Com està Espanya, tu!

Pobres nois i noies! Han estat tan entre­ga­des a l’agenda del retro­ba­ment, han estat tan entre­gats a recu­pe­rar el diàleg, han estat tan entre­ga­des a la taula de nego­ci­ació i han estat tan entre­gats a la des­ju­di­ci­a­lit­zació de Cata­lu­nya que, quan l’han tin­gut tan i tan millor que el 2017, els bolets, els fongs i la molsa els han cres­cut a casa seva i els han dei­xat la casa flo­rida i per als par­racs. Com està Espa­nya, tu! Quanta feina se’ls gira si volen retro­bar-se, dia­lo­gar, asseure's a taula i des­ju­di­ci­a­lit­zar la política espa­nyola. El gepe­rut no es veia el gep, que diria l’àvia Neus. Aznar ho va vati­ci­nar dels cata­lans, però ells també en por­ten una ver­gas­sada, ells sí que es tren­quen sols. Men­tre Sánchez pro­clama solem­ne­ment que amb la reforma de la sedició el procés és mort, Ara­gonès li canta que el mort és viu i està de par­randa i García Page ja anun­cia que si mai hi ha un referèndum li enviarà direc­ta­ment el TC, tant si és un referèndum acor­dat com si no. Una delícia! Què deuen mur­mu­rar per Madrid aquest cap de set­mana de parènte­sis i des­cans? Per pac­tar l’ajor­na­ment fins dilluns els “magis­trats pro­gres­sis­tes” van haver d’amenaçar els “magis­trats con­ser­va­dors” de mar­xar, fer cam­pana i dei­xar-los sense quòrum, men­tre al Congrés dels Dipu­tats i a la bri­gada mediàtica els uns acu­sa­ven els altres d’haver fet un cop d’estat i vice­versa. Amb un, com al Perú, no feien. Espa­nyols!