El voraviu
“Com s’enrotlla la Carlota!”
Cada minut que Sánchez manté poder avergonyeix a qui encara en tingui
Que patètic resulta les darreres hores sentir, veure i llegir els analistes addictes al poder espanyol. Es passaran el cap de setmana carregant matxos i la setmana vinent serà de por. A salvar el general Sánchez, que si venen els altres purgarem. Per distreure l’atenció, venen que la corrupció és sistèmica i endèmica i que s’ha d’anar a les arrels, al sistema electoral i a les empreses que paguen i corrompen els que adjudiquen les obres públiques. No seré jo qui digui que no. Quan era el PP el protagonista de la corrupció, només sabien parlar de dimissió, de moció de censura i dissolució de les Corts. Ara ens venen que tot apunta que a dalt, a l’executiu, no en sabien res. Cortines de fum, cortines de fum i cortines de fum. Ningú com Pedro Sánchez s’ha passat tant per l’entrecuix la presumpció d’innocència de Santos Cerdán. Potser sí que en aquest moment les eleccions no interessen a ningú. Però volen dir a cap partit. La decència, la dignitat, l’honestedat i la regeneració democràtica impliquen la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions. Sentir-los repartir-se com ossets de peluix “la Carlota, la colombiana nova i l’Ariadna” per rostollar el cap de setmana retrotrau a les bacanals de Luis Roldán fa quaranta anys i ho deixen tot dit amb “la Carlota s’enrotlla que t’hi cagues”. Tots els minuts que Sánchez, valedor dels dos secretaris d’organització, continuï al poder avergonyeixen a qui no hagi perdut la vergonya.