El dia de l’apagada

Sobta sen­tir par­lar els nos­tres polítics de nor­ma­li­tat o anor­ma­li­tat. Nor­mal o anor­mal res­pecte a què? Enmig d’un dilluns d’apa­gada elèctrica gene­ral arreu de l’Estat, es podia dir que s’estava recu­pe­rant la nor­ma­li­tat quan la majo­ria encara no teníem llum? A casa ens va arri­bar la llum pas­sa­des les 12 de la nit. D’inter­net, cinc dies després encara no en tenim, ni comp­tem a tenir-ne fins que un tècnic vin­gui a can­viar el rúter, que s’ha fos. Con­duir dilluns pas­sat sense semàfors va ser teme­rari, però un munt de gent no hi vam tenir més remei si volíem arri­bar a casa. I encara sort de poder-hi dor­mir. Molts no ho van poder fer perquè van que­dar atra­pats en tot tipus de situ­a­ci­ons: dins d’esta­ci­ons de tren, que van dei­xar de fun­ci­o­nar, o, encara més ter­ri­ble, dins d’ascen­sors. Cal més sen­si­bi­li­tat a l’hora de trac­tar els ciu­ta­dans i més com­petència perquè no es repe­teixi un fet com el de l’apa­gada gene­ral de dilluns pas­sat. Men­tres­tant, la nor­ma­li­tat que tants polítics de qual­se­vol color pre­di­quen la con­ti­nu­a­rem espe­rant, això sí, cada cop més pre­vin­guts i des­con­fi­ats.