T’aguantarem, Pedro!

Déu me’n guard, de patir per Pedro Sánchez i els Ábalos, Cerdán –trist rècord, haver enterrat políticament la teva mà dreta i qui vas promocionar al seu lloc–, Koldos i altres espècimens de babau inconscient que es deixen trincar perquè des de la seva talaia pretesament invulnerable ignoren que avui tot s’enregistra o creuen que a ells no els ho faran. No fa cap pena veure el PSOE sotmès a les mateixes clavegueres i lawfare davant les quals es posava de perfil des del 2017 i fins que l’aritmètica els ho va fer inviable. Serà que no se’ls havia avisat, que els següents serien ells... I ho han estat perquè han comès un pecat mortal en la religió de la fatxosfera espanyola: pactar amb el dimoni. Dic més, pactar-hi i intentar esmenar via amnistia la repressió ideològica practicada a l’entorn de l’1-O amb segell togat. Per l’Espanya guanyadora, tant se val si la del 1714 o la del 1939, per l’Espanya que és irreformable perquè si no va perdre la pulsió colonial el 1898 no la perdrà mai, Sánchez és un president il·legítim perquè, en el fons, la democràcia és una anomalia que permet aliar-se amb terroristes i separatistes (ens n’hem fet un tip, de sentir-ho) i això justifica enderrocar un govern per la via que calgui. “Quien pueda, que haga.”

Malgrat tot, convé que Sánchez tingui una plana pendent de lectura en el seu manual de supervivència. Perquè l’alternativa és demencial. Haver d’aguantar, en el súmmum del cinisme, com alguns parlen de la corrupció dels altres és insuportable a oïdes de la gent cabal. Ells, que s’han fet amb narcos, que han malversat a cabassos, que estan en l’origen de l’operació Catalunya, de Pegasus, de la Gürtel, de la Kitchen, de la caixa B, del disc dur aixafat a cop de mall, de “no sé qui és M. Rajoy”, de la sala segunda por la puerta de atrás, del paradís del diner negre i de la putrefacció (seguiria però se m’acaba l’espai), ells, que a vuit mesos d’una dana amb més de 200 morts no han marxat ni han demanat perdó, què coi han de venir a regenerar? De què parlen?

Sánchez ha d’aguantar perquè mentrestant en traurem profit. Que no ens tremolin les cames a Madrid. No serem còmplices de res, només passarem el rasclet tant com puguem, que és l’única manera de sobreviure mentre no esmenem el rumb extraviat l’octubre del 2017.