Autosuficiència, el gran repte

Passats els primers dies després de l’AGB (apagada general bàsica), hauríem de fer exercicis per cercar de minvar les dependències externes de la nostra vida, que, com ens indicaven els mestres, hauria de ser pròpia, o si més no el menys dependent de... tantes i tantes coses, majoritàriament no essencials. Les tendències esdevenen com a subtils, i no tan, cadenes socials via les tecnologies i quan aquestes ensopeguen quedem perplexos i preocupats. No recordem Orwell, Huxley, Bradbury i d’altres que ja van escriure, fa gairebé un segle, aquelles coses del Gran Germà, Un món feliç. Llibres de paper, sense Internet & Cia, per a exemple. Cercar el màxim d’autosuficiència vital –mental– ens deslliurarà, com un salvavides, d’enfonsar-nos en el manteniment de les dependències externes als nostres pensaments. El gran repte, el salvavides, és també l’AGB (autosuficiència general bàsica).