents catòlics. Per als protestants, doncs, és només la fe que salva.
Luter critica l'artificiositat i barroquisme de la missa per tornar a la senzillesa del primer sant sopar. El nou culte té la predicació com a eix central i els creients hi participen amb els cants en el seu idioma, activament, en contrast amb la passivitat d'oir missa sense entendre-la. S'ensenya música a les escoles, els adults aprenen cant coral i es potencia l'orgue en el culte que, amb músics com Bach, arribarà a l'excel·lència. El 1521, Philipp Melanchthon, mà dreta de Luter, celebra la primera comunió amb les dues espècies, fins llavors reservada només al clergat, i Karlstad diu missa amb roba normal de carrer, amb comunió amb copa i pa corrent que comparteix amb els laics assistents i hi llegeix l'Evangeli en alemany i no en llatí. L'abril de 1529, la dieta o parlament d'Espira (Alemanya) veu com diversos prínceps electors i catorze ciutats alemanyes, partidaris de Luter, protesten quan l'emperador Carles vol anul·lar el dret a la lliure elecció religiosa a cada territori, tal com la mateixa dieta havia aprovat tres anys abans. De llavors ençà, els partidaris de la Reforma iniciada per Luter són coneguts arreu com a protestants i, en l'actualitat, són 900 milions de creients als cinc continents. 500 anys després d'aquell gest valent i decidit de Luter, l'espurna d'una fe que va canviar el món, no són pocs els catòlics que es demanen si Luter no tenia raó en tantes coses...
