França com a símptoma

El resul­tat de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als a França ha repre­sen­tat una certa tran­quil·litat per a la majo­ria de la ciu­ta­da­nia fran­cesa i també euro­pea, però faríem mala­ment si con­si­deréssim que tots els rep­tes que té França i la UE estan superats. Està molt bé que, després dels ensurts del Bre­xit i de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als dels EUA, s'hagin obtin­gut uns resul­tats més espe­rançadors, pel que fa als interes­sos de la inte­gració euro­pea, en les elec­ci­ons als Països Bai­xos i a França. En un símil fut­bolístic, és com si anéssim dos a dos, però que els dos dar­rers gols els haguéssim mar­cat els euro­peis­tes, que vol dir que el par­tit s'ha posat a favor nos­tre, i més encara amb les elec­ci­ons legis­la­ti­ves a França i Ale­ma­nya a la vista, que poden repre­sen­tar gua­nyar el par­tit. Però, encara que sigui així, seguint amb el símil espor­tiu, gua­nyar aquest par­tit no vol dir gua­nyar la lliga, o sigui, vèncer total­ment l'euro­es­cep­ti­cisme i l'anti­eu­ro­pe­isme. Per gua­nyar la lliga de l'euro­pe­isme es reque­reix molta volun­tat i soli­da­ri­tat política, volun­tat d'anar junts i capa­ci­tat de canvi i de refor­mes que garan­tei­xin que l'equip esti­gui pre­pa­rat per afron­tar par­tits difícils, que vol dir dis­po­sar de governs res­pon­sa­bles, valents, com­pro­me­sos i amb capa­ci­tat per tre­ba­llar ple­gats, ante­po­sant els interes­sos comuns per sobre dels par­ti­cu­lars, i també reque­reix que el públic, els segui­dors, facin cos­tat a l'equip, i això només passa si hi ha bons resul­tats i sin­to­nia entre l'equip i l'afició –entre els governs i la ciu­ta­da­nia, per enten­dre'ns–. Així, pas­sant a la rea­li­tat política, el bon resul­tat de les últi­mes elec­ci­ons a França ha d'anar seguit de refor­mes econòmiques, polítiques i soci­als, en l'àmbit dels estats i també comu­ni­tari, que garan­tei­xin una Unió Euro­pea més equi­li­brada que limiti les desi­gual­tats econòmiques i que recu­peri la part de la soci­e­tat que ha que­dat fora del sis­tema i que se sent mar­gi­nada. I també que millori la con­nexió del pro­jecte euro­peu amb la ciu­ta­da­nia, perquè sense el con­sens de les per­so­nes no es pot fer res de bo en democràcia, i menys al segle XXI. Els Països Bai­xos i França han mar­cat el camí, però s'ha de con­so­li­dar, i és que la democràcia i la lli­ber­tat, dos béns molt pre­uats, no són gratuïts, i això s'ha d'expli­car a les gene­ra­ci­ons joves, que sovint es pen­sen que ja està tot acon­se­guit, perquè, de fet, és el que han vist sem­pre, però els que hem vis­cut temps fos­cos i pri­vats de lli­ber­tat sabem que no és així, i sabem que s'ha de tre­ba­llar cons­tant­ment per man­te­nir l'espai de pau, de democràcia, de lli­ber­tat, de benes­tar, de tolerància, de soli­da­ri­tat i de res­pecte als drets humans i a les mino­ries que hem tin­gut en els dar­rers anys a casa nos­tra i a la Unió Euro­pea, i que, de fet, són els valors que s'asso­cien a l'Europa que estem cons­truint. Si tre­ba­llem en aquesta direcció, si tre­ba­llem ple­gats, ven­ce­rem les pors que avui ens enva­ei­xen i farem l'Europa de tots, l'Europa de la lli­ber­tat i del res­pecte. No mal­ba­ra­tem el somni.