Carrer Artillers

Tant si viviu a Girona com als voltants potser a primer cop d’ull no identifiqueu aquesta petita via gironina pel nom: el carrer Artillers. Però si us dic que és el carrer entre l’escola Joan Bruguera i l’hotel Ultònia, segur que sabeu a quin em refereixo. Resulta que aquest carrer fa més d’un any es va convertir en zona de vianants. L’Ajuntament va decidir fer-hi unes accions per tal de “pacificar el carrer” i aïllar-lo del trànsit i, de retruc, de la contaminació atmosfèrica i acústica que tant perjudicial és per a la mainada escolaritzada al centre. Lloable iniciativa. Per dur-ho a terme, s’hi van posar unes tanques de formigó a ambdós extrems (eviten que els cotxes hi passin) i bastants mesos després es va retocar l’asfalt. I prou. De fet, segons m’han explicat, aquesta era l’acció prevista, i la que s’hi ha dut a terme. I així s’ha quedat l’indret. El guany és evident, no hi ha trànsit i és una zona molt més tranquil·la, però el carrer no té encant i està desaprofitat. La idea que la mainada del Bruguera, les famílies i els veïns l’empressin no ha reeixit. Per què? No en tinc ni idea, però m’ho puc imaginar. L’Artillers s’ha convertit en una mena de pista asfaltada, sense ni un banc, ni un gronxador, ni una cistella de bàsquet, ni un arbre, ni una flor, ni una terrasseta de bar (Coneixeu l’exemple del tram per a vianants de Consell de Cent a Barcelona?). Molt de tant en tant, hi veig canalla jugant i pares asseguts a terra, a la vorera. Els bruguerians més menuts, i per raons òbvies, prefereixen els gronxadors de la miniplaceta més pròxima, que és un espai ben habilitat i amb bancs de fusta per a pares i mares. Ara que ve Temps de Flors seria un bon moment per tal que l’Ajuntament s’estirés una mica més enllà del Barri Vell i substituís les tanques horroroses de formigó amb l’skyline de Girona (brutes de grafits) per jardineres amb flors o plantes (i de passada que les treguin també del passeig de la Devesa. A qui li agrada això tan lleig? Si fóssim qualsevol altra ciutat europea hi hauria dissuasives i pesants jardineres de ferro amb flors per tot arreu). Si el carrer Artillers fos un espai més amable, amb vegetació al carrer, potser els nens i les nenes del Bruguera podrien engegar un projecte per aprendre com tenir-ne cura i estudiar-les. No seria bonic?