Cal un govern possible

El temps passa i les pos­si­bi­li­tats de tenir un govern esta­ble a Cata­lu­nya no es visu­a­lit­zen de forma imme­di­ata. L’astúcia i la capa­ci­tat mediàtica de Car­les Puig­de­mont han negui­te­jat tant el govern Rajoy que vol evi­tar de totes mane­res la presència de l’expre­si­dent al Par­la­ment el dia de la inves­ti­dura. Soraya Sáenz de San­ta­maría anun­cia que recor­rerà con­tra la pro­posta del pre­si­dent de la cam­bra, Roger Tor­rent, d’inves­tir Puig­de­mont sense acla­rir quina serà la forma per fer-ho. El Con­sell d’Estat s’ha pro­nun­ciat en con­tra d’una impug­nació pre­ven­tiva, és a dir, que no està d’acord que el recurs es pre­senti abans que s’hagin produït els esde­ve­ni­ments.

Soraya diu que, mal­grat el dic­ta­men del Con­sell d’Estat, recor­rerà igual­ment con­tra la pos­si­bi­li­tat que l’expre­si­dent sigui inves­tit. Quan el Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries feia el mateix amb la decisió de l’expre­si­denta Carme For­ca­dell els escar­nis de la premsa de Madrid eren tan soro­llo­sos com indig­nats. En els dos casos, els dictàmens no són vin­cu­lants. Però, ben mirat, pot­ser paga­ria la pena fer cas del que diuen els con­sells con­sul­tius que vet­llen per l’ade­quació a dret de les deci­si­ons dels governs.

El govern Rajoy i el seu minis­tre de l’Inte­rior empai­ten Puig­de­mont per Europa i par­len d’esta­blir un cordó fron­te­rer de segu­re­tat alhora que con­tro­la­ran car­re­te­res, ports i aero­ports per detec­tar la pos­si­ble presència de Puig­de­mont enca­mi­nant-se al Par­la­ment de Cata­lu­nya per tal de ser inves­tit pre­si­dent. Quina pèrdua de temps i quina falta d’estratègia. Quin ridícul.

Rajoy va voler enfron­tar-se al con­flicte amb Cata­lu­nya judi­ci­a­lit­zant-lo, dient no a tot, dei­xant de banda els ges­tos polítics, i ara es pot tro­bar que la justícia espa­nyola no sigui tan fidel a les ins­truc­ci­ons direc­tes o indi­rec­tes que arri­bin del govern i ins­ti­tu­ci­ons com el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal podria divi­dir-se perquè la seva tasca no és la de ser el braç exe­cu­tiu del govern. La sobre­ac­tu­ació judi­cial sobre un con­flicte de caràcter polític pot aca­bar mal­me­tent la impar­ci­a­li­tat de les ins­ti­tu­ci­ons jurídiques.

Veig impro­ba­ble que Puig­de­mont acabi sent inves­tit pre­si­dent. Però no cal des­car­tar res perquè és una per­sona que domina l’escena mediàtica i sap moure’s amb habi­li­tat des d’Europa mal­grat que cap auto­ri­tat relle­vant li faci cas. El més urgent, al meu parer, és que Cata­lu­nya tin­gui un govern esta­ble, que es dedi­qui prin­ci­pal­ment a resol­dre les neces­si­tats i els interes­sos dels cata­lans, que governi per tots i que no hi hagi una sen­sació d’interi­ni­tat i con­fusió com la que viu el país des del mes de setem­bre. Dels trenta-qua­tre dipu­tats de la llista de Junts per Cata­lu­nya en pot sor­tir un o més can­di­dats que rebi el suport de la majo­ria de la cam­bra i arribi a ser inves­tit pre­si­dent amb la majo­ria de vots inde­pen­den­tis­tes.

Però l’èmfasi que es dona a les piu­la­des diàries, decla­ra­ci­ons i apa­ri­ci­ons tele­vi­si­ves de Puig­de­mont no tenen prou en compte que per ser ele­git neces­sita els 32 vots d’Esquerra Repu­bli­cana i, com a mínim, dos de la CUP. Oriol Jun­que­ras és a la presó i ens envia una piu­lada diària dient quants dies fa que està empre­so­nat. No surt gens enlloc però seria poc rea­lista menys­te­nir la seva força política i moral. Qui­nes són les rela­ci­ons i la sin­to­nia entre Car­les Puig­de­mont i Oriol Jun­que­ras? Pel que es fil­tra des dels dos par­tits són escas­ses i tibants.

La CUP, per altra banda, asse­gura que no donarà suport a un can­di­dat que no accepti la línia directa cap a la república cata­lana, al marge de les lleis de l’Estat i de la majo­ria social que no és inde­pen­den­tista segons els resul­tats de les elec­ci­ons del 21 de desem­bre.

D’aquesta con­fron­tació entre Cata­lu­nya i Espa­nya no en pot sor­tir ningú ben parat si no es renun­cia a victòries per gole­jada i si no es dona una sor­tida política digna i accep­ta­ble a les dues parts. Penso que Rajoy tindrà mol­tes difi­cul­tats per con­ti­nuar en el càrrec pre­ci­sa­ment perquè no ha sabut ges­ti­o­nar amb intel·ligència la crisi. La cor­rupció li pas­sarà fac­tura. I també serà difícil per a Puig­de­mont per haver ten­sat la corda exces­si­va­ment decla­rant la inde­pendència de forma uni­la­te­ral. El més raci­o­nal seria for­mar un govern inde­pen­den­tista que pogués gover­nar durant tota la legis­la­tura i que pre­parés un pacte menys traumàtic amb Espa­nya per tal d’asse­gu­rar la con­vivència interna a Cata­lu­nya i esta­blir unes rela­ci­ons accep­ta­bles amb l’Estat que per­me­tes­sin blin­dar les com­petències en cul­tura, llen­gua, finançament i més auto­go­vern. Pot­ser seria una manera de recu­pe­rar la sere­nor de tots ple­gats i repren­dre la con­fiança d’Europa en una Cata­lu­nya ple­na­ment ali­ada a les regles i als estils de fer política de la Unió Euro­pea.