Un gra de sorra no és suficient
Arriba l’estiu i tothom pregunta per les vacances, quan les fas, on vas, si hi vas amb la família… Hi ha també altres preguntes típiques que us poden fer aquestes setmanes: ja tens casal per a la mainada? Aniran de colònies? L’estiu, però, també té una cara que dibuixa el contrari del que imaginem molts de nosaltres. Pot no ser un moment de retrobada familiar, ni de grans excursions ni de dies de muntanya i platja, sinó un llarg desert de solitud, inseguretats, por, calor i gana. Perquè hi ha una soledat no volguda que no només afecta les persones grans, sinó també un altre col·lectiu vulnerable: la infància. Nenes i nens, joves que no tenen l’espai de l’escola o l’institut on trobar amics, consell, sabers i un plat a taula. Filles i fills de gent que treballa en l’economia submergida, o en feines precàries fent horaris abusius i deixant la quitxalla sola a casa, o als carrers. Un estiu avorrit, llarg i dur, que res té a veure amb l’imaginari col·lectiu de l’hamaca penjant a la palmera d’una platja.
Aquestes desigualtats, aquesta desigualtat a casa nostra (Girona té un barri on la renda mitjana no supera els 5.800 euros), no ens la podem permetre. Perquè no podem permetre perdre tota una generació quan els drets humans se’n van de vacances i els deixen abandonats. I no només perquè la infància (igual que les persones grans, joves i adultes) no hauria d’estar mai sola forçadament, sinó perquè, egoistament, si volem una Catalunya forta, competitiva i acollidora, hem de treballar-hi els 365 dies de l’any, sense interrupció. Hem de garantir drets socials, també i sobretot a l’estiu. Obrint més places de casal becades, més estones d’atenció individualitzada a les biblioteques i als centres joves, més oferta cultural i esportiva acompanyada… Catalunya té 140.000 infants que no participen en cap activitat extraescolar durant els mesos d’hivern. Aquesta xifra dobla el nombre d’infants els tres mesos d’estiu.
Aquests mesos, les entitats de la Coordinadora d’ONG Solidàries són el gra de sorra del desert. Però no en fem prou. Garantir el dret al lleure organitzat, a l’educació del fora escola, a una alimentació saludable o a viure dignament és el futur de Catalunya.
