Velocitat variable i creïble

Sento que hi ha la idea d’intro­duir senya­lit­zació adap­ta­tiva de velo­ci­tat màxima vari­a­ble mit­jançant rètols llu­mi­no­sos a l’AP-2 al seu pas per la plana de Lleida. Enda­vant. Ja era hora, perquè els leds fa anys que hi són i fins ara massa sovint s’han uti­lit­zat només per avi­sar-nos del recompte de vícti­mes de trànsit. Si Ramon Lamiel, direc­tor del Ser­vei Català de Trànsit, adme­tia ahir que exis­teix tec­no­lo­gia per detec­tar ciclis­tes en una via i adap­tar la velo­ci­tat màxima de la resta del trànsit, és evi­dent que les raons tècni­ques no són un obs­ta­cle. Rere l’AP-2 han de venir l’A-2, la C-25 i unes quan­tes vies més, inde­pen­dent­ment de qui sigui el titu­lar de la car­re­tera.

Amb boira, tenir una per­cepció rea­lista de quants metres de visi­bi­li­tat hi ha davant nos­tre i de quina és la distància de fre­nada és molt com­pli­cat. La majo­ria de con­duc­tors la subes­ti­men i cir­cu­len a velo­ci­tats molt supe­ri­ors a la que gosa­rien fer-ho si la mateixa via no tingués pin­ta­des a l’asfalt les guies dels car­rils. Per això implan­tar una velo­ci­tat vari­a­ble serà una eina útil i pedagògica. El mateix sis­tema –i no una reducció amb caràcter gene­ral de la velo­ci­tat en deter­mi­nats trams– és el que reque­reix l’AP-7. Adap­tar la velo­ci­tat per­mesa a la satu­ració d’una via és intel·ligent, reduir-la a 100 km/h o menys a qual­se­vol hora del dia i en qual­se­vol cir­cumstància és, a banda d’inne­ces­sari, una mesura estúpida i sobre­tot incom­pren­si­ble. Pel mateix preu, que es revisi a l’alça el límit màxim de 120 km/h quan les con­di­ci­ons de la via i el trànsit ho per­me­tin. La fle­xi­bi­li­tat, cap amunt i cap avall, és la que por­tarà la cre­di­bi­li­tat. I de la cre­di­bi­li­tat en vindrà el segui­ment de les nor­mes i el des­cens de vícti­mes.

La sinis­tra­li­tat es prevé amb mesu­res intel·ligents, com­pren­si­bles i empàtiques, no amb radars ama­gats rere un mur o una pan­ta­lla acústica. Els radars són ele­ments de segu­re­tat viària si estan anun­ci­ats. Camu­flats no avi­sen de res, són només per fer calaix i, a banda, l’únic que gene­ren són dub­tes sobre la feina poli­cial.