Josep Pla al país dels soviets

Josep Pla ha estat el més gran escriptor contemporani en llengua catalana i, com a periodista, també va ser un testimoni excepcional d’esdeveniments clau del segle XX. Va veure en directe la marxa de Mussolini sobre Roma, l’ascens del nazisme a Alemanya i la construcció d’Israel, entre altres moments històrics. Pla va visitar Rússia fa exactament cent anys i, del viatge, en va sorgir un valuós testimoni escrit, Viatge a Rússia, que retrata la societat soviètica del moment fil per randa. Hi arriba quan ja ha acabat la guerra de rojos contra blancs, que van guanyar els primers, conseqüència de la revolució del 1917, en què el bolxevisme havia derrocat el tsarisme. El líder de la revolució, Lenin, va morir el 1924 i va deixar darrere seu un rastre de mort: en poc temps la seva policia secreta havia executat més persones que els tsars en un segle.

A Moscou, Pla va ser rebut per Andreu Nin, comunista convençut i traductor de Tolstoi al català, que li va fer d’amfitrió. Hi va viatjar en tren des de Letònia i, abans d’arribar-hi, escrigué: “Quan vaig anar a Rússia sabia d’aquell país aproximadament el que sap tothom: pràcticament res”, tot contribuint a la idea occidental del gran desconeixement que sempre hi ha hagut sobre Rússia, que Winston Churchill considerava “un misteri dins d’un enigma”. Quan arriba a Moscou, hi troba una ciutat gran i caòtica. Del Kremlin, escriu: “Una de les més grans emocions de la meva vida.” I de la plaça Roja diu que és “d’una bellesa frenètica, trasbalsadora, inoblidable”. En aquell moment hi havia un mausoleu provisional dedicat a Lenin amb una gran cua de gent provinent de tota l’URSS. Pla fa una radiografia exhaustiva de la societat soviètica: parla sobre els soviets (un tipus de govern assembleari que anava des dels soviets o assemblees de barri fins al Soviet Suprem, que governava el país), el partit comunista, l’oposició dels pagesos al bolxevisme i l’estructura de la propietat. També descriu la censura editorial, l’educació antireligiosa i anticapitalista a les escoles i com es gestiona la venda de vodka. Hi veu un país “brut, deixat, amb iniciativa individual nul·la”. Explica que abans de la revolució hi havia rics i pobres i que després tothom és pobre llevat dels nous privilegiats, els membres del partit comunista, que fan servir els cotxes que van confiscar als ciutadans benestants.

Pla acaba el llibre fent una predicció equivocada: “Trotski no se separarà mai del partit.” No sospitava que Stalin estava a punt d’engegar un règim de terror que va eliminar o enviar a Sibèria milers de persones, i que Trotski, un dels protagonistes de la revolució, exiliat a Mèxic, seria assassinat per un estalinista català, Ramon Mercader. Pla tampoc va predir que onze anys més tard, el 1936, a Catalunya també esclataria una revolució i els revolucionaris matarien capellans i propietaris; devia tenir un déjà-vu del viatge a Rússia en veure els milicians conduint cotxes dels empresaris que acabaven d’executar. Pla es va haver d’exiliar durant la Guerra Civil per no acabar assassinat. Els revolucionaris que van matar el director de l’escola Maristes de Palafrugell, amic de Pla, i el periodista Josep Planes, a qui van disparar set trets de pistola al cap a la carretera de l’Arrabassada, no eren pas millors persones que Stalin ni que els franquistes que van executar el periodista Carles Rahola i el president Companys després de la guerra. Cada temps històric té els seus bàrbars i, independentment de la seva ideologia, l’assassinat els posa a tots al mateix nivell.