Lletra petita
Es vendrien la mare
Estava tan anunciat que tothom ho havia predit: la ruptura entre Donald Trump i Elon Musk seria en forma de trencadissa. Egos desmesurats, afany de poder i avarícia sense límit configuren la personalitat d’aquests individus extremadament rics que han amuntegat diners –avui deixaré de banda com els han fet, perquè no acabaríem– en un país que justament idolatra aquesta manera de fer i de viure. Sense complexos, sense valors humanístics, obrint-se pas amb la targeta de crèdit a la boca (i sense límit de saldo, per descomptat).
Un poder que se sustenta, també, en la porqueria que coneixen l’un de l’altre i que fins ara havien amagat. Aquí en diem clavegueres i per desgràcia les coneixem prou bé. Entre les llistes d’Epstein de l’un i les addiccions de l’altre –tot, presumptament–, fa feredat pensar en la insubstancialitat de qui està al capdavant de la gran potència mundial i de qui li feia de crossa fins fa quatre dies enmig de proclames victorioses, promeses grandiloqüents i propòsits de grandesa again. Vist com es tracten l’un a l’altre, atès com es qualifiquen recíprocament el que han estat els negociats respectius entre gener i maig, és ben legítim pensar que tot el que ha sortit de la Casa Blanca des del gener ha estat una gran mentida.
Trump és president legítim perquè ha estat escollit per sufragi. Una persona, un vot. Però tan inqüestionable com això ho és que els ciutadans dels Estats Units van triar un president que es va presentar per evitar la presó per haver instigat l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021 i que va escollir de lloctinent un nou ric flipat pels gasos de la motoserra i convençut que a remolc del govern engrandiria la seva fortuna. Una cursa d’egos que no podia acabar bé perquè en el maneig d’informació privilegiada els interessos econòmics personals de l’un i l’altre han arribat a la incompatibilitat. Els deliris megalòmans tenen forma d’una espiral sense fi. Com més en tens, més en vols, i aquesta perversió crea males persones que es vendrien l’ànima al dimoni per tal de tenir més diners i poder. A Trump ja el coneixien. Nul·la memòria devien tenir els votants i pèssima devia ser l’alternativa per tornar-lo a encimbellar.