OPA i desgavells
Davant una OPA, falsament operació empresarial normal, el rebuig de les patronals ha demostrat aquí la representació dels empresaris, ha exhibit lucidesa, dignitat i claredat, amb reflex a la resta de la societat i al nivell polític, i n’ha facilitat l’eliminació posterior. Canviant de perspectiva social, fins a l’època recent s’ha agreujat el secular desgavell ferroviari al Principat, falsament servei normal, afegint temps no remunerat a les jornades, incertesa i maltractament als treballadors, aquí sense representació, cedint davant perpetradors directes, nacionalistes espanyols. S’estén a tots els catalans: la insuficiència ferroviària impedeix productivitat, comerç, ocupació... L’OPA perjudicaria financerament l’economia, l’ocupació... Les pertorbacions exteriors com aquestes, directes o de colonitzadors, poden fer emergir amb solucions la realitat nacional/política de les classes i/o territoris: si un d’aquests pateix la pertorbació, els altres li han de donar suport, sobirania de país. I quan la pertorbació és interior, el conflicte entre classes, fenomen nacional, fa que el temps biològic intern de cadascuna se superposi sovint en un d’únic, de país, llevant incertesa i desgast de profunditat innecessaris, beneficiós per a totes: les tres dècades glorioses basades en economia real i no turisticoespeculativa, de les nacions europees occidentals. Com aquestes, la nostra a partir d’una realitat delimitada en l’espai, i mitjançant producció cultural i material, cohesionada en uns valors –cívics...– i una llengua, que és pròpia perquè una altra pertorba l’anterior, ha d’impulsar la necessària continuïtat en el temps, perquè és la dels seus ciutadans. Continuïtat com a projectes d’àmplia adhesió, aïllant aquelles pertorbacions, amb relació convenient amb altres nacions, sobirania, i el català enllaçat amb la llengua universal, actualment l’anglès, i les regionals –alemany, francès, italià, àrab...– constituint-se així l’estat propi.